Banksy: ¿àngel o dimoni?

L’acció de Banksy de destrucció d’una obra en plena subhasta ('Girl with ballon') va crear una altra obra ('Love is in the bin'), a més d’un munt de dubtes. El primer passa perqüestionar el discurs contracultural, antisistema i social de l’artista. Ja que triturar la seva pròpia obra, tot i que es consideri una crítica al sistema de l’art i una burla als rics col·leccionistes disposats a gastar grans sumes de diners, també va suposar un pas més en la seva revaloració dins del mateix sistema, que l’avala i l’adopta, fa temps que ho fa,com una més de les seves gallines dels ous d’or.

Notícies relacionades

El motor del milionari mercat de l'art contemporani s'anomena 'màrqueting'

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Això porta molts dels seus crítics a parlar d’impostura i de fer l’aleta al capitalisme. I més encara si la casa on es va subhastar la peça sabia el que passaria, com apunten molts experts: es va subhastar al final, on mai es posen les grans obres; i afirmen que és impossible que no es detectés el mecanisme de destrucció que incloïa el marc... Sigui com sigui, totes aquestes accions acaben beneficiant Banksy: es pot dubtar que els guanys siguin econòmics, que n’hi ha, però dels beneficis que li reporta quant a imatge, no. Així, que un no sap si hi ha certa hipocresia en les seves accions o si la burla es porta fins al final rient-se dels rics i a sobre emportant-se una part del benefici (ni que sigui intangible).

Banksy fa grafiti, sí, però també realitzaolis, acrílics, escultures i gravats que ven a través de la seva pròpia oficina, la mateixa que certifica l’autenticitat de les peces de carrer: Pest Control, i té un agent amb estratègia comercial. Vaja, que genera un munt de guanys que ell no nega. Tot i que es defensa. En una entrevista per correu electrònic (ningú sap qui s’amaga darrere de Bansky), afirmava fa uns anys al 'New Yorker': "M’han dit venedor, però regalo milers de pintures. ¿Quantes més en vols? [...] Els diners que el meu treball genera últimament em fan sentir una mica incòmode [...]. No crec que sigui possible fer art sobre la pobresa del món i després amuntegar diners. És massa ironia fins i tot per a mi. [...]. M’encanta la manera en què el capitalisme és capaç de trobar un lloc fins i tot per als seus enemics". ¿Ángel o dimoni?