L'última novel·la de Houellebecq surt a la venda a França amb 320.000 exemplars

‘Serotonina’, la nova novel·la de l’escriptor francès Michel Houellebecq, ha sigut rebuda a França com un esdeveniment cultural per la capacitat del novel·lista de captar l’esperit del seu temps, il·lustrat en aquesta obra pel malestar dels oblidats de la globalització.

Houellebecq descriu una França contemporània on al costat de les escenes pornogràfiques (zoofília i pedofília incloses) es dibuixa un país violentat per la globalització, disposat a aixecar-se contra l’autoritat, amb els agricultors bloquejant autopistes i amotinant-se contra el poder de la capital.

Florent-Claude, el seu protagonista, és un home de 46 anys, deprimit i ancorat en les lamentacions, que recorda els fracassos amorosos que avui expliquen la seva solitud.

Repudiat pels parisencs burgesos ecorresponsables i denunciant dels acords de lliure comerç que han acabat amb els productors francesos, bé podria portar una armilla groga.

El llibre arrenca amb un viatge de carretera per Almeria, amb descripcions eròtiques de noies de vint anys que aixequen la libido de Florent-Claude, que afronta la vida amb una bona dosi d’antidepressius per afavorir l’alliberament de serotonina, substància responsable de mantenir en equilibri el nostre estat d’ànim.

Part de la crítica gal·la li ha recriminat aquests dies la seva falta de novetat.

Èxit de vendes

“Es tracta efectivament de Houellebecq: primer antidepressiu a la pàgina 8, primer 4x4 Mercedes en una carretera espanyola a la 13, primera masturbació trista a la 18 [...] No és l’inici d’una novel·la, és una recopilació dels seus millors èxits”, escriu Jérôme Dupuis, crític de la revista ‘L’Express’.

Tot i així, el ressò mediàtic de l’autor ha convertit el llançament en un esdeveniment al seu país i també a l’estranger, on l’obra apareixerà progressivament en les pròximes setmanes, a Espanya el dia 9, o mesos.

Els 320.000 exemplars que la seva editorial, Flammarion, ha tret ja són per si mateix un fet extraordinari ja que la tirada mitjana d’un llibre a França se situa al voltant dels 5.000 exemplars.

Quatre hores després de l’obertura, la llibreria Ici, als Grans Bulevards de París, havia venut 50 dels 200 exemplars dels quals disposava divendres.

“A Houellebecq o l’odies o t’encanta, el que està clar és que tothom el coneix”, reconeix a EFE una de les responsables del comerç Elodie Murzi, confiat que la venda del llibre aquest cap de setmana serà un èxit.

El seu fort potencial comercial el converteix en un esquer per atraure un públic que només freqüenta les llibreries “ocasionalment”.

“La majoria dels que venen avui segueixen l’autor, però han passat clients que l’odien i no el llegiran, i d’altres que l’esperen amb impaciència”, diu Murzi.

Entre ells, David Elio, que surt de la botiga amb el seu exemplar sota el braç i, orgullós d’haver llegit tota la seva obra, lloa la capacitat de Houellebecq per “parlar de qüestions universals” i crear personatges “nihilistes, una mica tristos i una mica frustrats”, la qual cosa amaga un retrat “autobiogràfic”, segons la seva opinió.

Fa quatre anys, la seva novel·la ‘Submissió’ va acabar per catapultar el premi Goncourt de 2010, gràcies a l’halo místic que ja envoltava la seva creació, rica en el que molts qualifiquen de profecies.

“Les prediccions del mag Houellebecq” era precisament el títol que el setmanari satíric Charlie Hebdo portava en portada el 7 de gener de 2015 per parlar d’aquesta ficció política en la qual el país cau en mans de l’islamisme.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Aquell mateix matí, dos terroristes d’Estat Islàmic van entrar armats a la redacció de la revista, on van provocar una matança que va sumir el país en l’inici d’una era de psicosi. ‘Submissió’, que apareixia just aquell dia, va ser llegida com una advertència premonitòria de Houellebecq.

Amb la criatura creada, Houellebecq practicarà ara una “estricta dieta mediàtica”, segons el seu editor, i deixarà que el país especuli amb les seves pàgines, a l’espera de la creació del seu pròxim antiheroi.