Salvador Távora, l'"andalús tràgic" que va fer del teatre una arena de lluita social

El dramaturg i director teatral Salvador Távora ha mort la matinada d’aquest divendres a la Clínica Fátima de Sevilla als 88 anys. Lluitava contra el càncer des de feia anys. Serà enterrat al Cementiri de San Fernando.

El teatre espanyol s’ha quedat orfe d’una gran figura, ànima de La Cuadra de Sevilla, els muntatges de la qual van impactar tant dins com fora d’Espanya. El seu llenguatge universal, fidel a les seves arrels andaluses i les seves idees liberals, sempre el va allunyar dels tòpics. Va apostar per un teatre compromès i en constant evolució. N’hi ha prou amb veure el camí recorregut entre el crit per la llibertat de ‘Quejío’ –el seu primer i trencador muntatge, fet amb elements tan bàsics com cordes, un bidó metàl·lic i pedres– i la seva impressionant versió flamenca de l’òpera ‘Carmen’, estrenada amb èxit al Festival Castell de Peralada, on va presentar alguns dels seus treballs més ambiciosos.

Un andalús tràgic

"Jo soc un andalús tràgic, gairebé un andalús, com deia Lorca, de la vida i de la pena", va assegurar quan li van concedir el Premi Max honorífic. Criat a l’humil barri del Cerro del Águila de Sevilla, Távora va entrar a treballar a una fàbrica de filatures amb 14 anys, una cosa que el va marcar. Les seves obres, realitzades des de la màxima llibertat i honestedat, denunciaven la injustícia social. Va dotar els seus espectacles de veritat, profunditat i poesia. La història, la literatura, la lluita obrera i les seves primeres passions, la tauromàquia i el flamenc, alimentaven la seva feina. Távora no va desistir en els seus intents de transformar el món amb la cultura. Al final de la seva carrera va posar en marxa Távora Teatro Abierto, una sala en règim de cooperativa a l’extraradi de Sevilla, al mateix polígon industrial on va treballar sent adolescent.

"Va ser un gran lluitador pels drets dels més desfavorits", ha recordat el Ministre de Cultura, Javier Guirao.

El sud i els cants que va mamar des de petit van impregnar les seves creacions, des del seu primer i trencador ‘Quejío’ (1972) a l’últim, ‘Memorias de un caballo andaluz’ (2013). Cantaor –va gravar diversos discos– i torero, Távora es va acostar al teatre amb total llibertat. Preferia l’acció al discurs, la paraula cantada. Comunicava a través d’emocions, sons i imatges. “Era un dels nostres referents. En els seus espectacles hi solia incorporar màquines, una cosa que ens fascinava”, va assenyalar Carlus Padrissa, membre de La Fura dels Baus.

Impressionant trajectòria 

Entre les seves obres figuren peces com ‘Herrramientas’ (1977), ‘Andalucía amarga’ (1979), ‘Nanas de espinas’ (1982) creada a partir de textos de García Lorca i ‘Piel de toro’ (1985), que es va muntar al Mercat de les Flors convertida en una gran plaça.

Va adaptar ‘Las Bacantes’ (1987), d’Eurípides, i ‘Crónica de una muerte anunciada’, de García Márquez. Aquesta última, estrenada al Festival Llatí de Nova York, es va convertir en un cant a favor de la gent del sud tant d’Amèrica com d’Europa. El seu següent espectacle va ser una reflexió sobre la seva terra: ‘Alhucema (Aires de historia andaluza)'. Després vindrien la seva incursió al món d’un dels genis del segle XX, ‘Picasso andaluz o la muerte del minotauro’ (1992), i la seva impressionant ‘Carmen. Ópera flamenca de cornetas y tambores’, que després de Peralada va viatjar pel món sencer.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu llenguatge va atreure aviat l’atenció internacional. Távora acostumava a realitzar grans gires amb els seus espectacles per tot el món, especialment amb ‘Carmen’, un dels més sol·licitats. ‘Don Juan en los ruedos’ (2000) va ser polèmic a Catalunya per l’ús d’animals; de fet es va presentar a Peralada sense el fonamental toro de lídia. 

"Távora va ser un gran defensor de la seva terra i sempre va sentir una connexió especial amb Catalunya, terra que admirava", recorda Toni Albadalejo, productor i exhibidor. El Poliorama va acollir la seva última proposta a Barcelona fa dos anys, aquest esquinçador 'Quejío', tan necessari ara com ho va ser en la seva estrena fa més de 45 anys.