¿Per què 'El fotógrafo de Mauthausen' ha sigut la gran sorpresa del 2018?

S’ha convertit en un dels ‘sleepers’ de la temporada, en una d’aquestes pel·lícules que aconsegueixen despertar l’interès del públic sense comptar al darrere amb una maquinària de promoció aclaparadora ni amb una cadena de televisió que inoculi a la retina de l’espectador el que ha de veure. Així, de manera humil i inesperada, ‘El fotógrafo de Mauthausen’ s’ha erigit com la gran sorpresa d’aquest últim trimestre del 2018, el més competitiu de tota la temporada, quan s’acumulen les estrenes més esperades del nostre cine fent-se la competència els uns als altres en una veritable i cruenta batalla campal. 

¿Quines han sigut les claus d’aquest èxit? Parlem amb la seva directora, la barcelonina Mar Targarona, també productora al capdavant de Rodar y Rodar, responsable d’altres fenòmens de taquilla com ‘El orfanato’, ‘Los ojos de Julia’ o ‘El cuerpo’. 

LA TIRADA DE MARIO CASES

L’actor va començar sent un ídol juvenil gràcies a pel·lícules com ‘3 metros sobre el cielo’ (2010), però des de la seva intervenció a ‘Grupo 7’ (2012), ha intentat desfer-se de la seva imatge d’icona ‘teen’ per demostrar la seva versatilitat com a actoren ‘thrillers’ (‘Contratemps’), pel·lícules històriques (‘Palmeras en la nieve’) i comèdies (‘Mi gran noche’, ‘El bar’).

En aquesta ocasió assumia un gran repte a l’interpretarFrancesc Boix, el català que va estar reclòs en el camp de concentració de Mauthausen i que, després de sobreviure, va tenir el coratge de treure a la llum algunes de les instantànies que es van fer dins del recinte en les quals es podien veure les atrocitats comeses. Per fer-ho, va perdre 15 quilos, però a més del sacrifici físic que va haver de fer, la seva implicació va ser màxima a tots els nivells. “Es va entregar en cos i ànima. En aquest cas, mai més ben dit, perquè es va quedar a l’os i a la pell”, ens explica Targarona.

“Però a més va aprendre a dir a la perfecció moltes coses en alemany i aquest esforç ningú l’ha ressaltat. Crec que és un gran professional, un gran actor, i li passarà com a Leonardo Di Caprio, que haurà de posar-se més gran, gras i lleig perquè el reconeguin de veritat en els Goya, perquè els prejudicis són terribles”. 

---

UN FET HISTÒRIC

Targarona pensa que hi ha temes que encara fan mal a la memòria col·lectiva, i que per això potser no han sigut prou rescatats al cine. Ella mateixa no sabia que un gran nombre d’espanyols havien sigut a Mauthausen, i per això quan en va tenir coneixement, va saber que aquesta història calia explicar-la. I com que era molt delicada, calia fer-ho bé. 

“Nosaltres no ens hem centrat en l’Holocaust, no ens referim a l’extermini de la raça jueva. Ja hi ha moltes pel·lícules que giren al voltant d’això. Volíem explicar la història de Boix i dels espanyols que van anar a parar allà”. La directora es va submergir en un procés d’investigació exhaustiu, però també molt enriquidor. “Hi havia imatges que ni tan sols em vaig atrevir a reconstruir”. La seva recompensa més gran, l’haver tingut ‘feedback’ de familiars de presos que van ser a Mauthausen agraint-li la pel·lícula i que es tragués aquest fet històric de l’oblit. 

---

EL BOCA-ORELLA

Notícies relacionades

'Entre dos aguas', 'El fotógrafo de Mauthausen' i 'Viaje al cuarto de una madre', les més nominades als premis Gaudí

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

‘El fotógrafo de Mauthausen’ es va estrenar el 26 d’octubre amb menys còpies de les esperades (al voltant de 100), ja que les xifres de recaptació estaven sent en general molt discretes i la competència molt dura. El primer cap de setmana va fer 3.360 euros per còpia i un total de 399.312 euros; per això, els exhibidors es van animar a ampliar horaris i sessions fins a arribar a les 200 còpies. “Els cines van començar a demanar la pel·lícula perquè s’omplien les sales”.

Aquell segon cap de setmana es van estrenar 19 noves pel·lícules i la recaptació va augmentar malgrat tot. Durant sis setmanes consecutives va estar al top10, ja l’han vist 400.000 espectadors i porta recaptats 2,5 milions d’euros. “Hem aguantat nou setmanes i encara segueix en alguns cines”, continua. “Normalment no dona temps a què es pugui recomanar la pel·lícula, però en aquest cas l’entusiasme del públic ha sigut fonamental. Hem aconseguit omplir com cinc vegades el Camp Nou”.