'Green book': tot passejant Mr. Shirley

Si els rodamons de la Gran Depressió nord-americana dels anys 30 tenien una guia atapeïda de codis i signes que només ells reconeixien, els afroamericans dels 60 utilitzaven el denominat 'Green book' per trobar bars i motels on allotjar-se sense tenir problemes quan recorrien les zones més racistes del país.

El llibre verd el feien servir tota la gent de raça negra, fossin treballadors de la construcció, metges, advocats o artistes. I artista és un dels dos protagonistes d’aquest film que reconstrueix, com manen els cànons actuals, una història real. És Don Shirley, refinat pianista, afroamericà i homosexual en un món racista i homòfob.

Virtuós de les tecles, es va guanyar bé la vida tocant temes d’arrel més popular per a audiències selectes (i blanques), tot i que també va gravar molt jazz, poemes simfònics i una ambiciosa peça sobre el descens d’Orfeu a l’inframon que faria les delícies de l’últim Lars von Trier, el de 'La casa de Jack'.

A Shirley, culte, estirat, introspectiu i exòtic (el seu luxós apartament just a sobre del Carnagie Hall era una espècie de museu panafricà) l’encarna molt bé Mahershala Ali, actor afroamericà de moda després d’intervenir a 'Moonlight' i protagonitzar la tercera temporada de 'True detective'.

L’autèntic contrasentit

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

Tony 'Lip' Vallelonga, trempat i expeditiu porter de discoteca italoamericà,és interpretat de forma precisa per  Viggo Mortensen Viggo Mortensen. Lip va ser el xòfer i guardaespatlles de Shirley quan aquest va fer una gira pels estats del sud que serveix, al film, per mostrar l’autèntic contrasentit d’un altre inframon, el de les convencions racistes: Shirley és complimentat en els concerts en mansions privades, però quan necessita anar al lavabo, el mateix home que l’ha aplaudit l’envia a un barracó al jardí perquè no pot orinar als lavabos per a blancs.

Història d’amistat i superació entre races. La dirigeix un dels dos germans Farrelly, als antípodes d’aquell univers dislocat i subversiu que van crear a 'Dos ximples molt ximples’, 'Algo pasa con Mary' i 'Pegado a ti'. Aquest és un drama amable, el 'Tot passejant Miss Daisy' dels temps moderns.