Rosalía conquereix els seus dos primers Grammy llatins

Tot és enorme al voltant de Rosalía: el talent, la gosadia,l’èxit, l’aplaudiment, el fenomen i les expectatives. I no decep, tot i que l’Acadèmia Llatina de la Gravació, que entrega els Grammys llatins li hagi enviat aquest dijous, en la seva dinovena edició, un missatge doble. D’una banda, amb dos premis per a ‘Malamente’, com a millor cançó alternativa i com a millor fusió / interpretació urbana, la primera divisió internacional de l’acadèmia nord-americana de música posal’estampa de reconeixement oficial a una artista en ascens meteòric. De l’altra, sembla dir-li que encara ha d’esperar una mica, almenys en el seu palmarès.

Va ser un músic més veterà com Jorge Drexler qui, amb ‘Telefonía’, es va convertir en el rei de la nit, ja que es va endur els premis a millor gravació de l’any i millor cançó als quals optava ‘Malamente’, a més del de millor disc de cantautor. També un altre veterà va deixar Rosalía sense el premi al millor vídeo musical, un honor que va anar a ‘Pa dentro’, de Juanes‘Pa dentro’. I no hi ha peròs (el vídeo del colombià, per exemple, té 54 milions de visionaments a YouTube, davant els 32 del de Rosalía), però a l’Acadèmia Llatina, com passa a la casa mare amb gèneres com el hip-hop, hi acostuma a haver esclats de cert conservadorisme.

Potser el de Rosalía no ha sigut l’èxit devastador que molts esperaven o anticipaven però no es pot infravalorar. Fa un any estava al mateix escenari de Las Vegas nominada com a millor nova artista per ‘Los ángeles’ i se’n va anar amb les mans buides. En aquesta dinovena edició arribava com a dona amb més candidatures i les cinc que tenia la posaven només darrere del màxim nominat, el jove reggaetoner colombià J Balvin, que es va endur només un dels vuit premis, el de millor disc de música urbana (‘Vibras’). El seu mèrit, a més, era que ho aconseguia amb una sola cançó (ni el seu segon senzill ni el disc ‘El mal querer’ es van editar a temps per entrar en competició).

"Un somni"

La mateixa Rosalía estava radiant i va parlar a l’escenari d’“un somni”,d’una cosa “increïble”. El primer dels premis, el de cançó alternativa, es va anunciar a la part de la gala que no es retransmet per televisió. Però quan va recollir el segon va poder fer davant de les càmeres una intervenció marcada per l’agraïment “per tant carinyo, pel reconeixement”, però també per alguna cosa més.

 “Estic orgullosa de poder liderar el meu projecte i de fer sempre la música que em representa a partir del risc i compartir-la amb el món i ser aquí”, va dir Rosalía, que després al ‘backstage’ va insistir en la importància d’haver aconseguit el reconeixement d’una cançó inspirada en el flamenc.

També en el seu discurs va alçar la veu de dona forta per donar gràcies a les que l’han precedit i l’han inspirat. En la llista hi va incloure artistes com Lauryn Hill, Björk o Kate Bush i “totes les dones en la indústria que m’han ensenyat que es pot, perquè gràcies a elles soc aquí”. No va oblidar tampoc la seva família i el seu “germà”, Pablo (Díaz-Reixa), ‘El Guincho’, el seu soci en la producció, a qui va donar les gràcies per ser “el millor company i ser-hi quan no hi havia diners ni res”. Eren altres temps. I no fa tant.

Altres premis

Notícies relacionades

Rosalía enlluerna amb el seu vestit a l'alfombra vermella dels Grammy llatins

Rosalía i 'El mal querer', el pop d'una nova era

La nit va tenir altres protagonistes. Una altra jove, la colombiana Karol G, va rebre el premi com a millor nova artista. Luis Miguel, que no era present a la gala, va sorprendre quan el seu treball ‘¡México para siempre!’ va ser anunciat com a disc de l’any.  Un altre absent va ser Daddy Yankee, premiat per ‘Dura’ en categoria de cançó urbana. I els mexicans Maná es van convertir en la primera banda reconeguda com a “persona de l’any”.

‘Expectativas’,d’Enrique Bunbury, va ser premiat com a millor disc de rock; ‘Geometria del Rayo’, de Manolo Garcia, com a millor àlbum en categoria pop/rock i ‘Tu vida mi vida’, de Fito Páez, va ser triada millor cançó de rock.