La polèmica sobre el ninot del Rei marca el començament d'Arco

El ninot del rei Felip VI, obra dels artistes Santiago Sierra i Eugenio Merino, acapara l’atenció i els comentaris al començament de l’edició 2019 de la fira d’art Arco, que dimecres va obrir les portes a Madrid i que aquest dijous inauguraran precisament els Reis, fent un tomb que no inclou el pas per l’estand de la galeria Prometeo, on hi ha l’obra. Per tallar de soca-rel les suspicàcies, l’organització va remarcar que mai va estar previst que hi passessin i que se centraran en els espais dedicats alPerú, país convidat d’aquesta edició. ‘Ninot’, que és com s’anomena l’obra, fa quatre metres d’alt, fa olor a perfum ‘Dark blue’, com el monarca de veritat, costa 200.000 euros i qui la compri està obligat per contracte a cremar-la abans d’un any. “Ha sigut concebuda pel plaer de ser destruïda”, va assenyalar Luis Navarro, representant de Sierra.

‘Ninot’ estava en boca de tothom. Del Nobel peruà Mario Vargas Llosa, que va acudir al recinte firal d’Ifema a inaugurar la secció de fòrums i trobades de la fira i la va qualificar de “provocació de mal gust”, mancada d’“inventiva”, “creativitat” i “gràcia”; del codirector de l’esdeveniment, Carlos Urroz, que se’n va anar per la tangent i va dir que per 200.000 euros “es poden comprar moltes coses a Arco”; del ministre de Cultura, José Manuel Guirao, que als passadissos del Congrés va indicar que l’obra no és “art” sinó “espectacle”, i –també al Congrés– del portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, que va defensar la llibertat d’expressió i va recordar que a ell porten tres anys cremant-lo a les Falles de València. “Tot i que no és comparable”, va admetre.

Llibertat d’expressió

Fonts de Prometeo van informar que esperaven vendre l’obra com a molt tard aquest dijous, i van especificar que diversos col·leccionistes ja han manifestat el seu interès, que tots són estrangers –es parla d’un museu privat de Panamà–, i que la majoria van expressar la seva intenció d’indultar-la; però la crema és “innegociable”, va dir un portaveu dels artistes. Per separat, Sierra i Merino ja havien sigut artífexs de polèmiques d’ordre polític a la cita madrilenya, el primer l’any passat amb ‘Los presos políticos en la España contemporánea’, sobre els dirigents catalans a la presó, que Ifema va retirar per “raons d’imatge”, i Merino el 2012 amb ‘Forever Franco’ –una figura molt realista del dictador ficat en una nevera. Fonts de l’entorn del soci fundador de Mediapro i col·leccionista d’art Tatxo Benet, que va comprar l’obra de Sierra fa un any, van dir que “ni ha adquirit ni té intenció d’adquirir” el ninot.

Notícies relacionades

Els Amics de les Arts celebren 20 anys amb 20 duets i un concert

Arxivada la causa contra Nacho Cano pels becaris de ‘Malinche’

Ifema, fa un any acusada de censura després de retirar ‘Los presos políticos...’, ha deixat clar que ‘Ninot’ romandrà al seu lloc i que tot segueix “el seu curs normal”. ¿Estarà incorrent en algun delicte qui finalment aconsegueixi l’obra i la cremi? Mai se sap. L’advocat Miquel Àngel Vallès, membre de la Secció de Dret de Propietat Intel·lectual i Drets d’Imatge del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, explica que en una hipotètica causa judicial prevaldria la llibertat d’expressió, i cita com a referència la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va esmenar la plana a la justícia espanyola per condemnar dos joves de Girona que havien cremat una foto dels reis. “En aquest cas, a més, hi ha un altre element, i és que es tracta d’una expressió no només política sinó creativa, i el que fa l’artista és expressar-se, i mereix la màxima protecció”.

L’opinió de molts galeristes presents a Arco és que aquestes polèmiques “distreuen la gent d’allò que és important”, com va dir Ignacio Múgica, de CarrerasMugica. Una mica més taxativa va ser la galerista Juana de Aizpuru, fundadora de la fira i la seva directora entre 1982 i 1986, que va dir que el ninot és “una barrabassada”, “una rucada pròpia d’un principiant”, que està “a l’abast de qualsevol” i que només busca “que es moguin la premsa i els mitjans”. “Cal ser més subtil”, va rematar.