De la rumba de Los Chichos al trap de Yung Beef: l'exemple de 'Mala ruina'

Carlos Salado explica a través del seu cine una realitat crua i invisibilitzada. Aquest director i compositor alacantí de 32 anys fa gairebé dos anys que va alliberar a internet ‘Criando ratas’, la pel·lícula que transporta el cine quinqui al contemporani. Neoquinqui és l’etiqueta. A Youtube recull la barbaritat de més de dos milions i mig de reproduccions. No semblen les xifres d’un film ‘low-low cost’, però ho són. El talent va guanyar els recursos.

Salado, reinicialitzador del gènere que va triomfar als 80, va comptar llavors amb actors no professionals. "Nois del carrer amb talent innat", diu. Allà va descobrirRamón Guerrero, intèrpret d’El Cristo, protagonista de la pel·lícula. La crítica hi va veure una nova icona quinqui, com ho van ser als 80 i 90 el Vaquilla, el Torete o el Pirri. El rodatge va haver d’emmotllar-se a les entrades i sortides de la presó de Guerrero. En un pas més a la seva experimentació dins de l’univers quinqui, Salado fa dues setmanes que va estrenar ‘Mala ruina’, un ‘spin-off’ de ‘Criando ratas’ d’uns 15 minuts de durada, a cavall del videoclip i la pel·lícula.

“Tenia un desig bestial de tornar a rodar amb Ramón Guerrero i vam trobar un format que vam poder dur a terme per tornar a treballar junts”, explica el cineasta, que ha tornat a comptar per a aquest projecte amb aquest talent de carrer de “gent que brilla, que té una cosa especial”. I si a ‘Criando ratas’ sonaven rumbes –per cert, compostes per ell i amb tant èxit com el film-, ara sona trap. Concretament, de Yung Beef, màxim exponent espanyol del gènereYung Beef i que, a més, coprotagonitza amb Guerrero el migmetratge. Un company de mercadeig per a El Cristo en una història de fang, delinqüència i drogues ambientada en el lumpen madrileny amb oda final “a l’esperança i a les segones oportunitats”.

Un retrat que mostra el que no és més que una “prima línia entre ficció i realitat; entre el Ramón i El Cristo i entre el Fernando i Yung Beef”. Canta l’exmembre de PXXR GVNG en la versió de ‘Lil Romeo’, carta d’un pare al seu hereu, feta per al film: Som molts els que sortim del crim. Jo soc cantant i El Cristo, estrella de cine.

Una cosa que Salado explica així: “Tots dos són xavals que venen del fang, que han viscut aquest món del tràfic de drogues i del carrer molt de prop, que han aconseguit sortir i que s’han apuntat a un ofici”. El director beneeix la simbiosi de trap amb el cine neoquinqui que ell encapçala: “El món del trap i ‘Criando ratas’ expliquen el mateix’. El trap és un punt de venda, significa trànsit i droga, sorgeix de gent que ha viscut aquest món de prop i que canta i explica les seves històries. El trap en el dia d’avui és el moviment musical que millor reflecteix el món del carrer”. I afegeix: “a la vista ho tenim, els noiets del barri i del parc escolten trap”.

Notícies relacionades

L'era quinqui reviu en els ritmes urbans

Una trobada amb 'el Vaquilla' que explica l'era quinqui

Salado està desitjant fer ‘Criando ratas 2’, cosa que li demana el públic insistentment –només cal mirar els comentaris de les xarxes socials–, i espera que ‘Mala ruina’ sigui la crida definitiva a “productors valents que s’atreveixin a fer el que estem fent”. L’objectiu és tornar a bussejar al món de la delinqüència suburbial. “És una problemàtica social a la qual m’agrada donar veu, mostrant-la de manera verídica i realista. Com a cineasta, m’agrada que l’espectador reflexioni, busqui solucions o es faci preguntes a l’acabar”.

Fins que això passi, continuen pujant els visionaments de ‘Mala ruina’ (350.000 a Youtube) i ben aviat preveu treure un ‘crowdfunding’ per publicar un disc amb les cançons de la banda sonora de ‘Criando ratas’.