¿És un ocell? ¿És un avió? No, és Superlópez

¿És un ocell? ¿És un avió? No, és Superlópez. I, fent honor a la paròdia de Superman que el va inspirar en el seu naixement –cap al 1973, fa 45 anys–, va arribar de nadó, batejat com a Jo-Con-Él (que no Jor-El), en una nau espacial originària del planeta Chitón (que no Krypton) i va ser adoptat pels López (que no els Kent). Tot i que el seu pare, en realitat, va ser un altre López, Juan, eternament conegut com a Jan, malgrat que ell insisteix que el cognom va ser casualitat...  

“Em va tocar parodiar Superman amb instruccions bàsiques de fer acudits curts, sense paraules i ho vaig fer a corre-cuita, amb línia de rotring sobre folis A4, perquè marxava viatge i no en tenia gaires ganes. En aquell moment no vaig pensar que anés a més”, explicava Jan (1939) fa pocs anys sobre l’encàrrec que li va fer Antonio Martín per a l’editorial barcelonina Euredit. Tot i que aviat va veure que el personatge “tenia potencial per ser popular”, revela en el‘El gran libro de Superlópez’, coordinat per Antoni Guiral (Bruguera) amb la col·laboració del mateix dibuixant, que acaba d’arribar a les llibreries coincidint amb l’estrena de la pel·lícula de Javier Ruiz Caldera. 

Els "estúpids" guions de Bruguera

I el va portar a Bruguera, en què com que “no suportava aquells guions” que li semblaven “estúpids” va acabar escrivint-los ell mateix (i fins avui dia), tot i que en els inicis tingués guionistes com ara Conti i, sobretot, Efepé, amb qui va connectar tan bé que el 1979 va dibuixar el Supergrupo, amb personatges que parodiavenherois de Marvel, com per exemple el Capità Amèrica (Capitán Hispania) en comandita al principi amb Superlópez, en una sèrie que reprendrien el 2013. 

 

I el superheroi juvenil perviu, amb més de 70 àlbums publicats (alguns de memorables, com ara ‘La caja de Pandora’, ‘Los alienígenas’, ‘Los cabecicubos’ o ‘El ladrón del tiempo’) i a l’alça (només aquest any n’ha tret tres i ja en té un altre a punt), i fent multitudinàries sessions de firmes. 

Superlópez, que “destil·la tendresa, imperfecció, versemblança i inquietud”, constata Guiral, s’oculta darrere d’un gris i bonàs oficinista, fan del Parchelona FC, nòvio de la primmirada Luisa Lanas i tan eternament despistat que cada matí li demana al taquiller del metro un cafè amb llet i un croissant. Això sí, quan porta el vestit vermell i blau dona curs a la seva superforça, als seus supersentits i la seva visió de rajos X contra brivalls com Carapincho, Al Trapone o Caracortada. 

Terrorisme o les drogues

Però a través de l’humor i l’acció Jan tracta qüestions socials d’actualitat, transmet les seves preocupacions i la seva visió del món i pren partit amb una forta càrrega de crítica social. Per això té còmics sobre temes com el ‘botellon’, la crisi econòmica mundial, les hipoteques i els desnonaments, la ludopatia, les drogues, les sectes, la immigració, l’explotació a les mines de Sud-àfrica i, fins i tot, el reclutament de joves pels gihadistes i els atemptats terroristes (a ‘Mambrú se va a la guerra’, del 2015, i ‘Nuevas aventuras de Mambrú’, d’aquest any). També del 2018 són ‘Superlópez XXLl’, que alerta de l’obesitat infantil, i ‘Robinson’, sobre l’aïllament de l’ésser humà en la societat de les xarxes socials. “No em considero un enamorat dels meus personatges, sinó de les històries que he comptat amb ells”, assegurava Jan en una entrevista a aquest diari l’abril passat. 

Notícies relacionades

Jan: "No soc un enamorat de Superlópez sinó de les històries que explico amb ell"

Superlópez, o com ser superheroi i espanyol

“Sempre he intentat amb els meus temes pensar en els nois de 12 a 18 anys a què dirigeixo les meves històries, tot i que també les poden llegir els més adults. Acostumo a dir que faig pedagogia, però no imposo els meus criteris; cadascú ha de tenir el seu”, aclaria el també autor de la sèrie infantil ‘Pulgarcito’ i Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2002, festival que en l’edició de l’abril passatli dedicava una gran exposició d’homenatge i per a la qual firmava el cartell. 

La pròxima entrega, ‘La isla de la basura’, sobre la proliferació de plàstics a l’ecosistema. Sempre amb un Superlópez que amolla sovint un “¡cachis la mar!” i que vola fent el símbol de les banyes amb els dits. Amb ell, diu Jan, “buscava expressivitat”...