El Circ Raluy Legacy o com començar l'any amb elegància, humor i virtuosisme

Avui és el dia en què tots ens desitgem el millor per a l’any que comença i fem propòsits que complirem a mitges. Un d’ells, i el més important, podria ser passar més temps amb els nostres fills i, per això, la proposta d’avui va encaminada cap a això. Una manera ideal per començar amb bon peu és visitar el mític Circ Raluy Legacy, amb una llarga i bonica història a la seva esquena de més de 80 anys i amb un artista, Luis Raluy, fill del fundador, que continua en actiu. El seu nou espectacle es titula #The Magic Formula

A l’entrar a l’envelat t’envaeix una aroma vintage no és un circ supermodern ple d’innovacions tecnològiques sinó amb un regust a túnel del temps. Fa l’efecte que has retrocedit diverses dècades i, la veritat, et sents molt a gust, com si fossis el protagonista del film de Woody Allen, Midnight in Paris. A l’escenari, la façana està ocupada per quatre imatges dels clàssics pallassos amb la cara pintada de blanc i, a dalt, una entranyable foto en blanc i negre dels primers creadors d’aquest circ. Al sostre, un dibuix circular ens recorda alguns dels números que l’han fet famós mentre sonen cançons nadalenques. Dues característiques més el converteixen en molt especial: Es tracta d’un circ català i familiar, perquè gran part dels artistes que veurem són parents, gairebé tots s’anomenen Raluy. Pares, fills, germans, nets, cosins o nebots que han sabut mantenir l’amor pel circ que els van inculcar els seus predecessors.

Dels divertits pallassos a uns cavallets enlluernadors

L’espectacle arrenca de la manera més clàssica possible, amb els pallassos. Es tracta del Bigotis, el cap, i Sandro, l’empleat. El primer li indica les tasques que ha de fer, però el noi sempre se les salta i es guanya amb la seva simpatia la complicitat dels nens, que s’identifiquen totalment amb les seves entremaliadures. La música de Nino Rota acompanya els primers compassos d’aquest muntatge que es converteix en uns enlluernadors cavallets acompanyats per les notes del musical més adequat (Carousel, és clar) i tota la companyia organitza un carrusel vivent davant del qual no es pot fer res més que admirar-lo. Per demostrar que aquesta tradició no està acabada, en el centre, dos nens, Benicio i Charnelle (els últims Raluy a incorporar-s’hi) demostren que la saga continua.

El primer número està protagonitzat pel grup cubà Troupe Sol Habana, cinc nois i una jove cubans que ens demostraran la seva habilitat i acrobàcies mentre salten a corda. El mag Maxi serà el mestre de cerimònies, farà alguns trucs, exercirà el paper de presentador i demostrarà els seus dots d’improvisació. En la seva primera aparició farà escapisme després de ser lligat amb una corda i sorprendre algun espectador i sempre amb molt humor. A continuació descobrirem Miss Raquel, una ballarina aèria que juga amb un cèrcol i fins i tot se sosté del cèrcol únicament amb l’ajuda de les seves dents.

Contorsionisme i monocicles

Les bromes de Sandro i Maxi ens introdueixen en un número de contorsionisme de gran estètica a càrrec de les ucraïneses Lipstick, tres noies rosses que ens mostren la seva gran flexibilitat amb actituds impossibles per a qualsevol ésser humà però que elles fan realitat amb una gran elegància mentre sona Solo otra vez (All by myself) en registre operístic. Una delícia a la qual segueix l’emoció de disfrutar, en una petita intervenció, al mestre Luis, l’ànima de l’espectacle. ¡Com ens agrada veure’l, tot i que sigui poquet, en el seu entorn natural!  

Les seves netes Niedziela i Emily Raluy protagonitzen el següent número. Si van sorprendre tots amb la seva habilitat amb el patinatge acrobàtic en alguns programes televisius ara s’atreveixen amb dos monocicles que s’entrecreuen i als quals apliquen la norma del “més difícil encara” saltant en diverses ocasions a rodes amb cadires encara més altes. Necessita màxima concentració i resulta impressionant. El públic aplaudeix amb força i estimula encara més els artistes si nota que alguna cosa no ha sortit bé i els dona energia suplementària perquè en el pròxim intent tot funcioni.

Transformisme i l’espectacularitat de les barres fixes

La següent atracció és el transformisme i resulta visualment molt impactant. Jean Christophe i Kerry Raluy apareixen amb uns vestits i es canvien una vegada i una altra a una velocitat vertiginosa. Vist i no vist. Si parpelleges, ja te l’has perdut. I la música no podia ser cap altra que La vida es un Carnaval. ¿Com ho fan? El seu secret està més ben guardat que els trucs d’alguns mags. Una nova explosió de llum, color, plomes i confeti tanquen aquesta primera part.

La represa és impressionant, amb el bielorús Pasha Voladas a les barres fixes, quatre barres en forma de quadrat a dos metres d’altura sobre les quals sembla volar a una velocitat brutal (¿on amaga les ales?). I la sorpresa és encara més gran quan executa els seus equilibris i coreografia aèria ¡amb els ulls tapats! "¡Que bo que és! ¡Que pro!", comenten els nens...  Louisa Raluy i els seus ajudants protagonitzen després diverses aparicions i desaparicions en caixes típiques dels espectacles de màgia i Sandro ens fa riure utilitzant diversos espectadors per crear-los una petita orquestra sorprenent-los i provocant atacs de riure entre el públic.

Salts des d’un gronxador gegant

El grup cubà tornarà a fer aparició per mostrar-nos el gronxador rus i la bàscula acrobàtica, una espècie de gran balancí que eleven per realitzar salts inimaginables en l’aire i caure en una lona o, en l’apoteosi, sobre una petita cadira a gran altura. Tota la companyia torna a reunir-se per acomiadar-se del públic en gran i el gran Luis i els dos petits s’encarreguen del tancament. #The Magic Formula utilitza els recursos de sempre per innovar, teixir complicitats, divertir i entretenir amb un espectacle proper i respectuós amb la tradició circense. Els components del Raluy Legacy comencen aquest 2019 al Port Vell i mereixen continuar mantenint viu el somni durant molts anys més perquè de virtuosisme els en sobra...   

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo