Una gran abraçada a Aute al Fòrum

L’eco de les cançons de Luis Eduardo Aute, de la seva poesia i el seu imaginari plàstic, va omplir aquest dissabte l’Auditori del Fòrum  en un concert diferent, una nit en què el protagonista va insuflar força motivadora a tots els implicats sense trepitjar l’escenari. Un homenatge panoràmic al seu món i la vida que representa, destinat a “celebrar la seva música, el seu talent, el seu tarannà i la seva honestedat”, tal com va apuntar al començament la presentadora, Pastora Vega.

El concert ‘Ànims, Aute’, versió barcelonina del que es va realitzar el desembre a Madrid (i programat pels festivals Guitar BCN i Barnasants), va oferir una translació molt elaborada i completa de l’imaginari del cantautor, amb una consistent banda com a base (incloent-hi quatre còmplices seus: Cristina Narea, Cope Gutiérrez, Mario Carrión i el més longeu, el baixista Billy Villegas), una alta i diversa selecció de veus convidades, cites a les malèvoles ‘poemigas’ amb la seva veu gravada i imatges pictòriques a la pantalla de vídeo. Va ser Narea qui va obrir la sessió preguntant-se a cor obert ‘¿Quién eres tú’? i “de qué lluvia de planetas has caído”.

Harmonies i atreviments

Els Amics de les Arts van revelar que les cançons d’Aute van ser algunes de les primeres que van aprendre a tocar, i van fondre les seves veus, ara tres, en les harmonies malenconioses de ‘Las cuatro y diez’. Versió ortodoxa, en contrast amb l’atreviment de Marina Rossell i la seva desconstruïda ‘De alguna manera’, sostenint la seva veu brillant en el contrabaix de Miquel Àngel Cordero.

La sana bogeria va arribar amb Estopa i el seu ‘Una de dos’ amb guitarres rockeres i una mica de teatre: David simula apunyalar Jose a propòsit de l’estrofa sobre “el rollo de la celosía” de Caín i Abel. Més serenitat amb Ángel Petisme (‘De tripas corazón’) i un Joan Isaac molt familiaritzat amb l’estètica i l’ètica de ‘Dos o tres segons de tendresa’. Quico Pi de la Serra, en versió ‘bluesman’ ‘punkie’, amb un salvatge i bilingüe ‘Perros’ en el qual només es va acompanyar dels seus pessics de guitarra elèctrica. I una de les peces més emotives, ‘Sin tu latido’, celebrada per Suburbano amb textures acústiques i acordió.

Sarcàstica lloa a Suïssa

La nota més hilarant va arribar amb Sisa, amb americana daurada i barret de copa, i el seu boig relat sobre els temps en què Aute i ell, va assegurar, es dedicaven al contraban de mantes i tovalloles de Portugal que venia del sud. Pròleg per a la seva valerosa versió ‘a cappella’ d’‘Ay Suiza, patria querida’, xotis entorn de l’evasió de capital que el 1977 va formar part del disc més sorprenent d’Aute, ‘Forgesound’, en aliança amb l’humorista gràfic. Després d’allò el concert no podia seguir com si res i van irrompre des de la platea els aparatosos Tambores de Calanda com marcant un punt d’inflexió.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Recuperant les formes, Quique González es va dirigir amb sentiment a ‘Jacques’ (Brel) amb la seva guitarra acústica i Roger Mas va brindar el seu refinament vocal a una magnètica adaptació de ‘La belleza’. Rock’n’roll llenguallarg amb Javier Gurruchaga i ‘Anga suelto Satanás’, i un Depedro apartat de “los fastos y los oropeles” en la seva sentida ‘Me va la vida en ello’, donant pas a un senzill però profund ‘Volver a verte’ a càrrec d’Andrés Suárez. 

Maria del Mar Bonet va tocar fibres sensibles amb un original en català, ‘Somnis de la plaça Rovira’, en el qual va associar els orígens d’Aute a Gràcia, on va viure de petit, amb els seus, ja que precisament d'aquest barri era la seva mare, la Mercè. “M’emociona pensar-ho”, va assenyalar abans de recórrer la seva il·luminada melodia amb el piano de Dani Espasa. Tancant, el degà, Paco Ibáñez, trobador de trobadors, amb un ‘Al alba’ compartit pel públic en comunió mística, fonent dos temes centrals de l’obra d’Aute, l’amor i la mort, i precedint una foto final de família que va llançar al cantautor els millors desitjos.