M. Night Shyamalan: "Mai més rodaré una seqüela"

Exactament 20 anys després d’estrenar la pel·lícula que li va valer qualificatius com ‘el nou Spielberg", 'El sexto sentido’ (1999), ara presenta al món el que podria confirmar de forma definitiva el seu ressorgir creatiu, 'Glass (Cristal). De la pel·lícula i l’univers cinematogràfic al qual pertany, i d’alts i baixos professionals, i de la importància de creure en superherois vam tenir ocasió de parlar durant la nostra recent trobada amb el director.

Quan va rodar 'El protegido’ (2000), ¿ja sabia que seria la primera entrega d’una trilogia?

No exactament. Inicialment vaig pensar a explicar tota la història en una sola pel·lícula, però em vaig adonar que, si volia retratar adequadament l’heroi David Dunn (Bruce Willis) i desenvolupar la seva relació antagònica amb l’antagonista Elijah Price (Samuel L. Jackson), la subtrama protagonitzada pel Kevin simplement no hi cabia. M’hauria sortit una pel·lícula de cinc hores i els seus resultats en la taquilla haurien sigut encara pitjors del que van ser. A més, vaig comprendre que en termes d’estructura narrativa no funcionaria. 

¿I per què va tardar 16 anys a rodar 'Múltiple' (2016), la segona entrega?

Perquè després d’'El protegido' no em sentia bé a nivell emocional. Em va fer mal que la gent no l’entengués. A més, rodar una seqüela em semblava anar pel camí fàcil. A mi m’agrada arriscar-me sempre, i lluitar sempre. Potser sigui perquè em preocupa mantenir-me pur, o igual és que soc un masoquista. En tot cas, les seqüeles no casen amb aquesta mentalitat.

Però 'Glass' és una seqüela. 

Sí, és l’única seqüela pura i dura que he fet mai, i no en faré cap més en tota la meva carrera. Com dic, el que m’agrada és provar coses noves i veure si connecten amb l’audiència.

Quan va estrenar 'Múltiple', inicialment no va revelar que pertanyia al mateix univers que 'El protegido’, malgrat que fer-ho li hauria donat més publicitat. ¿Per què?

Si ho hagués fet, tothom hauria anat al cine esperant veure 'El protegido 2', i confiant que, tard o d’hora, Bruce Willis i Sam Jackson apareixerien a la pantalla. Ningú s’hauria fixat en la seva qualitat individual. 

Quan va rodar 'Múltiple' hi va invertir tots els seus diners, i ha tornat a fer el mateix amb 'Glass'. ¿Com van els nervis?

Fatal. Espero que d’aquí uns dies podré respirar tranquil i dormir a les nits. Si la pel·lícula no funciona en taquilla, perdré casa meva. La meva família i jo haurem de dormir al sofà d’algun fan"

¿Realment hi havia necessitat d’arriscar-se tant?

Fer salts mortals sense xarxa és molt inspirador. Quan no et pots permetre el luxe de fallar, et mires per no deixar cap detall a l’atzar i per aconseguir la perfecció. A més, jugar-te els teus propis diners et fa utilitzar-los de forma responsable, i et fa adonar que gastar-se diners de més en una pel·lícula gairebé mai vol dir millorar-la. I, finalment, quan acceptes que uns senyors amb vestit et deixin diners tens el deure moral d’escoltar les seves opinions. 

'Glass' medita sobre l’important que és creure en un mateix i no deixar-se vèncer per les forces externes que proven de limitar-nos i corrompre’ns. ¿En quina mesura s’inspira aquesta reflexió en la seva pròpia experiència en el món del cine?

Sí, està basada en la necessitat que he tingut d’encoratjar-me davant de l’adversitat i a creure en mi mateix quan ni els crítics ni els estudis ho feien. Tot i que, d’altra banda, tots nosaltres hem dubtat de la nostra pròpia vàlua alguna vegada, ¿no és cert? 

¿Com recorda els anys de crisi professional?

Amb pel·lícules com 'El incidente’ o 'After Earth' jo buscava coses noves, volia posar a prova la meva musculatura narrativa i veure si al fer-ho era capaç de millorar com a cineasta. I el cert és que vaig aprendre molt. Vaig aprendre que el que realment m’interessa com a director és fer el tipus de pel·lícules que em fan disfrutar, i per les quals estic disposat a vessar suor i sang. Potser hi ha un tipus de cine que jo no soc capaç de fer. No és tan greu.

Senyor Shyamalan, ¿per què creu que les pel·lícules de superherois són tan populars actualment?

Perquè són històries de gent ordinària com nosaltres que es torna extraordinària, i ens agrada creure que això mateix ens podria passar a nosaltres. I suposo que el món on vivim convida tan poc a l’optimisme que necessitem creure cada vegada més en aquestes coses. 

Notícies relacionades

'Glass (Cristal)': M. Night Shyamalan tanca el cercle

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

Però, ¿no creu que se’n fan massa?

No ho crec. La gent va al cine per escapar-se de la seva existència quotidiana i deixar de pensar una estona en les factures que falten per pagar. I les pel·lícules de superherois els donen això. I, al cap i a la fi, són les que mantenen el negoci de Hollywood dret.