¿I si Dorian Gray fos una dona?

Revisitar des de “l’enuig” –apunta amb vehemència la dramaturga Carla Rovira– l’‘Electra’ de Sòfocles, en què Clitemnestra assassina el seu marit, Agammèmnon, quan ell torna de la guerra de Troia, per haver sacrificat la seva filla, quedant com una de les grans dolentes de la història: “No crec que ho fos. Era una dona emprenyada. Això em va portar a pensar en la Núvia de ‘Kill Bill’ i a reflexionar sobre si era lícit que una dona matés homes perquè aquests maten dones”, assenyala la directora de ‘Kill Agammèmnon’, una de les vuit lectures dramatitzades que amb el títol de ‘Clàssics desgenerats’ i coordinades per Cristina Clemente, que es podran veure del 17 al 20 de gener al Teatre Lliure. Serà un dels plats forts que sustentaran el fòrum de debat artístic i social Dones Lliures, que en l’espai escènic de Montjuïc reflexionaran sobre els rols de les dones i les barreres masclistes amb què topen en la societat actual.

L’altra proposta que sustenta el fòrum, coordinada per Georgina Oliva, la formen quatre sessions de debats, del 9 al 13 de gener, amb la prèvia projecció de documentals que giraran entorn de la censura, el lideratge, la guerra i la precarietat i pobresa. L’oferta, presentada aquest divendres per la directora artística en funcions del Lliure, Aurora Rosales, la completarà el muntatge ‘Aüc’, un crit rebel contra la violència sexual i com combatre-la, a càrrec de Les Impuxibles (les germanes Ariadna i Clara Peya) i la mateixa Rovira, que manté el seu “enuig” vist que en quatre dies del 2019 ja han matat una altra dona i ‘La manada’ segueix al carrer i això evitant citar les pretensions de Vox; després de passar pel Grec, Tàrrega o la Beckett aterrarà al Lliure del 23 de gener al 3 de febrer. 

Lolita al bordell

Amb ‘Kill Agammèmnon’, amb les actrius Sílvia Albert i Violeta Vigna, són un total de vuit els ‘Clàssics desgenerats’ que pujaran a l’escenari, a càrrec de vuit dramaturgues, que revisitaran peces clàssiques sota la perspectiva de gènere. Així, la directora Carla Torres s’acosta a ‘Lolita’, de Vladímir Nabokov, a ‘La maison du Lors’, amb Anna Barrachina i Roser Vilajosana. “De jove vaig ser una mica Lolita, m’enamorava de gent gran i no veia en això res de dolent –confessa. Però avui soc mare d’una nena de sis anys i no ho veig igual. Hi ha una infantilització sexual que fins i tot les dones perpetuem, volem mantenir-nos sempre joves i vestim les nenes com si fossin grans”. La seva reflexió la porta a plantejar una conversa entre una dona que regenta un bordell de carretera que explota menors i la seva filla feminista, que posa en dubte la mare. 

També trencadora és la lectura de Carol López d’‘El retrat de Dorian Gray’, d’Oscar Wilde, amb Marta Bayarri i Eduard Buch, on canvia el protagonista per Dora Grey. “És una autoparòdia i un joc parateatral amb una dramaturga a la crisi dels 50 que rep la visita d’un desconegut que li ofereix una cosa”, revela la directora. 

La maldat de Lady Macbeth

Reivindicativa de Lady Macbeth és la peça de Marilia Samper, ‘L’última pàgina’, sobre l’obra de Shakespeare, amb Jordi Andújar i Ester Cort. “Sense ella no existiria ‘Macbeth’ però desapareix en el cinquè acte i només se la intenta redimir amb la bogeria i el suïcidi, una cosa que sabem per un missatger. Jo la rescato perquè reivindiqui el seu dret a morir i la seva pròpia maldat i perquè la pugui perdonar per tot el mal que ha fet”.

Un altre Shakespeare afronta Denise Duncan a ‘Tasques de tardor’: un Otel·lo blanc i una Desdèmona negra, tots dos ja morts. Davant “la romantització de les relacions home-dona” tot es redueix, lamenta, que “per molt amor incondicional d’Otel·lo, ell acaba matant-la”. Tanquen les lectures una ‘Lisístrata’ d’Aristòfanes dirigida per Lali Àlvarez en clau feminista, un ‘Frankenstein’ de Mary Shelley vist per Clàudia Cedó, i ‘La guerra dels mons’ de H.G. Wells, per Marta Buchaca.

Les Pussy Riot i El cony insubmís

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els documentals del fòrum que donaran peu al debat parlaran de censura, amb el cas de les Pussy Riot i la presència de membres del col·lectiu El cony insubmís, processades a Sevilla per una processó religiosa amb una vagina gegant de plàstic. També s’ocuparan de guerres, amb la projecció de ‘Comandante Arian’, d’Alba Sotorra, sobre les dones kurdes que han de combatre d’una banda Estat Islàmic i, per l’altra, les agressions i el masclisme. A més de periodistes com Ana del Paso, Ethel Bonet i Marta López hi participarà Mònica Bernabé, presidenta de l’Associació per als drets humans a l’Afganistan. 

Desnonaments i 'kellys'

A més del que parlarà de la dificultat d’accedir als llocs de lideratge, destaquen també els que visibilitzen com afecten les dones les situacions de pobresa extremes. Les que viuen als carrers del Raval –els seus testimonis els fa sentir el ‘Proyecto Cases’, de Xesca Salvà–, les afectades per desnonaments –seguides per la càmera de Sílvia Munt a ‘La granja del pas’– i, al documental de Carme Gomila i Tonina Matamalas ‘Organitzar lo (im)posible’, la situació de les ‘kellys’. Dura 15 minuts, el temps que els hotels donen a aquestes treballadores per netejar una habitació.