Mor Amos Oz, escriptor israelià i paladí de la pau, als 79 anys

Una de les històries que reflecteixen el compromís polític d’Amos Oz va tenir lloc a començaments del 2011, quan l’escriptor israelià va enviar al líder palestí Marwan Barghouti un exemplar del seu llibre més famós, la novel·la autobiogràfica ‘Una història d’amor i de foscor’. Barghouti portava gairebé una dècada en una presó d’Israel condemnat a cinc cadenes perpètues per cinc assassinats i 40 anys de presó per un intent d’assassinat. A l’exemplar que li va enviar al seu lloc de reclusió, Oz va escriure la següent dedicatòria: "Aquesta història és la nostra història. Espero que la llegeixi i ens comprengui millor, com nosaltres intentem comprendre’ls a vostès. Amb l’esperança de trobar-nos aviat en pau i llibertat, Amos Oz".

L’enrenou que va aixecar la notícia en part de la societat israeliana no li va resultar aliena a l’autor mort aquest divendres víctima d’un càncer a l’edat de 79 anys. Hi estava acostumat. En un context difícil encapçalava una posició difícil: el mig, on sempre plouen llances d’un costat i d’un altre. Del xovinisme que va marcar els seus primers anys va evolucionar cap a idees d’esquerra, a un activisme que va arrelar en la creació, el 1978, del moviment pacifista Shalom Ajshav (Pau ara) –del qual va ser membre fundador–, i a la defensa ferma de l’existència de dos estats, l’israelià i el palestí, com a única solució a la violència. Aquest, el conflicte del Pròxim Orient, va estar sempre en el centre de la seva vida pública, la qual cosa carregava gairebé com un fat: deia, per exemple, que envejava els escriptors europeus perquè no havien nascut en un lloc esquinçat. "Quanta energia podria estalviar-me si no hagués de discutir de política". Centenars d’articles publicats en premsa donen testimoni del seu compromís.

El nen que volia ser llibre

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Dit això, el càncer s’ha endut un escriptor majúscul, premi Príncep d’Astúries el 2007, premi Goethe –el més important d’Alemanya– el 2005 i membre d’aquesta categoria gloriosa dels que sempre van sonar per al Nobel i van morir sense obtenir-lo. El seu compromís amb l’escriptura com a art la contenen frases memorables com la que diu que: "Quan era petit, volia créixer i ser llibre" (d’‘Una història d’amor i de foscor’); la contenen hàbits com el de matinar, començar a escriure a les cinc del matí i tenir la sensació que el dia havia resultat profitós quan a les nou o deu parava; la conté la importància que atorgava al dia en què el seu pare va obrir un buit a les prestatgeries de casa perquè el petit Amos pogués posar els seus llibres. La notícia de la seva mort la va comunicar la seva filla, Fania Oz-Salzberger, a través del seu compte de Twitter.

Fill de jueus asquenazites emigrats d’Europa a començaments del segle XX, nascut el 1939 a Jerusalem –en una Palestina sota mandat britànic–, Oz ("coratge" en hebreu; el seu cognom original era Klausner) mor com un escriptor clau per comprendre Israel i la identitat jueva; per comprendre l’altre, potser hauria dit ell. "Crec en la literatura com a pont entre els pobles –assenyalava en el seu discurs d’acceptació del Príncep d’Astúries–. Crec que la curiositat té, de fet, una dimensió moral. Crec que la capacitat d’imaginar el proïsme és una manera d’immunitzar-se contra el fanatisme. La capacitat d’imaginar el proïsme no només et converteix en un home de negocis més d’èxit i en un millor amant, sinó també en una persona més humana". Entre les seves obres més conegudes figuren, a part de la ja esmentada,‘Mi querido Mijael’, ‘La caixa negra’ i ‘No digas noche’. De la seva producció assagística destaquen ‘Contra el fanatismo’ i ‘En la tierra de Israel’. La gran majoria de la seva obra està editada a Espanya per Siruela.