El Crexells tornarà a tenir un jurat tradicional

Prova, error i marxa enrere. El Premi Crexells, que cada any posa en marxal’Ateneu Barcelonès  des del 1929 (amb un parèntesi de 40 anys de silenci franquista), canvia de nou les seves bases, que va presentar fa poc menys d’un any, i torna al seu format anterior i més tradicional, el del jurat expert de tota la vida. Ha sigut a causa del daltabaix que va suposar el seu nou model en el qual la llista prèvia d’autors sobre la qual havia de deliberar el jurat, realitzada mitjançant consulta popular (és a dir, a través dels socis ateneistes i els clubs de lectura), no s’ajustava en la seva totalitat als criteris d’excel·lència literària que buscava el premi i la participació va ser més aviat escassa. A semblança del Goncourt, el Crexells pretén distingir el millor llibre de l’any en llengua catalana a obra ja publicada. La crisi va esclatar quan el jurat va intentar corregir el tret, saltant-se el que estipulaven les bases, afegint quatre nous noms es diria que indiscutibles, però que no havien aparegut en la llista preliminar.

El Crexells porta ja dos anys de crisi. El 2017, una sèrie d’“editores descontentes perquè no s’havia elegit una novel·la del seu catàleg” –l’entre cometes és de Joan Maluquer, actual vicepresident de l’Ateneu– van posar el crit al cel. El que va passar, és sabut, és que es va distingir ‘Crui’, de Joan Buades, un llibre pràcticamene autoeditat i sense gairebé distribució, la qual cosa va ser interpretat com una crida d’atenció a l’edició més tradicional.

Amb plens poders 

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Les noves bases comporten també un nou jurat per a la present edició, però no del tot; el crític i periodista David Castillo que va formar part del que va premiar Buades és la baula de continuïtat amb el passat. S’hi uneixen el periodista Jordi Nopca, l’escriptora Ada Castells, la llibretera Marina Porras i el medievalista Joan Santanach, com a representant de la part més acadèmica. I perquè no hi hagi cap tipus de susceptibilitats respecte a la lletra petita, un dels punts indica que “el jurat pot resoldre qualsevol situació no prevista en les bases", fins i tot declarar deserta l’edició del premi.

La dotació del guardó continuarà sent de 6.000 euros més una estatueta, en aquest cas una obra de l’artista Alicia Viñas i el veredicte, com sempre, es farà públic durant la Revetlla Literària que se celebrarà en l’Ateneu Barcelonès al voltant de la celebració de Sant Joan. Es dona el cas que aquest any es complirà la 48a edició del premi però, sobretot, és el 90è aniversari de la seva creació, ja que el 1929 va distingir la fornada literària de l’any anterior. O més ben dit, no la va distingir en absolut perquè va quedar desert. Malgrat aquest mal peu original, el guardó segueix allà. I per celebrar la seva pervivència, l’Ateneu pensa dedicar a partir d’ara una partida a la promoció de la novel·la guanyadora.