'Tiempo después': la tornada de l'humor corrosiu de José Luis Cuerda

Fa gairebé 30 anys de l’estrena d’‘Amanece, que no es poco’ i el culte cap aquesta pel·lícula ha anat creixent al llarg dels anys creant al seu voltant tota una legió de fans amb nom propi, els amanecistes. Per això sorprèn que, al seu director, José Luis Cuerda, li hagi costat tant d’esforç aixecar la seva última pel·lícula, ‘Tiempo después’,que no és altra cosa que una continuació espiritual de la seva celebrada sàtira sociopolítica amb tocs de surrealisme.

Quan ja ho donava tot per perdut, el fill del qual fos el seu primer productor, Félix Tusell, i Arturo Valls, acompanyats de tota una generació de còmics a qui ‘Amanece que no es poco’ els havia influït de manera fonamental a l’hora de configurar la seva particular manera d’entendre l’humor (des dels membres de ‘Muchachada Nui’ a Andreu Buenafuente o Berto Romero) es van unir per tirar endavant un projecte que sembla tancar un cercle no només dins de la carrera del mateix Jose Luis Cuerda, sinó també per a tots els seus hereus, que ara es converteixen en protagonistes d’una funció que té la mateixa força corrosiva del passat, però en aquesta ocasió adaptada als nous temps.

“És una pel·lícula rara. Per això ha costat fer-la. En el moment que cal pensar una mica, la gent surt de la fila”, explica el director amb la punxant ironia que sempre l’ha caracteritzat. “Per això estic tant agraït a tots els que l’han fet possible, perquè sense ells no ho hagués aconseguit”.

Molts diuen que podria ser la seva última pel·lícula. Amb 71 anys el director pot ser que estigui cansat físicament, però la seva lucidesa es manté intacta. N’hi ha prou amb veure ‘Tiempo después’ per adonar-se d’això, com és capaç d’una manera tan divertida i afilada de disseccionar l’actualitat política i donar pals a tort i a dret a rics, pobres, aturats, desnonats i privilegiats, reis i cures, policies i barbers.

És l’any 9177 i només queda un Edifici Representatiu dret en el qual hi ha una representació de les forces vives d’una nació: un alcalde que no serveix per a res, un monarca ximple i capritxós, una parella de la guàrdia civil i uns quants comerciants de cada sector. Als afores s’amunteguen en campaments a la intempèrie els aturats, fins que un dia un d’ells (interpretat per Roberto Álamo) se salta les prohibicions per vendre llimonada fora de la seva àrea restringida. I allà comença el caos.

“És la millor pel·lícula que he fet en la meva vida”, continua el director. ¿Millor que ‘Amanece que no es poc’? “Sí, perquè la inclou d’alguna manera. Els materials venen del mateix caparró boig. Allà hi és tot”.

“Vaig tirant pedres”

José Luis Cuerda està content amb el resultat. No té voluntat de molestar ningú, però en realitat confessa que, si algú s’enfada, li és igual. “La gent es pot enfadar si és ‘enfadica’”. Reconeix que no ha fet la pel·lícula per causar un efecte determinat, sinó per exposar al món sencer les coses que pensa. Algunes negatives, altres positives. “Amb això vaig tirant pedres”. I vaja si les tira. Tot i que la revolució social que comença amb la llimonada recorda a la del 15-M, el director assegura que no tenen res a veure entre si, tot i que cadascú pot veure les metàfores que vulgui on vulgui. “És clar que prenc coses de l’actualitat política. M’afecta el que passa al país, però no creguis que la manejo com a material dramàtic. No sé si faig pel·lícules polítiques o no. N’hi ha alguns que diran que sí, que massa. D’altres que no, que em quedo curt. Però jo no soc un polític ni un sociòleg. ¿Quin valor pot tenir el meu discurs ni el que jo pensi d’aquestes coses? És relatiu”.

El director es mostra especialment satisfet amb el repartiment que ha aglutinat a la pel·lícula. “Tots els actors són meravellosos, ha sigut gairebé el millor de la pel·lícula, treballar amb ells. És molt complex el que fan, només amb saber dir de manera mecànica aquests diàlegs, ja té el seu mèrit”.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

En el passat Festival de Sant Sebastià, on es va presentar la pel·lícula fora de competició, Joaquín Reyes i Carlos Areces van declarar a EL PERIÓDICOJoaquín Reyes i Carlos Areces que els seus referents més grans durant l’adolescència van ser José Luis Cuerda i els Monty Python i que tots dos tenien més en comú del que podia semblar. “Em fa ràbia perquè a ells els ha anat molt bé. Tot i que crec que feien pel·lícules pretesament gracioses, divertides. No vull dir que jo sigui millor que els Monty Python, som diferents”.

¿I per què creu que ha exercit tanta influència en la generació del posthumor espanyol? “Soc molt abundant i deixo anar molt material. En termes quantitatius hi ha molt material. I quan n’hi ha molt, alguna cosa se’n treu”.