Jorge Drexler, l'art del ressò al Palau

Els concerts de Jorge Drexler no només van de cançons, sinó també de la manera que la música i el so arriben al públic a través de l’espai, de les dinàmiques tímbriques i fins i tot del seu propi ressò. Un subtext amb el qual aquest músic i otorrinolaringòleg juga a plaer a ‘Silente’, el sigil·lós i expressiu recital individual que ha estrenat aquests dies (dimecres i dijous) al Palau, dins del Festival Mil·lenni.

Concert de veu i guitarra, i molt més: una llarga filera de pedals, ocasionals complements electrònics i rítmics, efectes de veu i l’aire que separava, o unia, el trobador i el pati de butaques, convertit en un altre ingredient amb el qual portar el repertori a un altre estadi. Aquest buit ple de significat que, com l’amor a‘Transporte’,la primera cançó, és el canal de comunicació que consuma les cançons: “Cruzando las estaciones, constelaciones / los momentos”.

Amb poques notes

Tot això podria haver-se quedat en simplement interessant si no fos perquè Drexler va afegir a l’equació el seu carisma i el seu art amb la guitarra, tant l’elèctrica com la clàssica, creant tenses seqüències dramàtiques amb unes quantes notes. Jugant amb la reverberació a ‘Eco’, incorporant un ‘loop’ de bicicletes barcelonines a ‘Deseo’ o aixecant un ‘Guitarra i vos’ a partir del fer petar els dits dels assistents. Sí, ‘Silente’ va apuntar cap a una confluència de la matemàtica i la màgia, amb enginy, elegància i sense fer d’això un espectacle efectista.

Potser tot això derivi de la tradició establerta pel més subtil dels trobadors, el brasiler João Gilberto, a qui Drexler va evocar a ‘Chega de saudade’, de Jobim i De Moraes, una peça que, com va confessar, va tenir efectes motivadors en la seva joventut: igual com Chico Buarque o Caetano Veloso, ell també va decidir escriure cançons després d’escoltar-la. Hi va haver un carril que va unir aquest fetitxe de la bossa nova amb la suavitat d’‘Abracadabras’ o el minimalisme de ‘Todo se transforma’.

El ritme de la tribu

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Drexler científic i Drexler amb sentit teatral, reflectint la seva ombra al ‘set’ de mampares translúcides que l’acompanyava amb formes canviants, i fent seva la vulnerabilitat d’‘Al otro lado del río’ cantant-la ‘a cappella’ (i dedicant-la a Proactiva Open Arms). A partir d’aquí, el recorregut es va fer una mica més fosc, amb l’aroma tribal d’‘El loco Juan Carabina’, del veneçolà Simón Díaz, i el senderisme de ‘Bolivia’, i acollint-se a les seves tesis sobre el trànsit vital a ‘Sea’ i, ja amb el bis, a un ‘Movimiento’ emfatitzat per la distorsió de la guitarra.

Culminant la sessió, aquest Drexler en constant evolució, que continua arriscant i plantejant desafiaments al seu públic, va acudir a la cançó inspiradora de la gira, ‘Silencio’, i es va acomiadar realçant el romanticisme a través del temps a ‘Telefonía’. Va connectar allà els “tovallons dels bars” amb els moderns missatges de mòbil, en una tonada xiulada pels assistents que va deixar, com no podia ser d’altra manera, un ressò significatiu a través de la caixa de vidre del Palau.