Benjamin Black: el millor dels dos mons

'Els llops de Praga' quedarà com el pont que d’alguna manera tanca la bifurcació entre els camins de John Banville i Benjamin Black. En el pla estilístic, sens dubte, l’intent de fusió és clar. No es deixa passar ni una ocasió per a una delicada metàfora; la mirada del narrador s’atura, tot i que sigui fugaçment, en tot allò que insinuï una possibilitat de bellesa, un esclat de sensualitat. Aquí hi ha Banville, l’esteta. I no obstant, a càrrec del ritme de la narració hi ha clarament Black, assegurant-se que passin coses en cada paràgraf i de portar-nos de la mà en un moviment continu.

En tots els altres plans, la idea de fusionar dos mons és encara més explícita. Per començar, Black abandona el Dublín dels anys 50 i també el personatge de Quirke, ambient i investigador presents als seus set llibres anteriors. I ho fa per portar-nos a la Praga del 1599, on regna Rodolf II després de descartar Viena com a capital per al seu tron. Resulta que Banville ja va publicar als anys 80 una novel·la, 'Kepler', ambientada a la mateixa ciutat i en la mateixa època. Fins i tot un dels personatges més inquietants d’'Els llops de Praga', el nan Jeppe Schenkel, ve d’aquelles pàgines. Banville és amant declarat de la capital txeca i hi ha explicat les seves experiències personals a 'Imágenes de Praga'.

Cadàver al carrer

Black pren el comandament per explicar-nos l’arribada a la ciutat de Christian Stern, fill bastard del bisbe regent de Regenburg, impel·lit pel somni d’aconseguir un lloc a l’empara de Rodolf i allà afegir-se a la imaginària cort de savis que treballen al castell. No obstant, la primera nit, borratxo i desorientat, es troba un cadàver al carrer. És una noia, gairebé una adolescent, amb el coll tallat. Mentre el jove Stern intenta desentranyar el que està veient en la nit gelada de Praga, Black i Banville teclegen a quatre mans per mostrar-nos en quina mesura l’horror i la bellesa, l’acció i la paràlisi, poden conjugar-se amb sublim elegància.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Stern comet l’error d’anar al castell i avisar un sentinella, gest que li guanyarà l’entrada al castell reial, però no amb la grandesa que ell esperava. La morta és Magdalena Kroll, filla del metge personal del rei, i ell queda automàticament convertit en pres i sospitós d’homicidi. El salva un deliri romàntic i gairebé absurd Rodolf, que uns dies abans ha somiat que arribava a la cort un cristià de fora, capaç de liderar amb el seu coneixement l’avenç del regnat. I s’entossudeix que el jove Christian Stern ha de ser aquest savi. El primer que fa és encarregar-li la investigació del crim, encàrrec perillós perquè a aquestes altures Stern ja sap que la morta era amant del mateix rei.

Stern és un pèssim investigador i viu sota la permanent manipulació dels cortesans. Però a aquestes altures ja només ens interessa la veritable protagonista d’aquesta novel·la: una Praga d’època, real i ben documentada, però enriquida per totes les llicències fantàstiques possibles, una Praga en la qual Banville convenç Black que els crims no són tan importants com els cortesans, els nans, geperuts i nigromants i fins i tot el mateix cel de la ciutat.