Papa, mama: vull ser 'idol'

El terme 'idol' (pronunciat com la paraula anglesa) fa referència a joves (tant a noies com nois) artistes multidisciplinaris que tenen gran popularitat al Japó. Són part de la cultura nipona i un fenomen de masses el mercat del qual mou centenars de milions d’euros. Són idolatrats per joves i adults, les estrelles del moment, el que seria per als occidentals l’actor o cantant de moda.

El Saló del Manga de Barcelona ha incorporat aquest any el fenomen 'idol' al seu programa amb una convidada de luxe, l’ex-'idol' Emika Kamieda. Aquesta jove de 24 anys va entrar a formar part el 2012 en un dels grups més reeixits del Japó, NMB48 -format per 42 noies-, i va arribar a participar en alguns vídeos de AKB48, el grup musical d’'idols' més famós. Ella va decidir deixar fa un any el grup per centrar-se en la seva carrera com a actriu.

"Un 'idol' és un artista que ha de saber cantar, actuar, ballar, parlar a la ràdio, participar en els 'handshake' (trobada on els fans poden estrènyer la mà de les 'idol' i saludar-les)... l’objectiu principal del qual és aconseguir que el públic tingui forces per tirar endavant demà, que somrigui," destaca Kamieda a aquest diari. Va voler ser 'idol' des de petita, i la seva família la va recolzar perquè era el seu somni.

Va fer audicions per entrar en AKB48 i no va passar, però va rebre una recomanació per a NMB48. "Es presenten milers de persones. Són els grups de més èxit al Japó", explica. En l’audició el primer que han d’entregar és un currículum i fotos, tant de rostre com de cos (el component estètic juga un paper fonamental). Si les elegeixen, faran dues proves més: una de cant i una altra de ball.

Èxit, pressió i sortida

Després de passar el tall, la van preparar durant tres mesos, amb la resta de les noies, per al debut. I després, l’èxit. CD, vídeos, ràdio, webs, notícies, fans, màrqueting... "El millor va ser que a l’estar en un grup molt compacte, la meva adolescència va anar lligada sempre de treball conjunt, d’afrontar els problemes totes juntes", destaca. La part negativa, que la seva adolescència va ser molt diferent de la de qualsevol altra noia, que passava molt temps fora de casa (gires) i que rebia molta pressió: hi ha regles no escrites, com que els i les components d’aquests grups no poden tenir relacions sentimentals per no decebre els fans. Són aquests els que les voten i decideixen la seva popularitat, els que compren els seus productes. Qui més ven, més popular és.

Notícies relacionades

Furor al Saló del Manga mentre la indústria editorial bat rècords

5) Els secrets de l'anime, segons un dels cracs de 'Dragon ball'.

L’any passat va deixar el grup i ha vingut a Europa per ser actriu. Des de la seva posició, Kamieda reconeix que el sector té molts pros, però també contres: recentment hi ha hagut diversos casos de suïcidi d’'idols' o aspirants a ser-ho: per no arribar a dalt de tot o per no deixar-les sortir del sector. "Hi ha dos tipus d’'idol': les que tenen fama nacional, i per tant més pressió però que alhora estan més protegides, i les 'underground’. En aquest últim cas hi ha productores de mala mena que juguen amb els somnis de les noies, vorejant l’assetjament".

Un altre punt polèmic és la sexualització de les 'idol': faldilles curtes, posats en banyador, vídeos suggerents... "És una relació de mutu benefici entre fans i 'idols'. Els fans, els que recolzen i decideixen partint dels diners que gasten comprant els seus productes o voten en xarxes socials, són els que marquen les que són a dalt. Les 'idols' han de vendre’s d’aquesta manera, però cal tenir en compte que al Japó no hi ha una concepció social tan estesa com aquí sobre el feminisme i el masclisme, per la qual cosa no afecta que una noia pugui posar-se més bufona per agradar més un tipus de fans. El poder monetari d’un noi de 15 anys no és el mateix que el d’un de 40", afirma. "Si tinc fills i el seu somni és ser 'idols', els donaré recolzament depenent del tipus d’'idols' que vulguin ser", completa.