entrevista
Cecilio G: «He jugat amb foc i m'he cremat mil vegades»
El cantant de trap parla per primera vegada després d'haver passat tres mesos i mig a la presó de Puig de les Basses
181218cecilio 16 9 /
Cecilio G pot mirar de dalt a baix l’au fènix. El cantant català de 24 anys ha ressorgit més d’una vegada gairebé quan ja no quedava cendra. Ara reneix de nou amb més força que mai i reprèn la seva carrera artística després d’haver passat tres mesos i mig a la presó. Ben aviat publicarà un àlbum de trap amb el segell de Yung Beef i també oferirà la segona part del disc de punk que va presentar abans de l’estiu. En l’horitzó, dues cites imprescindibles per als seus seguidors: el festival Cara B i el Sónar. Parlem amb ell una vegada obtingut el tercer grau.
¿Ha pogut llegir els missatges contra el seu empresonament en xarxes socials?
Encara no he obert els missatges. Sí que em deien que hi havia gent molt boja demanant la meva llibertat. M’estressa una mica sentir a prop gent que no conec dient-me coses. Agraixo molt que s’hagi demanat la meva llibertat.
El panorama musical es va unir demanant la seva llibertat.
Que s’hagin unit tots per demanar el mateix, fins i tot gent a qui no li caic gaire bé, és bonic, em sembla preciós. Jo no li desitjo la presó a ningú.
Sembla que la detenció el va agafar en un bon moment, almenys, artístic.
No estava estable del tot; estava bastant fotut per temes personals. Fins i tot m’ha anat bé entrar-hi per estar una mica més viu i pensar. La presó serveix per adonar-te de qui cony vols ser. Si vols seguir la via de ser en aquell cementiri vivent que és la presó o si vols viure una mica al teu aire, guanyar-te la vida, i, hòsita, estar amb la gent que estimes i que t’estima.
El cantant de trap Cecilio G, aquest desembre /
Fa uns quants mesos em deia que era en el camí d’“intentar viure de la música”. ¿Què ha suposat la presó per a la seva carrera?
Em diuen: “T’anirà bé. Ara que has estat pres t’augmentarà la fama”. A mi em sembla una merda; no em sembla que hagi d’anar a millor. No per això faré millor música. No crec que això li vagi bé a ningú. És temps perdut. Però, bé, ha sigut un ensurt i ja està.
¿Vol explicar el que el va portar a la presó?
Quatre tonteries. No vull parlar gaire de la presó. Només una cosa: tranquils que és fàcil entrar-hi; el més difícil és sortir-ne. I que no juguis amb foc, perquè és real, no és una tonteria, és la teva vida i no crec que vagi bé a ningú.
Cecilio G, al maig /
Un dels seus primers tuits al sortir va ser #FreeJordis.
Que t’acusin de rebel·lió es com si t’acusessin de bruixeria. Free Jordis i Free Dolors Bassa, ‘compi’ de ‘talego’ [Centre Penitenciari de Puig de les Basses].
Des de dins va publicar un tema, ‘HAHAHA’. ¿Com va sorgir?
Jo el tema de la presó veig com que se t’oblida, se t’oblida que allò és un forat. Ho vaig fer perquè vaig pensar: el que tinc s’esfondrarà i he de fer música com sigui. Per seguir la línia.
Sabem que va escriure molt a la presó i que traurà un àlbum ben aviat.
El disc estarà escrit meitat dins i meitat fora. Perquè el que escrius dins és perquè el rum-rum no para i sí que et surt, però també hi haurà un tros escrit fora. Tampoc serà ‘supertalaguero’, serà una mica de rialles... No serà ‘SuperEpic mixtape Million Dollar Baby’. No serà sobre la presó només, sinó que serà sobre totes les presons que existeixen: emocionals, vitals, metafísiques, existencials, filosòfiques... No, no, és broma. És una bona ‘mixtape’.
Abans deia que escrivia bones cançons quan estava fotut. Ara, que a la presó ha fet “cançons de veritat”. ¿Què ha canviat?
La diferència és que potser ja no estic tan fotut. Abans l’emoció era fotuda, l’etern ‘mood’ de Cecilio G era bastant fotut. Ara estic més ‘chanante’. Estic més content amb mi mateix, soc més bromista i vull vacil·lar més, però des del respecte i l’admiració cap a l’ésser humà.
"Estic més content amb mi mateix, soc més bromista i vull vacil·lar més"
¿Ha après a fer cançons que l’emocionin sense estar fotut?
És clar. És que si no caus en un pou. Si et passes tot el punyeter dia escrivint sobre quina merda això i allò... Crec molt que el que escoltes t’afecta, el menges, el que veus, el que llegeixes... Llavors, si tu estàs fent música de merda i per fer-la la vas escoltant tota l’estona, estàs retroalimentant la teva punyetera vida d’artista fracassat i això és una merda. M’he autodemanat un canvi.
¿Això es traduirà en cançons diferents?
M’ha canviat la ment bastant en quatre mesos. Fa dos anys que estava fent-ne de les meves, desgraciadament drogat... No vull fer d’això un llibre d’autoajuda. Continua sent Cecilio G i la meva manera de pensar, que de vegades s’equivoca, i de vegades, no. Però sí que les lletres canviaran. Em continuo rient de tot. En aquest disc necessito dir quatre coses.
¿Quines són aquestes quatre coses?
Doncs que 'hakuna matata', que viu i deixa viure, que no et deixis portar per l’odi. Tampoc ens hem de convertir en uns hippies, perquè hi ha molt fill de puta solt, però, xec, respectar aquell que està fent la seva vida, que està treballant, que està creant i no destruint. El missatge d’ara és aquest: respecta, no fotis ningú, dedica’t al que vols, però intenta no fotre, no danyar els altres.
"El missatge d’ara és: respecta, no fotis ningú, dedica’t al que vols, però intenta no fotre, no danyar els altres"
¿Creu que la gent el comprèn més ara?
Els altres veuen la meva vida com un zoo. I com si hi haguessin diferents animals: hi ha el minotaure, el boig, el drogoaddicte... El zoo és com una presó i com que han sigut moltes presons ja i que estic fins a la cigala. I això: que fins a la cigala dels prejudicis, que estic bé.
Cecilio G, abans de l’entrevista /
Amb tot el que li ha passat, ¿com se sent?
Estrany, no sé el que fer ni com fer-ho. Estic animat, la veritat, però em fa un pal impressionant això de fer música per a la penya. He estat tres mesos de vacances, com m’he de posar a pencar ara... ¡És el mínim! Tothom està dient: ‘Fem alguna cosa’.
¿I, psíquicament, com està?
Molt millor que abans, la veritat. La cosa està temperada. Em pressiona molt que em consumeixi tanta gent, que tanta gent estigui mirant el que faig... La veritat és que segons em doni el vent estic d’una manera o d’una altra; de vegades bé, de vegades malament. Estic bé, però de vegades costa acceptar com és tot i tirar endavant. He jugat amb foc i m’he cremat mil vegades.
Tornem a la música. El nou àlbum de trap serà amb el segell La Vendición.
Em semblen els millors de l’escena. Jo firmo pels originals. La Zowi em sembla una passada, El Mini, Hakim... Ha passat el temps i la confrontació que hi va haver ja ha passat. Crec que es va magnificar massa, potser va ser per culpa meva...
¿Hi haurà col·laboracions especials?
M’agradaria fer una ‘mixtape’ amb 30 temes i que sortís tothom. Però és que no puc dir res. Amb la sort que tinc.... Que em llueixi quan pugui en comptes de prometre tant.
I ara toca tornar als escenaris.
Em ve molt de gust. Ara que no m’estic drogant, em ve més de gust.
¿Com és que no hi ha una data a Barcelona per celebrar la seva tornada?
No soc “profeta a la meva terra”. En aquesta ciutat hi ha molta gent que m’odia; em sento poc estimat a nivell global. Barcelona i jo tenim un amor-odi molt solitari.
Abans de l’estiu va treure un àlbum de punk; ¿què li permet dir el punk que no pot dir amb el trap?
El trap, tot i que diguin que és molt punk, no és tan punk. He estat en situacions de merda, he estat en el fang, en coses que no pots dir en un tema trap. Soc una persona que amb 24 anys, no vull dir que estic de tornada, però si escoltes ‘Yonosoytupadre’ dius: ¡Sembla que aquest xaval tingui 53 anys i que n’hagi passat 10 en la droga!’.
Per acabar, ¿com es veu d’aquí 10 anys?
Em vull casar, tenir fills. Vull una vida normal; l’anormal ja l’he tingut. Vull una dona normal, un gat... ¿Com em veig? Viatjant una mica i, després, fent boleros, fer música de senyor. No em veig fent rap. Una mica Julio Iglesias.
Notícies relacionades¿Però no es veu fent música?
Tinc ganes de deixar de fer música. Ara, no, però d’aquí un temps. Necessito viure una cosa que no sigui fer concerts, el ‘gilipolles’ en esdeveniments... Necessito viure alguna cosa per després produir. A mi abans em passava alguna cosa cada cap de setmana, ara cada cap de setmana tinc un concert i he d’anar, cobrar i marxar. Abans m’emborratxava, em posava fins al cul de droga i tal, però no convé, no és viable; al final acabes boig. M’agradaria viure una cosa normal, no ho sé, un viatge a Andorra, anar a Berlín, anar a menjar a una braseria els diumenges... Fer aquestes coses que jo no puc fer, perquè, hòstia, ara em fiquen a la presó, ara estic discutint amb aquell per internet...
