'Bèsties fantàstiques: els crims de Grindelwald', un altre èxit de l'univers Rowling

És evident que J. K. Rowling sembla disposada a continuar explotant l’univers que va crear a partir de ‘Harry Potter’. Després de l’escassa repercussió que va assolir la seva única incursió en la literatura per a adults, ‘La vacant imprevista’ (2012), i coincidint amb l’última de les set pel·lícules protagonitzades pel nen mag, va començar a maquinar com continuar rendibilitzant la seva franquícia. Va ser quan va rescatar un volum complementari que servia com a diccionari de les criatures màgiques que havia aparegut al llarg de la saga i el va convertir en la primera de les cinc pel·lícules preqüela de ‘Harry Potter’. Hi explicaria les aventures del magizoòlegNewt Scamander (Freddie Redmayne).

La veritat és que ‘Bèsties fantàstiques i on trobar-les’ tenia una certa voluntat d’allunyar-se del món que fins al moment havíem conegut, esbossant noves idees i adquirint un toc independent. No obstant, en la seva exitosa segona part, número u de la taquilla després de la seva estrena divendres passat,'Bèsties fantàstiques: els crims de Grindelwald', l’autora ha decidit reconnectar aquesta nova franquícia amb l’anterior no només a través de múltiples picades d’ullet, sinó també gràcies a la recuperació del personatge d’Albus Dumbledore  (interpretat per Jude Law). Els fans poden respirar tranquils; la cosmogonia es continua expandint.

“Crec que J. K. Rowling fa molt temps que té aquesta història al cap”, explicava Eddie Redmayne en la seva visita promocional a Madrid. “La primera pel·lícula va ser una mena d’introducció i ara és quan comencem a introduir-nos en matèria de veritat. També hi ha hagut una evolució en els personatges; ja no són tan infantils, ara hi ha més coses en joc i han de començar a madurar”.

La persona encarrega de posar en perill l’equilibri tant al món dels mags com al dels humans és Grindelwald (al qual dona vida Johnny Depp), un autèntic dolent amb ànsies d’extermini que té un discurs polític no gaire allunyat del de Donald Trump a través de la inoculació de la llavor de l’odi davant de tot el que és diferent. “El que m’agrada de J. K. Rowling és que t’obre la ment a un món nou, però no s’oblida dels problemes que tenim en la nostra societat. Grindelwald té un encant seductor, però és realment tòxic”, continua l’actor.

Redmayne va acceptar el paper de Newt Scamander quan es trobava en el punt més àlgid de la seva carrera. Acabava de guanyar l’Oscar al millor actor per ‘La teoría del todo’, en què interpretaStephen Hawking, i s’havia transformat en dona en ‘La chica danesa’.En un primer moment va pensar que fitxava per a tres pel·lícules, però Rowling li va donar una sorpresa quan li va dir que en serien cinc. En total, uns deu anys embarcat en aquesta nova saga. “En aquest tipus de projectes no acostumes a trobar-te amb personatges tan càlids i empàtics. M’agrada pensar que anirem creixent junts. I si un ha de posar el seu futur en mans d’algú, J. K. Rowling em sembla la persona adequada”.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un dels punts més controvertits d’aquesta nova entrega és la relació homosexual que s’intueix entre Dumbledore i Grindelwald. En la pel·lícula només trobem una al·lusió molt poc específica, però tant Redmayne com Callum Turner (que interpreta el germà de Scamander) pensen que es desenvoluparà més endavant. “Entre els altres personatges hi ha un flirteig, però la veritable història d’amor d’aquesta saga, la que té unes arrels més profundes, és la d’ells”.

Una altra de les polèmiques que va esquitxar la producció va ser mantenir Johnny Depp en el paper protagonista després de les acusacions abocades per la seva exdona, Amber Heard, per maltractament. Tot i que Redmayne i Turner no van parlar sobre aquest delicat tema, sí que van destacar l’experiència de treballar amb l’actor. “És un tipus genuí, gairebé sempre surrealista i ens va fer una classe magistral d’interpretació”.