'El vicio del poder': contundent, sever i salvatge 'biopic' sobre Dick Cheney

Un dels grans assoliments d’'El vicio del poder' és que dessacralitza el 'biopic' tradicional sobre personatges de l’esfera política. Adam McKay, un dels directors més representatius de la nova comèdia cinematogràfica nord-americana dels últims anys gràcies a les seves col·laboracions amb Will Ferrell, sap com integrar la comicitat, el sarcasme i la ironia salvatge en un context sever i dramàtic, ni més ni menys que el de l’escalada al poder de Dick Cheney, un dels personatges més influents i sinistres de la política nord-americana contemporània. Tots guanyem i queda demostrat que el film biogràfic pot tenir un altre estil, una normativa diferent que s’allunya de la convenció, tant estilísticament com conceptualment.

Notícies relacionades

Futbol i amor: el partit de la premsa rosa

Estrena amb èxit de Jordi Savall

De fet, en els crèdits inicials se’ns diu que és molt difícil desentranyar la vida privada d’algú com Cheney, però el director assegura: "Ens ho hem treballat com uns cabrons". I d’aquesta manera han organitzat una cosa semblant a un desplegable sobre els motius principals en l’existència de qui va ser cap de Gabinet, secretari de Defensa i, finalment, durant el mandat de George Bush Jr., un vicepresident amb més poder que el mateix president.

Christian Bale, en una altra nova demostració de les seves transformacions físiques que deixen en no res la de Robert De Niro a 'Toro Salvatge', encarna Cheney amb totes les seves contradiccions inicials i perilloses certeses finals. La seva feina és excel·lent, però el que dona sentit a aquest film sobre el vici del poder i el poder del vicepresident (per això el seu títol original amb doble sentit, 'Vice') són, sobretot, els calculats estirabots que procura McKay, el paper que juga el narrador en tercera persona o aquesta manera idíl·lica de concloure la pel·lícula a mig metratge per tornar enrere i explicar-nos la dura realitat.