Nagabe: «L'animal més difícil de dibuixar és l'ocell»

Nagabe és el nom artístic d’un japonès de només 25 anys que va sorprendre al mercat amb ‘La pequeña forastera: Siúil, a Rún’(ECC) una barreja de llibre il·lustrat i poemari que ha tingut gran èxit al Japó i els EUA. És un dels convidats del Saló del Manga de Barcelona.

¿És cert que col·lecciona cadires?

És cert... M’agrada anar als ‘flea markets’, que fan diverses vegades a l’any a la meva ciutat. Em cridaven molt l’atenció les cadires, i vaig començar a comprar-les. Tinc set cadires de disseny bastant estrambòtiques ja... però ningú s’hi asseu quan ve gent a casa.

¿Les ha incorporat a les seves obres?

Abans les dibuixava totes iguals... sempre de fusta. Ara ja em fixo molt més i les intento fer més realistes, amb parts metàl·liques...

¿Com va començar a dibuixar manga?

Vaig estudiar belles arts perquè volia fer una cosa relacionada amb el dibuix. Al Japó si estudies Belles Arts després pots fer ukiyo-e, per exemple, i altres coses. Hi havia un club de litografies a la universitat al qual em vaig apuntar, i la gent va veure com dibuixava i em van animar a dibuixar manga.

¿I com li va arribar el primer encàrrec professional?

Hi havia una pàgina web per pujar dibuixos a internet. De vegades els pujava allà, i una editorial em va contactar per veure si estava interessat en provar de dibuixar un manga. Em vaig sorprendre molt, perquè eren coses que feia a la meva llibreta per hobby, que la gent em deia justament que mai podria plasmar-les en un manga pel meu estil. I així vaig començar a dibuixar manga.

¿Què l’inspirava?

No veia gaires pel·lícules ni llegia mangues... Però em cridaven l’atenció les històries en què sortien animals i se’ls presentava com persones. Vaig pensar que m’agradaria fer alguna cosa així, que era una cosa molt interessant. I és el que vaig acabar dibuixant.

¿Per quins animals?

Quan anava a l’institut volia dibuixar animals, però veia que era molt difícil. Vaig anar a buscar llibres per buscar informació, per exemple veure com era el seu esquelet per poder dibuixar-los bé, i em vaig aficionar a dibuixar-los el més realistes possible.

¿Quin és l’animal més difícil de dibuixar?

Els ocells. És molt difícil fer-los proporcionats, perquè les ales solen ser el doble de grans que el cos, les potes estan amagades... A la mínima és fàcil que et quedi molt malament.

‘La pequeña forastera: Siúil, a Rún’ sembla un conte oníric. En canvi, en la seva carrera, ha dibuixat comèdia, fantasia heroica, històries d’amor entre nois... ¿Per què un ventall tan gran de gèneres?

Si no hagués fet tantes coses, ‘la pequeña forastera’ no seria el que és. Al tocar molts registres abans, puc fer ara una obra més completa.

Notícies relacionades

Papa, mama: vull ser 'idol'

5) Els secrets de l'anime, segons un dels cracs de 'Dragon ball'.

És un manga una mica fosc... ¿És reflex d’una època?

En realitat no, no és que passi una etapa dolenta. Simplement, tenia ganes de fer una història així. És pura ficció.