La CND ofereix un 'Trencanous' amb un toc inquietant

La Compañía Nacional de Danza (CND), que tan bon record va deixar al principi de temporada amb el seu ‘Don Quixot’ al Liceu, torna amb ‘El trencanous’. El clàssic ballet nadalenc només es podrà veure aquest divendres i dissabte al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Feia molts anys que la CND no s’enfrontava a un repte semblant, però la companyia s’ha transformat totalment des de l’arribada de José Carlos Martínez. Ara la CND és versàtil, capaç d’interpretar tant programes contemporanis com clàssics del ballet i ha connectat tant amb el públic com amb la crítica. L’únic negatiu de tot això és que les entrades per veure’ls volen. A Sant Cugat s’han esgotat.

"El principal desafiament d’‘El trencanous’ és explicar-ho d’una manera tradicional aportant un toc personal", afirma Martínez. Ha respectat la dramatúrgia i la part tradicional que té aquest ballet tan conegut, però ha procurat "no fer només un ballet per a nens". Moltes versions tenen una part naïf. La seva, en canvi, aposta per acostar-se a aquest aspecte inquietant del conte original d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, que va donar peu a l’adaptació d’Alexandre Dumas pare, que va inspirar, al seu torn, el llibret del famós ballet de Marius Petipa amb música de Txaikovski. "En el conte original hi ha molta violència i maldat, però en el ballet això no existeix. Crec que donar-hi aquestes pinzellades de l’original aporta un toc més actual", afirma Martínez, gran coneixedor de l’obra, perquè va ser estrella del ballet de l’Òpera de París, on va ballar molt la versió que va fer Nuréiev. "Ell també s’acostava al conte original tot i que ho feia d’una altra manera".

Com totes les companyies, la idea és programar el títol cada Nadal. "És important tenir aquest títol, perquè ‘El trencanous’ porta molt públic a la dansa. Ha de ser un cavall de batalla de la CND. ¡Molts pares porten els seus fills a descobrir el ballet amb aquesta obra". 

Inversió necessària

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Malgrat voler mantenir aquesta tradició, com acostumen a fer les companyies nacionals, la seva, a diferència del que passa en altres països, no té seu estable. "Existeix un projecte, una cosa que ens permet somiar: un teatre que hauria de construir-se". De moment només és això, una possibilitat a l’espera del compromís en ferm de l’Administració. "No tenir-lo impedeix l’evolució a què aspirem". És un deute històric amb la dansa, amb una companyia que ha connectat amb el públic i amb un sector que ha creat grans ballarins, molts d’ells, a l’estranger. "Hi ha molta demanda de dansa i de clàssica. La manera de tornar els diners públics que costa la CND és a través dels nostres espectacles. Però si produïm i no ho pot veure la gent, en certa manera no estem optimitzant el que tenim".

Martínez sempre ha sigut clar a l’hora de parlar. La seva anàlisi és la següent:  "Ara per ara, hem fet el màxim que podem amb el pressupost que tenim. Som una mica víctimes del nostre èxit, perquè hi ha espectacles i gires que no podem atendre per falta de pressupost. El 2019 estan previstos 80 espectacles, que és el rècord en un any des que estic en la companyia i el pressupost no dona per a més. Si es vol que la companyia continuï creixent, necessitem més inversió". De moment, ell i el seu equip, ballarins inclosos, ho estan donant tot. I vol continuar lluitant, continuï o no al capdavant del conjunt. "La companyia ha de continuar evolucionant, perquè té marge per fer-ho. Hi hauria d’haver molta més dansa".  De moment, Martínez ha complert tots els encàrrecs que li va donar l’Inaem. És hora de pensar quin és el següent pas.