La Tàpies es posa deures per afegir-se al 'boom' dels museus

Fa uns dies, el Museu del Louvre va fer difusió de les seves espectaculars xifres de visitants del 2018, que l’enfilaven a primer museu del món que superava l’envejable cota de 10 milions de visitants; 10,2 milions, per ser exactes. Obrint el focus –i guardant les proporcions–, resulta que també va ser un bon any per als museus espanyols: el Prado, el Reina Sofia, el Guggenheim, tots van augmentar les seves estadístiques de públic; a Catalunya, el MNAC pot mostrar un creixement del 27,7%. En uns casos més i en altres menys, els bons números tenen a veure amb la proliferació de visitants estrangers, i s’ha constatat que els museus han consolidat la seva condició de "pols magnètics del turisme de masses".

La roda de premsa que va oferir aquest dimarts el director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, convocada per explicar la programació de l’any que comença, va servir també per constatar que no totes les pinacoteques europees han tingut un any tan dolç, i no totes han sabut aprofitar de la mateixa manera la moderna febre del Yukon. La Tàpies, de situació envejable al centre d’una ciutat assetjada pel turisme, es pot dir que ha tingut mala sort: la institució va haver de tancar diverses setmanes entre juliol i agost per problemes amb la climatització, i de nou al setembre pels estralls derivats de les pluges, dos mesos i mig en total en una època clau de l’any que van restar unes 25.000 o 30.000 visites al balanç final, que va ser de 50.000, segons va explicar Guerra. "Són xifres discretes", va admetre. Potser, la mala sort no ho explica tot.

Pressupost limitat

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Som institucions que hem de fer la transició cap a un altre model de funcionament". "Tenim dificultats que estem esquivant". "El recolzament hi és, el problema que tenim aquesta i altres institucions és generar recursos propis". "No vull sonar pessimista, però sí que vull ser realista". Són algunes de les frases que va fer servir Guerra per descriure la situació del museu del carrer d’Aragó. La Tàpies té un pressupost de gairebé dos milions d’euros (més de la meitat són diners públics) que el seu director va qualificar de "limitat", i l’estretor del qual impedeix posar en marxa aspectes d’aquest nou "model de funcionament" que altres museus ja han implementat per adequar-se als nous temps. Guerra va parlar de pinacoteques que dediquen un terç del seu pressupost a la comunicació, el màrqueting i el 'fundraising', i va deixar entreveure que amb els actuals recursos de què disposa, la Tàpies no pot fer-ho. "Treballes en els continguts i confies que amb el que has reservat per a comunicació ja podràs".

Guerra va admetre una desconnexió amb el públic que s’ha de remeiar actualitzant el relat de Tàpies per al segle XXI ("com totes les coses que duren tant, les explicacions del passat no valen"), i va trobar a faltar que a Barcelona, al contrari que en altres ciutats, les administracions no s’impliquin a fons en la promoció de la seva activitat cultural. "Les cites culturals en altres ciutats europees estan assenyalades en el calendari i en l’espai públic", va subratllar. I va concloure: "Tenim per davant connectar amb el públic i les institucions del segle XXI". Des del punt de vista expositiu, la Tàpies prepara el terreny per al centenari de Tàpies (2023) i els 30 anys de la fundació (2020) amb dues exposicions estrella que giren entorn de l’artista: la sèrie ‘Certeses sentides’, que recupera obres capitals de l’artista, i ‘Antoni Tàpies. Teatre’, entorn dels sis projectes escenogràfics del barceloní.