Paddy McAloon (Prefab Sprout): "Entre gravar i passejar, trio passejar»

Paddy McAloon (Durham, Anglaterra, 1957) eleva l’art de la cançó pop a cotes supremes des de finals dels 70. Compositor d’infinita intuïció melòdica, lletrista cultivat i poètic, va tenir el seu moment de certa glòria popular al capdavant de Prefab Sprout durant els 80 i 90. Durant la dècada següent, certa tendència al solipsisme, unida a alguns problemes de salut, van anar apartant-lo de la primera plana.

Però el culte al voltant de la seva figura mai ha deixat de créixer, i les seves obres només han guanyat en reputació amb els anys. L’experiment de pop orquestral del 2003 'I trawl the megahertz', el seu primer disc al seu nom, no va ser ressenyat per 'The Guardian' al seu dia i va quedar descatalogat en pocs anys; ara, la seva reedició ha sigut rebuda com un petit gran esdeveniment. És la principal excusa per a un diàleg telefònic durant el qual aquest periodista té problemes per mantenir les maneres i l’objectivitat. S’entreveu el fan.

¿Com sorgeix la idea de rellançar 'I trawl the megahertz'?

No n’estic del tot segur. No va ser idea meva. Sembla que la gent de Sony està provant de donar nova vida a tot el que vam fer als 80 i 90, si és possible amb extres o nou disseny. EMI [marca original de 'Megahertz'] va fer una tirada limitada d’aquell disc, i en pocs anys era impossible de comprar.

¿No confiava gaire EMI en el disc?

Jo tampoc hi confiava gaire. Tenia por perquè era un disc sense cançons; només cantava en una ['Sleeping rough']. Amb el pas del temps, he canviat d’opinió, i ara em penedeixo de no haver-lo publicat com a Prefab Sprout.

¿Diria que encaixa sense problema en el conjunt de l’obra del grup? 

Sí. L’essència de Prefab Sprout no és la meva veu, tampoc la de Wendy [Smith; vocalista que va deixar el projecte després d’'Andromeda heights', del 1997], sinó la composició. Però igualment tenia por. Quan Joni Mitchell es va passar del folk al jazz, molta gent l’hi va retreure. En la música et critiquen si no canvies i també si ho fas.

Aquí es revelava com un gran compositor de clàssica contemporània. ¿Per què no ha cultivat aquest camí?

En realitat no soc un músic clàssic. No sé llegir partitures. Per compondre el disc em vaig servir d’un 'software' bastant rudimentari, em van ajudar amb els arranjaments... Però la principal raó és que, després de tot aquest temps, el que més em continua agradant és fer temes pop.

¿Li agrada escoltar el disc? ¿O li recorda en excés un període amarg de la seva vida? [El títol 'I trawl the megahertz, ‘Rastrejo el megahertz’, fa referència a l’època en què, afligit per mals oculars, es va convertir en aficionat a la ràdio d’ona curta; al disc va jugar amb fragments de conversa robats].

No em recorda massa als meus problemes amb la vista. Per sort, quan el vaig fer ja estava superant el problema.

¿I encara és aficionat a la ràdio?

No l'escolto gens. Sé que hi ha bons programes, documentals... La gent em diu: "Ei, Paddy, hauries d’escoltar aquest programa o aquest altre". ¡Mai ho faig! Si hagués de fer un altre disc com aquest, em resultaria complicat [riu].

Tinc curiositat pels seus gustos com a oient... No sé com veu Paddy McAloon el pop d’ara mateix, tan diferent del de Prefab Sprout. 

No estic gaire al dia. En part perquè he superat els problemes de vista, però no els d’oïda [des de fa més de 12 anys pateix la síndrome de Ménière, malaltia crònica de l’oïda interna que causa vertigen, pèrdua d’audició i brunzits]. I per ser-li sincer, quan em veig amb ànim, sento que ja ho he escoltat tot abans.

Vinga, alguna cosa li deu haver agradat. La gent riu a la meva cara quan dic això, però hi ha una cançó de Calvin Harris que... [i es posa a cantar 'Summer'; tot el primer fraseig].

Em sento un privilegiat: ¡una versió inèdita de Calvin Harris per Prefab Sprout, només per a mi! 

Una gran cançó. De pop, és l’única que puc citar ara mateix. Tampoc segueixo gaire el rock. Ni tan sols sé si la meva música es pot considerar ja pop o rock.  

Es pot trobar Prefab Sprout a les alesxarxes

A veure. Si un dia he de sortir de casa, prefereixo que sigui al matí. M’agrada passejar i passar temps pels pobles a prop de Durham. Sempre tinc melodies al cap. De vegades, m’assec en un cafè i provo de posar-los lletra. El títol és el més important. Si trobo un títol, sento que ja tinc gairebé tota la feina feta. De vegades, molt poques, componc de nit. Però el tema és que no em fa falta continuar component; les meves cançons es compten per muntanyes. El que em falta per fer és gravar-les.

Segons sembla, al setembre publicarà un d’aquests molts àlbums que té en diversos estats d’acabament: 'Femmes mythologiques'. 

Si no tinc massa problemes amb l’oïda, hauria de ser al carrer a finals d’any.

No vull forçar, però, sisplau, continuï avançant després amb la resta de la feina endarrerida. 

Li seré honest: és impossible que gravi tots aquests discos. Però si el nou queda bé, potser em sento animat per posar-me amb un altre ràpidament.

Sol dir que troba bellesa en l’inacabat. 

Així és, i com més gran em faig, més la veig. Em faig preguntes pràctiques. ¿Què prefereixo? ¿Passar-me el dia tancat en un estudi o sortir a passejar? Trio passejar. Caminar per la ciutat, parlar amb la gent... Tot això també és important. Perquè m’ajuda, per exemple, a conèixer noves expressions i jubilar les antiquades. Em costa molt actualitzar-me a través de la música. No em veig fent un disc 'grime'.

¿Per què el vam veure en fotos amb Spike Lee fa uns anys? ¿Pot explicar-ho?

El seu germà Cinqué i a ell van venir a veure’m amb un guió de 120 pàgines ple de cançons meves. Era un musical basat en Prefab Sprout. Jo no entenia res. ¿Spike Lee és fan meu? I m’anava assenyalant les cançons i em deia: "Aquesta la pot cantar Stevie Wonder, aquesta no sé qui...". I jo contestava: "¿Stevie Wonder cantarà què?". Spike em deia que no hi hauria problema, que al cap i a la fi Stevie havia cantat en el seu casament. Al final tot va quedar una mica aturat. Però ha utilitzat alguna cançó meva ['Mercy'] en la sèrie 'Nola Darling' i utilitzarà més material en un altre projecte per a Netflix.  

I literally, literally cannot get over the bromance between @SpikeLee and Prefab Sprout's Paddy McAloon. This is my Lemonade. pic.twitter.com/wfs23TSWpt

— Ashley Clark (@_Ash_Clark) 26 de octubre de 2016

Parlant de Netflix: no esperava escoltar 'Wild horses' en 'The Meyerowitz stories (New and selected)', la pel·lícula de Noah Baumbach

.¡Ho sé, ho sé! Però encara no l’he vist. Gràcies per recordar-m’ho.

Notícies relacionades

Un laboratori per a microxips fotònics

Adrià Salas, en solitarii a favor dels autors

¿Entre els seus projectes inacabats no hi ha cap musical?

Dos, per ser exactes. I un està acabat... Però mai l’hi he ensenyat a ningú.