Furor al Saló del Manga mentre la indústria editorial bat rècords

Fa ja anys que les cues no són notícia al Saló del Manga. Les empreses de tanques fan el seu agost quan arriba aquesta fira que segueix amb el seu creixement: l’any passat va marcar rècord amb 147.000 assistents, i aquest any busca repetir aquesta xifra o fins i tot superar-la malgrat durar un dia menys. L’inici de la fira, aquest dijous, va prometre: entrades anticipades esgotades per als quatre dies que durarà la fira abans d’obrir portes i, és clar, ple absolut dins de la fira. És la bogeria manga, i durarà fins diumenge.

El Saló del Manga ocupa 75.000 metres quadrats, el mateix espai que l’any anterior i amb l’objectiu redoblat de fer un gran salt d’espai a Fira Gran Via. De fet, aquesta cita s’ha convertit en pocs anys en una trobada multitudinària que agrupa molt més que aficionats al manga i a l’anime (animació japonesa): el públic és variat, i va des de pares amb fills –aquells que fa 20 anys veien ‘Bola de Drac’ per la tele i que continuen acudint a la fira– a joves amb ganes de cantar, ballar i disfressar-se. En xifres, aquest saló és ja el tercer obert al públic amb més assistents de la ciutat, només superat pel de l’Automòbil i el Primavera Sound. Supera altres cites com la Barcelona Games World o el Sònar. També, a trobades professionals com el Mobile World Congress.

A la fira hi ha aquest any també més estands que en cap altra edició (222, el 9% més que fa un any), i se celebren més activitats que mai. Ficomic, organitzadora del saló, ha unit a més sota el concepte Japan Experience multitud d’activitats relacionades amb la cultura japonesa, tant tradicional com moderna. D’aquesta forma, els aficionats troben dins un mix de compres –tant manga com mercadotècnia–, activitats de tot tipus, exposicions i passatemps com, simplement, asseure’s a veure desfilar les milers de persones que acudeixen disfressades o a degustar uns takoyaki (boles farcides de pop).

L’èxit del Saló del Manga ve alhora que el moment editorial més àlgid del sector. Tot i que no existeixen xifres oficials –ni de vendes ni de tirades–, l’expert en cultura japonesa Marc Bernabé analitza cada any el nombre total de novetats de còmic japonès que es llancen a Espanya, i les últimes xifres disponibles afirmen que el 2017 va ser l’any amb més novetats manga a Espanya de la història: 793, el que suposa 103 títols més que el 2016 i 46 més que l’any que fins ara marcava el rècord, el 2007 –just abans que la crisi es carregués vendes i algunes editorials–. 

Aquest 'boom’ del manga, a més, està implicant un auge de l’interès per la cultura japonesa. Es pot veure al saló, amb el gran èxit de les zones de cultura oriental: tallers de quimonos, escriptura japonesa i jocs com el shogi (escacs japonesos), però també amb la presència a la fira –per primera vegada– de dues empreses japoneses de no manga: Muji i Uniqlo. Però el ‘boom’ es nota més enllà de Fira: a la ciutat hi ha furor pels restaurants de ramen –més enllà de l’èxit del sushi– i a les llibreries, a més, hi ha una al·luvió de publicacions relacionades amb el Japó.

Els llibres són un bon exemple. Bernabé, de fet, és un dels que estrenen publicació en aquest saló: ‘Japón. Manga, traducción y vivencias de un apasionado del país del sol naciente’ (Norma Editorial).  “Molts entrem al món del Japó perquè ens agradava el manga, i després hem descobert un munt de coses que també són atractives. En el meu cas, em vaig convertir en traductor de japonès i vaig viure al Japó. En d’altres és la gastronomia, les arts marcials, l’arquitectura, els viatges, la cal·ligrafia... El manga és un trampolí que descobreix moltes altres facetes del Japó”, destaca l’autor.

Satori Ediciones és una de les editorials que han vist com l’empenta del manga els portava lectors. “Fa 11 anys que publiquem literatura japonesa. Semblava un mercat molt petit, però el que veiem és que cada vegada gent més jove compra el ‘Monogatari’ del segle XII perquè hi ha un manga en que parla”, explica Marian Bango, editora de Satori. Qaterni és una altra de les editorials que s’han afegit a aquest boom. “Els yokais [monstres japonesos] són un èxit de vendes. Els japonesos no ho entenen”, completa Bango.

Notícies relacionades

Els imprescindibles del Saló del Manga de Barcelona

Saló del Manga de Barcelona 2018: Entrades i horaris

“Els joves que han llegit manga o vist anime han descobert elements de la cultura japonesa que els criden l’atenció: com viuen, les ciutats, els costums... Això acaba repercutint en els seus interessos”, destaca per la seva part Eric Gil, conseller delegat d’Eikyo, influències japoneses, amb botiga a Barcelona i que edita la revista de cultura japonesa homònima. “Vam llançar la revista pensat que igual funcionava a nivell local però després del primer número van començar a trucar-nos de tot Espanya que la gent volia la revista”, agrega.

Al saló la varietat editorial i de negocis és present. Més enllà del manga i l’anime, hi ha parades de pòsters, distribuïdores de pel·lícules nipones, serveis de vídeo en ‘streaming’, revistes de cine oriental... i de venda de quimonos, de perruques, de lents de contacte psicodèliques... fins i tot una de màquines de cosir per als amants de les disfresses. Al Saló del Manga, si té relació amb el Japó, té cabuda.