Els llibres que llegirem el 2019

El 2019 ve carregat de promeses, aquells llibres pels quals val la pena llançar-se en picat cap a la llibreria més propera. I és que en els capítols internacional i local els últims treballs de les grans figures de les lletres es mostren del més desitjable, tot i que no hi hagi en aquesta llista un potencial supervendes que de segur els segells reserven per a Sant Jordi. Fora d’això, hi haurà temps per descobrir els debutants i totes aquelles propostes que venen de la mà dels petits (però grans) segells independents. La veu de les dones es va sentir molt fort l’any passat i aquest, pel que hem vist, prossegueix per aquest camí. També ens acompanyaran aquells assajos que ens ajuden a orientar-nos en aquests temps tan confusos.

Els més desitjats

Obre el foc de la temporada ‘Serotonina’ (Anagrama), la substància que permet a l’autor francès més estimat i menyspreat, Michel Houllebecq, aixecar-se cada matí no amb bona cara, que això és impossible, però sí amb prou ànims com per posar-se a escriure. També aquest el títol de la seva última i molt esperada novel·la (el dia 9 a les llibreries) que transita per les seves habituals obsessions: la crítica consumista, l’erotisme, el menyspreu a la moral burgesa... Un altre autor esperat, aquesta vegada per partida doble, és Murakami, que ens va deixar amb ganes de més quan el novembre passat es va publicar la primera part de ‘La mort del comanador’ (Tusquets / Empúries). També al gener apareixerà ‘14 de juliol’ (Tusquets / Edicions 62), una recuperació d’un dels grans descobriments de l’any passat, el goncourt Éric Vuillard. I amb honors d’estrena ‘Qui et penses que ets?’ (Club Editor), un volum de relats entrelligats de la nobel Alice Munro de 1978, que no s’havia publicat ni en català ni en castellà.

Els valors segurs

Fa set anys, quan semblava que Julian Barnes havia donat les seves millors obres, es va despenjar amb la seva supèrbia ‘El sentit d’un final’; ara repeteix amb la mateixa brevetat i intencions gràcies a ‘La única historia’ (Anagrama). I al mateix catàleg, ‘Días temibles’ de la immisericordiosa A. M. Homes que en aquests relats desplega la seva habitual dosi de mala bava. També haurem de fer una ullada a ‘El amor es ciego’ del britànic William Boyd (Alfaguara), elegant melodrama de passió i venjança, marcat pel més absolut plaer de narrar. Una cosa semblant al que la nord-americana Anne Tyler –aquesta vegada amb ‘El ball del rellotge’, Lumen / Proa– i el britànic David Lodge (‘Un hombre con atributos’, Impedimenta) ens tenen acostumats.  Sense oblidar dos pesos pesants com Jonathan Lethem (‘Anatomia de un jugador’) i Dave Eggers (‘El monje de Moka’), tots dos a Random House.

Amb la mirada en l’èxit

A Seix Barral aposten fort per ‘El dia que Selma soñó con un okapi’, de Mariana Leki, tot un best-seller a Alemanya que recorda en certa manera a ‘L’elegància de l’eriçó’ de Muriel Barbery. A Destino ho fan pel canvi de terç de Félix J. Palma que ha abandonat les seves ficcions victorianes per una novel·la negra contemporània habitada per un assassí en sèrie que mira al passat en ‘El abrazo del monstruo’. I a Plaça & Janés ofereixen ‘El zorro’, últim treball del veterà Frederick ‘Chacal’ Forsyth.  Sense oblidar la resurrecció de Pepe Carvalho, ‘Problemes d’identitat’ (Planeta / Columna) en què s’ha embarcat Carlos Zanón. La pregunta és ¿què pensaria Manuel Vázquez Montalbán?

Negra i criminal

Tot i que ara el gènere sembla impregnar tota la literatura, els amants del ‘noir’ estricte estan d’enhorabona amb les noves entrega de Bernard Minier, ‘Una maldita historia’ (Salamandra), Louise Penny, ‘Un destello de luz’, totes dues a Salamandra, i Claudia Piñero, ‘Elena sabe’ (Alfaguara), el llançament dels quals coincidirà amb la seva acceptació del Premi Pepe Carvalho a BCN. I un autor indiscutible, Michael Connelly, que a ‘Las dos caras de la verdad’ farà que el seu heroi Harry Bosch intenti netejar el seu nom, que ha quedat en dubte. I com a final de festa, un nou Benjamin Black (la cara B del gran John Banville) que a ‘Los lobos de Praga’ serveix alhora una novel·la històrica i una intriga criminal al segle XVI.

Ray Loriga i voltants

L’autor d’‘Héroes’ estarà en les novetats per partida doble. Per dret propi, amb la seva nova novel·la ‘Sábado, domingo’ (Alfaguara) i com a personatge de Daniel Jiménez a ‘Las dos muertes de Ray Loriga’ (Galàxia Gutenberg), en un estrany experiment que uneix “novel·la negra, autoficció i biografia no autoritzada”. Al març l’ex de l’escriptor i mare dels seus fills, Christina Rosenvinge s’estrena com a autora literària amb ‘Debut. Diarios y canciones’ en què repassa mig segle de trajectòria musical.

Dones (i homes) en castellà

Elvira Navarro torna a la ficció-ficció amb ‘La isla de los conejos’ (Random House), 11 contes de tall fantàstic, gènere en el qual tantes autores estan brillant últimament. Edurne Portela publicarà una altra novel·la, ‘Formas de estar lejos’ (Galàxia Gutenberg), després del seu celebrat debut amb ‘Mejor la ausencia’. I compte amb una debutant, la periodista veneçolana establerta a Espanya Karina Sainz Borgo, que ha aconseguit vendre la seva primera novel·la ‘La hija de la española’ (Lumen) a 21 països abans de la seva publicació (març), en un cas similar al de Milena Busquets i el seu ‘También esto passará’. Al costat d’elles estan ‘Petit París’ del gran Justo Navarro (Anagrama) i ‘El aliado’ d’Iván Repila  (Seix Barral).

Collita catalana

A ‘A l’amic escocès’ (Columna / Destino), la novel·la de Maria Barbal, tornen a ser evidents les cicatrius morals de la guerra civil en els personatges, com passava al seu celebrat debut ‘Pedra de tartera’. D’una altra generació, la guanyadora del premi de novel·la breu Just M. Casero, Anna Monreal compon a ‘Tristany’ (Empúries) un relat sobre la felicitat i l’atzar mentre que el valencià Víctor Labrado, guanyador del Joanot Martorell, teixeix a ‘Veus, la mar’ (Empúries) un conjunt de mirades i records mariners. ‘L’olor del desig’ és el títol de la nova novel·la de David Cirici que relata la relació entre un adolescent cec, fill del jardiner de Pablo Picasso, i la professora d’aquell. Tampoc li falta originalitat a la reflexió sobre el gènere que tanca ‘Ariel i el cossos’ del mallorquí Sebastià Portell, que per cert acaba de publicar un antologia de poesia LGBTQ catalana. I tot i que sembla ser que aquest any tampoc hi haurà un nou títol novel·lístic de Jaume Cabré, Proa aprofita el buit per reunir en un sol volum, ‘Tres assaigs’, els llibres ‘El sentit de la ficció’, ‘La matèria de l’esperit’ i ‘Les incerteses’.

El pes del passat

Es parlarà molt aquest any del tètric aniversari del cas Manson fa mig segle. Per això Capitán Swing publica ‘Helter Skelter. La verdadera historia de los assassinatos de Charles Manson’ de Vicent Bugliosi, advocat de l’acusació en el judici contra el criminal, que va reconstruir els fets amb tot el rigor. Nietzsche és el filòsof més en auge, i dues biografies, una de Rudiger Safranski (Tusquets) i una altra de Sue Prideaux (Ariel), ho certificaran. Una altra recuperació històrica serà la figura de la fotògrafa Gerda Taro, morta als 26 anys durant la contesa espanyola i autora d’algunes de les seves millors imatges: serà a la novel·la ‘La chica de la Leica’ d’Helena Jaceczek  (Tusquets).

La memòria i la realitat

No estem molt sobrats per aquí, amb el permís d’Andrés Trapiello, de literatura diarística, així que la publicació d’‘Una cierta edad’, dietari del crític teatral i novel·lista Marcos Ordóñez, entre els anys 2011 i 2016, és una bona notícia. També és molt pertinent, donats els temps que corren, la recuperació de ‘Breve historia de la misoginia’ (Ariel) en la qual Anna Caballé passa revista a bona part del dit i escrit en contra de les dones, així com el nou i amè llibre de la historiadora Mary Beard, després del seu exitós ‘Mujeres y poder’, ‘La civilización en la mirada’ (Crítica) repassa com l’home ha interpretat la seva pròpia imatge i la de la divinitat. Sense oblidar les memòries de la recent guanyadora del Cervantes, la poeta uruguaiana Ida Vitale, que a ‘Shakespeare Palace’ (Lumen) reconstrueix la seva llarga estada a Mèxic a l’empara d’Octavio Paz. També caldrà estar atents a ‘Facha’ de Jason Stanley (Blackie Books) una exposició (i per tant una advertència) de com el feixisme destrueix la democràcia des de l’interior, l’anomenat ‘ou de la serp’. Aquesta mateixa idea és en la base del pamflet ‘Instruccions per convertir-se en feixista’ (Proa) de l’autora sarda Michela Murgia.

L’humor, l’humor

Notícies relacionades

Els millors llibres de l'any

Els llibres del 2018, desglossats per categories

‘El libro de Gila’ (Blackie Books) de Jorge Cascante que ja va jugar amb humor la carta de la nostàlgia en el seu homenatge a Gloria Fuertes té grans possibilitats d’èxit, el projecte és semblant i celebrarà el centenari del naixement establert a Barcelona. I en aquesta mateixa línia es troba el dedicat al simpàtic Chiquito de la Calzada, una biografia il·lustrada per Sergio Mora que promet grans alegries lectores.

­­­­­­­­­­­­­­­