El cine espanyol s'alça contra la violència masclista en els Goya

El cine espanyol ha agafat les maletes per celebrar aquest any la cerimònia dels Goya a la ciutat de Sevilla. La 33a edició dels Premis de l’Acadèmia ha tingut lloc al Palau de Congressos i Exposicions, on s’ha congregat bona part de l’‘star stystem’ espanyol, inclosa una bona representació de la indústria cinematogràfica andalusa, que ha defensat la descentralització d’uns guardons que feia anys que estaven establerts a Madrid.

Si l’any passat va ser la gala de les dones i els ventalls vermells amb el lema #masmujeres, en aquesta ocasió els assistents van posar amb el mateix símbol reivindicatiu per denunciar l’anguniosa realitat de les dones assassinades per violència masclista a través del hashtag #niunamenos.

Ha sigut un any en què el cine espanyol s’ha mullat a l’hora de tractar temes com l’homofòbia, l’exclusió, la corrupció o la discriminació racial. Pedro Almodóvar, a l’arribar a la catifa, denunciava la falta de projecte social del país. “Crec que als polítics no els importa el cine”, va manifestar. Van acudir a la cerimònia el president del PP, Pablo Casado; el secretari General de Podem, Pablo Echenique, i el líder d’Esquerra Unida, Alberto Garzón. Pedro Sánchez, assidu a aquesta cita durant els anys que va estar en l’oposició, va deixar sol el ministre de Cultura, José Guirao, com a representant del Govern.

Puny en alt

Els mestres de cerimònia, Silvia Abril i Andreu Buenfuente, es van compenetrar a la perfecció en el seu discurs d’obertura, en què gairebé ningú es va salvar, ni Pedro Sánchez, ni Carles Puigdemont, ni Veneçuela, dels límits de l’humor (el gag amb Echenique va ser el més arriscat: “La seva vida és molt cinematogràfica, perquè va en tràveling”) ni la lluita feminista, que es va convertir en un dels temes clau de la nit, sobretot quan Eva Llorach, guanyadora del Goya a la Millor Actriu Revelació per ‘Quien te cantará’, va posar totes les actrius dempeus per compartir-hi el premi “a l’estil de Frances McDormand”. “El cine pot canviar les coses i, a través seu, fer un món més igualitari i just”, va dir emocionada.

Amb el puny en alt Arantxa Echevarría va rebre el seu premi a la millor direcció novell per ‘Carmen y Lola’: “Una societat cal mesurar-la pel lloc que té la dona a dins. Volia dedicar-li aquest Goya als que no permeten estimar diferent i posar-se a la pell del diferent, als que creuen que no es necessita recolzament als col·lectius LGTI, als que creuen que les dones no tenen drets, a ells, els el dedico”.

Almudena Carracedo i Robert Bahar, responsables del documental ‘El silencio de otros’, al sortir a recollir el seu premi al millor documental, van voler compartir el triomf amb les víctimes de la dictadura franquista, “amb les que se n’han anat i les que lluiten encara dia a dia pel seu dret a la justícia i la veritat”.

Rosalía i Los Chunguitos

Ha sigut també la nit dels ‘Campeones’. Jesús Vidal va aconseguir posar l’auditori dempeus gràcies al seu emotiu discurs: “Estimats acadèmics, heu premiat un actor amb discapacitat, no sabeu què heu fet. Em passen pel cap tres paraules: inclusió, diversitat i visibilitat”.

Notícies relacionades

'Campeones', de Javier Fesser, regna en els Goya

El triomf de 'Campeones', un desenllaç sorprenent en els Goya 2019

El president de l’Acadèmia de Cine, Mariano Barroso, va basar el seu discurs en la fràgil línia que separa el cine i la televisió, confirmant les intencions d’incloure en pròximes edicions la ficció audiovisual en els Goya. “Expliquem històries per a tota mena de pantalles. El cine no ha de derrotar la televisió, ni viceversa. La nostra és una aliança de guanyadors. Hem d’enfrontar-nos a aquesta realitat amb passió i sense por, sense complexos”.

En l’apartat d’actuacions musicals va brillar Rosalía cantant, sense música, ‘a cappella’ i amb un cor d’acompanyament el tema ‘Me quedo contigo’, de Los Chunguitos, que va popularitzar la pel·lícula de Carlos Saura, ‘Deprisa, deprisa’. Amaia Romero, Rozalén i Judith Neddermann van fer un ‘medley’ amb les cançons nominades, i James Rhodes va interpretar una peça al piano per acompanyar el tradicional ‘in memoriam’.