Bartolomé Esteban Murillo: la tragèdia que el va convertir en el millor pintor de nens

Bartolomé Esteban Murillo, considerat el gran pintor religiós del barroc espanyol, va tenir una exitosa carrera artística, que contrasta amb la duríssima tragèdia que va haver d’afrontar els seus primers anys de matrimoni.

Aquest any es commemora el quart centenari del seu baptisme (va néixer a finals del 1617, però va rebre el sagrament el gener del 1618), motiu pel qual Google li dedica un 'doodle' inspirat en la seva obra 'Dones a la finestra'.

Nascut en una família benestant, Bartolomé Esteban Murillo es va casar el 1645 amb Beatriz Cabrera Villalobos. El matrimoni va tenir 10 fills,només cinc dels quals van sobreviure a la mare, morta el 1663 amb només 38 anys.

El drama de Murillo

La parella va viure el drama de la mort dels tres primers fills al cap de poques setmanes a causa de la terrible epidèmia de pesta que va atacar Sevilla el 1649. La tragèdia va deixar empremta en l’obra de Murillo, que a partir de llavors va intensificar l’interès per la infància en els seus quadres.

El pintor va revolucionar la manera de pintar els infants, que es van anar convertint en motiu fonamental de les seves teles tant en la seva prolixa producció religiosa (en què encarnaven àngels o el mateix Jesús) com a la seva obra profana (en què protagonitzaven diferents escenes quotidianes).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquest últim apartat, els nens retratats solien ser d’aspecte humil –de vegades fins i tot espellifat–, però les composicions transmetien optimisme i alegria al recrear moments de joc i esbarjo, com a 'Nens menjant raïm i meló' (cap al 1650) i 'Nens jugant als daus’(1665-1675).

L’enorme prestigi de Murillo en la seva època va afavorir que alguns d’aquests quadres no es quedessin a Sevilla, sinó que viatgessin a capitals europees com Londres, Anvers i Rotterdam per decorar els salons de les famílies burgeses més benestants.