El Lliure cancel·la l'espectacle de Jan Fabre, acusat d'assetjament sexual

El Teatre Lliure, sota la nova direcció de Juan Carlos Martel, ha decidit cancel·lar la funció de l’espectacle ‘Mount Olympus’, de Jan Fabre, director belga acusat d’abús de poder, mala praxi, assetjament sexual i comportaments sexistes per una vintena de treballadors de la seva companyia, Troubleyn. La fiscalia belga investiga les acusacions.

El Lliure atribueix la cancel·lació de Mount Olympus, de 24 hores de durada i amb 30 intèrprets, que va esgotar les localitats en poques hores, a la “voluntat d’un teatre en què la redistribució de recursos i la concepció d’un canvi de model social pugui fer-se de la manera més ètica artísticament i humanament”. S’abonaran els diners de les entrades al públic.

L’anunci s’ha produït només una setmana després que Martel prengués possessió del càrrec després de la dimissió a l’agost de Lluís Pasqual després de ser acusat de tracte despòtic. No costa interpretar l’anul·lació de l’obra de Fabre com un senyal que Martel obre una nova etapa del Lliure,més social i menys de grans noms.  

Visió feminista

A Catalunya, diversos col·lectius feministes ja es van enfrontar a l’artista aquesta tardor intentant impedir, amb escàs èxit i presència davant del teatre, que el festival Temporada Alta oferísThe generosity of Dorcas, espectacle interpretat pel ballarí Matteo Sedda. I tenien previst dur a terme noves accions davant la tornada de la companyia Troubleyn anunciada al Lliure a final de temporada.     

Fabre i la seva ‘troupe’ van triomfar en aquest mateix escenari del Lliure amb ‘Belgian rules’, mesos abans que esclatés l’‘escàndol Fabre’.Per aquest polifacètic artista, que ha exposat la seva obra a grans museus com el Louvre i l’Hermitage, ‘Mount Olympus’ ha sigut un pas més en la seva concepció d’art total. Un muntatge tan impactant com exclusiu, ja que la sala Fabià Puigserver s’hauria de reduir a 650 espectadors a causa que la maratoniana bacanal escènica dedicada a les tragèdies gregues necessitava una habilitació especial de la sala i del teatre.

Martel, primer director del Lliure escollit per concurs, ha volgut ser fidel al seu projecte. Ja va advertir que si no tenia pressupost per programar, una de les seves primeres mesures seria la de suprimir el costós espectacle belga. Tot depenia de les condicions contractuals. Al constatar que l’espectacle estava emparaulat però no firmat, Martel ha cregut més oportú destinar els diners de ‘Mount Olympus’ a produccions més d’acord amb un Lliure més social i obert als nous creadors. Amb la cancel·lació, de passada, s’estalvia la incòmoda presència al Lliure d’un artista sota sospita.

Motius pressupostaris

Martel va començar a treballar oficialment al Lliure l’1 de febrer passat. Tenia clar que si faltaven recursos per programar, es carregaria ‘Mount Olympus’. Una setmana després ja es noten els canvis anunciats per a la refundació del teatre. A més de la cancel·lació de ‘Mount Olympus’, la junta de govern de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona també ha aprovat diverses mesures a favor de més transparència en la gestió econòmica.

Després de l’escàndol pelsvoluminosos emoluments de l’anterior director, Lluís Pasqual, que va arribar a cobrar bastant més que el president de la Generalitat, Martel s’ha proposat fer un striptease total dels comptes de la institució. A partir d’ara la direcció del Lliure publicarà la informació dels comptes anuals durant el seu mandat, “cosa que va més enllà de la normativa de les fundacions privades”, ha indicat el teatre en una nota. Inclourà les retribucions, les dietes i les indemnitzacions dels seus càrrecs directius.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Amb l’objecte de la transparència també està penjat alweb del teatre el resultat de l’estudi de riscos psicosocials sol·licitat pels treballadors del teatre. Com es va vantar Lluís Pasqual fa poc en una entrevista a EL PERIÓDICO, no reflecteixen res preocupant, tot i que mai sabrem quins haurien sigut els resultats d’haver-se fet amb ell al capdavant, abans de la seva dimissió, i no l’octubre, quan es va fer.

S’establiran uns límits màxims pel que fa a les retribucions dels creadors que treballin a les produccions pròpies del Lliure segons la sala on treballin i de cada categoria artística. El Lliure gestiona tres sales de mida diferent. D’una banda, la històrica seu de Gràcia, amb 250 butaques. De l’altra, les dues sales del Palau de l’Agricultura de Montjuïc, la sala Fabià Puigserver, de 800 localitats, i L’Espai Lliure, amb menys de 200.