CRÍTICA DE CINE
'Van Gogh, a las puertas de la eternidad': el boig dels cabells vermells
A més de l'esplèndid treball de Willem Dafoe, el més destacable de la pel·lícula és que està realitzada per un pintor. No és una cosa anecdòtica, ni de bon tros
‘Van Gogh, a las puertas de la eternidad’ ★★★
Direcció: Julian Schnabel
Repartiment: Willem Dafoe, Rupert Friend, Oscar Isaac, Emmanuelle Seigner, Mads Mikkelsen, Mathieu Amalric
Títol original: ‘At eternity’s gate’
País: Regne Unit / França / Estats Units
Durada: 120 minuts
Any: 2018
Gènere: Drama
Estrena: 1 DE MARÇ DEL 2019
Revisitat permanentment pel cine, i amb grans títols firmats per Alain Resnais, Vincente Minnelli, Robert Altman i Maurie Pialat (més l’episodi d’‘Els somnis’ d’Akira Kurosawa en el qual va ser interpretat per Martin Scorsese), Vincent van Gogh resulta tan cinematogràfic perquè a la reflexió sobre la pintura uneix el caràcter tràgic, solitari i inhòspit del personatge.
En aquesta nova lectura fílmica dels últims mesos de la seva existència, la interpretació que de l’autor d’‘Els gira-sols’ fa Willem Dafoe no té res que envejar a les aconseguides anys abans per Kirk Douglas o Jacques Dutronc. Dafoe, esplèndid –com també va ser un molt creïble Pier Paolo Pasolini a les ordres d’Abel Ferrara–, mesura a tota hora tant els instants d’epifania creativa de Van Gogh a Arles, fugint del mundanal soroll que representava la vida artística a París atapeïda de dogmes, com aquells en què desconnecta de la realitat, es tanca en si mateix, es torna violent o, davant del temor que el seu amic Paul Gauguin el deixi sol, és capaç de tallar-se una orella.
Notícies relacionadesPerò a més de Dafoe, el més destacable de la pel·lícula és que està realitzada per un pintor. No és una cosa anecdòtica, ni de bon tros, ja que Julian Schnabel intenta en totes les escenes, amb resultats de vegades molt aconseguits i en altres d’una mica maldestres, equiparar el cine amb la pintura, el moviment de la càmera amb el traç del pinzell sobre la tela. Ho fa amb enquadraments subjectius, moviments bruscos de càmera, rampells en la planificació, tot molt conseqüent en la difícil equiparació entre les dues arts.
L’últim pla del film, amb la pantalla completament groga mentre escoltem un text de Gauguin sobre Van Gogh, és un dels moments més serens i intensos de tota l’abundant filmografia sobre el boig de cabells vermells.
- Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Polèmica en l’enterrament del Pontífex Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Final copa del rei Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Entrevista Jordi Bertomeu, investigador del Vaticà: «Som davant el conclave més universal i també més incert»
- Nova zona verda Els veïns atapeeixen les noves Glòries en la seva inauguració malgrat la pluja: «Vaig pensar que no ho veuria acabat»
- Previsió meteorològica Catalunya torna a activar els avisos per pluges intenses per a aquest cap de setmana
- Adeu al pontífex argentí Assange assisteix amb la seva família al funeral del Papa: Francesc li va oferir «asil» al Vaticà, segons la seva dona
- Cerimònia al Vaticà Els líders mundials es donen la pau al funeral del papa Francesc enmig de conflictes internacionals