Olivia Colman: la reina ja té tron

El seu nom va ser pronunciat quan ja es donava per fet que 'La favorita' acabaria tornant a casa amb les mans buides i just quan els assistents al Dolby Theatrecomençaven a posar-se drets per ovacionar el primer Oscar aconseguit per Glenn Close després de set nominacions; és lògic, doncs, que les paraules “Olivia” i “Colman” immediatament provoquessin un estat col·lectiu de confusió que, això sí, instants després havia sigut substituït per alegria. Al veure-la oferint un dels discursos més sincers i assenyats de la nit, al cap i a la fi, era inevitable recordar l’exhibició actoral que ofereix a la pel·lícula de Yorgos Lanthimos mentre converteix la reina Anna de la Gran Bretanya en una barreja de monstre, nena capritxosa i ànima turmentada.

El paper que segurament l’haurà obligat a instal·lar un nou prestatge a la sala d’estar –abans del’Oscar, gràcies a ell ja havia guanyat la Copa Volpi, el Globus d’Or i el BAFTA, entre altres premis– és, a més, com un compendi de totes les facetes que l’anglesa ha mostrat al llarg de la seva carrera: la seva punteria escopint vidriol enginyós, la subtilesa amb què transmet una tendra vulnerabilitat, la seva habilitat per fer molt fent molt poc. De tot això ja n’havia donat mostres en la pell d’una espia prenyada a la minisèrie 'El infiltrado’, o al llarg de les tres temporades de 'Broadchurch', on donava vida a una detectiva traumatitzada, o encarnant un dels sospitosos a 'Asesinato en el Orient Express' (2017).

Notícies relacionades

Uns Oscars timorats

Tots els guanyadors dels Oscars 2019

'La favorita' també confirma la insòlita capacitat de Colman per resultar hilarant i devastadora fins i tot en el transcurs d’un mateix pla. La comèdia és el terreny on va fer els seus primers passos televisius, i a través de la qual va entrar en el cine a bord de títols com 'Confetti' (2006) i 'Arma fatal’ (2007); la tragèdia va aparèixer en la seva carrera gràcies al seu personatge a 'Redención’ (2011), una dona religiosa brutalment maltractada pel seu marit. Aquella pel·lícula l’hauria d’haver posat en boca de tothom, però en lloc d’això, únicament –és un dir– va cridar l’atenció de Lanthimos, que ja va comptar amb ella quan va rodar 'Llagosta' (2015).

Potser sigui per aquesta modèstia que és incapaç de dissimular cada vegada que es posa davant d’un micro, o per la seva al·lèrgia al glamur i la pretensió; o potser és perquè mai ha tingut objecció a l’hora d’acceptar el tipus de personatges que proporcionen un sou però no necessàriament llancen carreres a la fama. Sigui com sigui, segur que fa sis mesos molt pocs podien imaginar-se-la amb un Oscar a les mans. Des d’ahir, òbviament, això ja és impossible. Avui molta gent ja sap de què és capaç Olivia Colman. I molta més gent ho sabrà pròximament, quan aparegui a Netflix encarnant una altra monarca, a la tercera temporada de 'The Crown'. Així doncs, llarga vida a la reina.