Cúpula Venus, una irrepetible bogeria inaugurada fa 40 anys

Desintoxicant, frívol, insòlit, canalla, divertit, provocador, transversal i irrepetible. Així va ser l’aventura de la Cúpula Venus, una barreja de transgressió, glamur i intel·lectualitat. Oferia una programació de cabaret amb transformistes, cantants i actors que se sentien a gust entre aquelles parets amb el públic tan a prop. Quan es va inaugurar, el 24 de novembre de 1978, feia només tres anys que el dictador Francisco Franco havia mort i Barcelona oferia creativitat i bogeries en aquell petit local impulsat pel col·lectiu Roba Estesa. Aquest grup afí al PSUC i Pernil Latino, conjunt de salsa liderat per Hilario Camacho. Tots dos van obrir la sala. Cabaret i música en directe van anar de la mà des del primer dia.

En els orígens de la Cúpula Venus, Roba Estesa estava integrat per Núria Massot, ‘alma mater’ del grup; Joan Domènec; Joan Estrada, i Ricard Arilla, que se’n va anar a Dagoll Dagom i va donar entrada a Pep Zamora. "Anàvem a contracorrent, érem comunistes amb un punt ‘anarco’. No volíem fer el típic teatre", explica Estrada. Per això van acabar en un local tan inusual com la Cúpula, que van descobrir gràcies al genial Ocaña.

Aquest any s’han complert 40 anys de l’obertura d’aquest escenari, tancat des de 1986 i que en la seva millor època va ser planter d’artistes. Ocupava una sala circular contigua als antics billars Monforte, situats al final de la Rambla, a l’antic Teatre Principal, que s’havia reconvertit en cine. Per aquell singular local amb capacitat màxima per a uns 120 espectadors, potser més sense taules, van passar Ángel Pawlovsky i la seva orquestra de senyoretes –que la mateixa nit actuava també a Bocaccio i que de vegades baixava sense canviar-se el vestuari a la Cúpula per a les sessions pocavergonyes de matinada–, sense oblidarels germans Colombaioni, uns ‘clowns’ que van aparèixer en els films de Federico Fellini. També hi van desfilar músics com Oriol Tamvia, Núria Feliu, Gato Pérez i Manzanita. Entre el públic hi va haver Lindsay Kemp, i Sisa va dir del local: "És la Capella Sixtina del barri xino".

Loles León, que després se’n va anar a Madrid i va triomfar com a 'noia Almodóvar', va debutar en solitari a la sala amb el cabaret 'Lola (espill fosc)'. "Jo soc una artista, no una actriu", va declarar llavors, el 1981, al desaparegut diari ‘El Brusi’. L’enyorat Pepe Rubianes va fer-hi els seus primers passos en solitari, com Rafael Álvarez 'el Brujo’ i Manel Barceló. També van actuar-hi el pallasso Tortell Poltrona, amb el seu famós número de les cadires, i Pep Bou, l’home de les bombolles. La programació, tan variada i eclèctica, va connectar amb un públic divers. 

Entre els muntatges més aplaudits es pot recordar Xus Estruch, que metamorfosada en peixatera va muntar una parada amb peix de veritat per dissertar amb molta conya sobre el diví i l’humà d’aquella època mentre intentava col·locar la seva mercaderia al crit de "Barat i viu, xata", títol del muntatge.  L’espectacle va causar tanta sensació com després ho faria la temporada 1981-1982 ‘Faraó, Faraó’, hilarant visió de les relacions entre Espanya i Catalunya suscitades arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979. "Era un musical amb molta càrrega política en què participava també Oriol Tramvia. Els que lluitem pel català i érem rojos, quan vam veure tota aquesta línia d’apropiació del 'fet català' vam començar a descollonar-nos". 

Christa Leem, nu i art

Més enllà de la conya política, la Cúpula va destacar per ser renovadora del cabaret i del 'music-hall’ amb els famosos espectacles d’estriptís de Christa Leem que atreien des de poetes com Joan Brossa fins a cineastes com Antoni Riba, així com escriptors com Vázquez Montalbán i els artistes tranvestits del barri xino com Violeta La Burra, que actuava a Barcelona de Noche, local on va començar Bibi Andersen. “Christa havia actuat en altres llocs, però a la Cúpula va poder fer a la fi el 'xou' que ella volia fer”, recorda Estrada, impulsor dels premis Christa Leem, que atorga el ‘lobby’ Uno de los Nuestros. Va estar en diverses etapes i era una bogeria l’interès que despertava. "Deixava gent fora, com Pawlovsky. Les cues de públic podien arribar del Principal fins al carrer Conde del Asalto".

També van triomfar Les Ziegfiel, un grup picant de transformistes format pel nord-americà Donald i els francesos Gérald i Laurent, que el 1979 van obtenir el premi Sebastià Gasch com a millor aportació estrangera al 'music-hall’. “Sara Montiel els va veure aquí, els va fitxar i se’ls va emportar a un espectacle que va fer al Paral·lel amb Paco Morán”, recorda Estrada, que va començar com a actor a Roba Estesa. Va ser allà on també va desenvolupar el seu talent com a responsable de premsa i gestor cultural, entre d’altres. En més d’una ocasió, davant de problemes seriosos per evitar el tancament del local, "que no complia cap norma de bombers, ni de sorolls", va acudir a la recerca d’ajuda del seu ‘àngel’, Marita Julve. "Ella era al Ministeri de Cultura i ens va salvar diverses vegades perquè era dona del governador civil".

El 1986 la Cúpula va tancar les portes, però ja molt abans, el 1982, les desavinences s’havien fet patents entre els integrants de Roba Estesa. “Quan muntem la Cúpula, les subvencions amb prou feines existien i calia aguditzar l’enginy. Les subvencions han anat sempre a la gent que està en el rotllo”, sentència Estrada, que aviat va veure la dificultat de mantenir aquesta línia de teatre compromesa, lliure i diferent. 

"Al poc de començar, els quatre duros que ens donava l’ajuntament van deixar d’arribar perquè no va agradar l’espectacle de la Samantha, un magnífic transvestit veneçolà," rememora. en la tercera temporada, amb massa deutes acumulats, tot va canviar. "Era impossible mantenir allò. No hi havia diners. La Cúpula mai va ser un negoci". Però el record que ha deixat és inesborrable.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

"La Cúpula Venus va ser una lluita dura, poc reconeguda avui dia", va escriure Gonzalo Pérez de Olaguer, enyorat crític d’‘El Periódico de Catalunya’ al seu llibre 'Els anys difícils del teatre català' (Arola Editors, 2008).

Per a Piero Falla, que va estrenar amb èxit a la sala el musical 'Soñando bajo la lluvia... con paraguas rotos’ en la temporada 1979-1980 i amb els actors Roger Álvares i Montse Prous, la pianista Maria Poal i el marionetista Jordi Bertrán, "la Cúpula Venus era el reflex d’una Barcelona noctàmbula i divertida on els transformistes van ser el principi de tot". Els locals gais estaven plens a vessar. "Llavors podies anar tranquil pel carrer, no com ara. Aquella Barcelona màgica ja no existeix. S’ha tornat avorrida i perillosa".