Alberto San Juan i Willy Toledo: «Si Albert Rivera es moqués amb la bandera, seria més creïble»

La seva nova pel·lícula es titula ‘El Rey’. Tots dos la protagonitzen juntament amb Luis Bermejo i ningú més, tot i que per la pantalla apareixen més d’una dotzena de personatges; així mateix, San Juan la codirigeix, amb Valentín Álvarez, basant-se en el muntatge teatral que van estar representat durant dos anys a Madrid. En aquesta obra, sobre un escenari diàfan, disseccionen amb humor buf la figura de Joan Carles I: acabat de destronar, el monarca és visitat per successius fantasmes del passat que li pregunten, entre altres coses, si coneixia per endavant els plans del 23-F, si s’enriquia a costa del petroli saudita importat per Espanya o si va contribuir que les famílies més poderoses del franquisme mantinguessin el seu poder en la democràcia.

En un moment d’‘El Rey’ Adolfo Suárez diu: “Sense monarquia no hi ha democràcia”. En realitat, tota la pel·lícula sembla refutar aquesta afirmació.

A. S. J.: És que, en lloc de portar la democràcia, la coronació de Joan Carles va servir per contenir-la i per limitar les grans aspiracions democràtiques sorgides dels moviments populars antifranquistes que es van desenvolupar durant els 60.

W. T.: A Espanya, els grans patrimonis estan vinculats al franquisme, i va ser la monarquia la que va legitimar que els seus privilegis es mantinguessin durant la Transició. I aquestes elits són les que ens continuen desnonant i explotant. A més, sobre la democràcia se’ns ha fet creure el que a ells els ha interessat. Hem deixat que tots els sàtrapes i els assassins morissin al llit.

Sigui com sigui, la versió de l’emèrit que apareix en la pel·lícula és lluny de ser una paròdia. ¿Es van esforçar per tractar-lo amb respecte?

A. S. J.: El nostre tracte és molt més respectuós que el que ha rebut del sistema. Quan ha deixat de ser-los útil li han donat la puntada de peu i ara no saben què fer amb ell. Ni tan sols li van permetre assistir a la coronació del seu fill. Per a un home acostumat a les reverències, ha de ser dur.

W. T.: Crec que hem sigut massa amables amb ell. Sospito que el passat no el turmenta de la manera que la pel·lícula imagina.

¿Creuen que viurem el final de la monarquia?

A. S. J.: Hi ha experts que li donen, a tot estirar, vuit anys de vida. Jaime Peñafiel assegura que l’Elionor mai regnarà. I sembla obvi que el cicle polític que va començar amb la Constitució del 1978 està mort, malgrat que continuï respirant agònicament.

‘El Rey’ s’estrena coincidint amb el 40è aniversari de la Constitució. ¿Quant temps seguirà tal com està?

A. S. J.: El més important no és quan la canviaran sinó com ho faran. Els partits pretenen reformar-la a la seva manera, sense comptar amb la participació ciutadana. Ja va passar el mateix amb el text original, que va ser redactat majorment per franquistes. És necessari impulsar un procés obert a tota la societat.

¿No han temut que algú els portés als tribunals pel contingut d’‘El Rey’?

A. S. J.: Abans de rodar la pel·lícula vaig parlar amb un advocat i em va dir: “En el guió no hi ha res que constitueixi delicte”. D’altra banda, últimament en aquest país et poden demandar per qualsevol motiu.

W. T.: Estic disposat a assumir qualsevol mesura que els borbons decideixin prendre contra mi.

¿Són conscients de com s’ha vist la seva carrera actoral afectada per la seva militància política?

A. S. J.: No crec haver hagut de renunciar a res. Mai havia treballat tant ni disfrutat tant com ara. Vivim un moment preciós, en què una part important de la societat volem agafar les regnes de la nostra pròpia història i posar sobre la taula totes les mentides que les elits ens han estat explicant. Ara bé, de vegades m’inquieta veure’m a mi mateix parlant tant davant dels micròfons. Res del que penso és tan rellevant.

W. T.: He sigut vetat, directament. M’han tret el dret a treballar a Espanya. De veritat, fa cinc anys que no puc actuar en la televisió o en el cine. És evident que soc víctima d’una caça de bruixes. En aquest país, només els lladres i els trepes arriben a algun lloc; si ets crític i actues segons els teus principis, t’has de fotre.

¿Què opinen del que ha passat recentment amb Dani Mateo?

W. T.: Està clar que els grans capitals i els qui els protegeixen des de les institucions han trobat en l’independentisme català l’excusa per frenar la caiguda del règim. Utilitzen la defensa de la unitat nacional per desviar l’atenció de la desigualtat social. Algú se sona els mocs amb un tros de tela i volem matar-lo, però deixem que els banquers ens robin. És de bojos.

A. S. J.: Em creuria Albert Rivera molt més si se sonés els mocs amb la bandera. Tot i que això és molt demanar.

Notícies relacionades

Crítica d''El rey': l'emèrit i els seus dimonis

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

¿I de l’auge de l’extrema dreta?

A. S. J.: No hi ha cap altre partit tan antipatriota com Vox, el PP i Ciutadans. Es dediquen a culpabilitzar els immigrants per tot, però, quan una dona se suïcida perquè la faran fora de casa seva, no és culpa d’ells. Tots sabem qui la té.