Guillermo Martínez guanya el Nadal amb una fantasia sobre l'Alícia de Carroll

Dos escriptors darrere un misteri. El primer, que ha aconseguit el premi Nadal, és argentí i el seu nom potser no diu res a gaire gent, així que al costat de Guillermo Martínez (Bahia Blanca, Argentina, 1962) cal afegir que és l’autor d’‘Els crims d’Oxford’, la novel·la que Álex de la Iglesia va portar al cine. En aquesta ocasió es tracta de ‘Los crímenes de Alicia’, títol que ja marca la intenció de situar-se en el mateix terreny que el seu gran èxit.

L’altre guanyador, el del Josep Pla, és Marc Artigau (Barcelona, 1984), que encara que amb una dedicació més gran al teatre, sembla haver trobat un camí com a narrador els últims anys escrivint novel·les negres a quatre mans amb Jordi Basté, amb qui ha treballat a RAC-1. Amb ‘La vigília’ es desmarca d’aquest gènere.

Aquesta edició celebra també el 75è aniversari del que és el guardó més antic d’Espanya. El Nadal es va crear el 1944 i, sorprenentment per a aquelles dates de Secció Femenina i postulats de Vox, es va inaugurar amb una dona al podi, Carmen Laforet, descobriment absolut als 23 anys, amb una gran novel·la barcelonina, ‘Nada’. Per aquesta raó, una de les filles de Laforet, Cristina Cerezales, va afirmar a la gala, que des del 1957 se celebra a l’Hotel Ritz, actual Palace, que la victòria de la seva mare va servir a altres escriptores "amb vocació i talent a decidir-se a escriure i publicar".  I en aquest record hi havia naturalment Carmen Martín Gaite i Ana María Matute, que també van aconseguir el Nadal. 

‘Los crímenes de Alicia’ són, és clar, els de l’Alícia més famosa de la literatura, la de Lewis Carroll, i les seves peripècies embogides al País de les Meravelles. I el llibre suposa una continuació dels misteris matemàtics de la novel·la anterior (atenció, la pel·lícula va reduir al no-res totes les referències i enginyoses reflexions científiques d’‘Els crims d’Oxford’, el llibre). Així que, prenent un camí similar a les intrigues llibresques d’Umberto Eco –el seu referent més clar–, ‘Los crímenes de Alicia’ recorda sobretot que Lewis Carroll abans que novel·lista va ser un destacat professor de lògica matemàtica a Oxford, on torna a transcórrer aquesta nova novel·la. També aquí el professor Arthur Seldom, membre de la germandat de Lewis Carroll, i el seu jove alumne investigaran un cas en el qual els trasbalsats símbols carrollians seran clau per solucionar els assassinats. "La meva novel·la va dirigida a tots aquells que estimen el gènere policial basat en l’enigma i que el porta a terrenys filosòfics, com ho van fer Borges, Eco o Leo Perutz", va anunciar Martínez. 

Canvi de rumb 

Per a Marc Artigau, guanyador del Pla, rebre un premi no és una cosa nova. Gairebé totes les seves obres teatrals i bona part de la seva poesia venen acompanyades de distincions. L’autor ha conreat la novel·la juvenil i el ‘thriller’ amb Jordi Basté. Fa tan sols uns mesos, el setembre passat, tots dos van publicar la novel·la ‘Els coloms de la Boqueria’, protagonitzada pel detectiu creat per tots dos, que, casualment, es diu també Martínez, Albert Martínez.  Amb ‘La vigília’ tria un nou camí.  Així, el protagonista de la novel·la, en Raimon, escriu contes per a la ràdio –un detall que Artigau extreu de la seva pròpia experiència– i viu amb el seu germà Blai, un noi una mica inestable. Un dia rep la proposta d’exercir d’escrivent de la biografia d’una dona gran, cosa que el portarà a descobrir el que amaga aquesta oferta, pel que sembla, gens innocent.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La dotació del Nadal, 18.000 euros, no arriba ni de lluny a les xifres econòmiques del Planeta, el grup editorial que l’acull des del 1990, tot i que, en general, tret d’excepcions, el premi sol venir acompanyat d’una més inqüestionable solvència literària. En aquesta ocasió, el jurat va estar integrat pels escriptors Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i l’editor Emili Rosales, i les obres presentades van ascendir a un total de 343 originals, mentre que la dotació del Pla, un premi dirigit a qualsevol tipus de prosa, ja sigui ficció o no-ficció, és de 6.000 euros. El jurat del Pla –Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch– va triar l’obra guanyadora per aclamació.

Editorial Destino, que històricament ha sigut l’encarregada d’organitzar els dos premis, ha celebrat el 75è aniversari del Nadal recuperant quatre títols fonamentals en la seva història: ‘Nada’ de Carmen Laforet; ‘La sombra del ciprés es alargada’, de Miguel Delibes; ‘Entre visillos’, de Carmen Martín Gaite, i ‘La soledad era esto’, de Juan José Millás.