Sau30, una vella emoció al Liceu

No va ser només ‘Boig per tu’, van ser la majoria de les cançons del repertori les que el públic va recórrer síl·laba a síl·laba, cantant-les per dintre o a plens pulmons. Hi va haver un temps, els anys 90, que la música en català, més enllà de si era més o menys ‘cool’, sofisticada o innovadora, va fabricar himnes que van arribar a un públic d’ampli perfil, i Sau va ser un rotund exponent d’això, com va quedar clar aquest divendres al Liceu (Mil·lenni Festival).

La banda que va ocupar l’escenari no es diu Sau perquè ja no hi ha Carles Sabater, mort fa 20 anys, però, salvant aquesta absència determinant, se l’hi va acostar molt: Sau30 conté set integrants de diferents etapes de Sau i, fins i tot, el mateix equip tècnic. I el repertori clàssic, que va partir de l’època més tardana (l’autobiogràfic ‘Res semblant a res’) i va tendir a partir d’allà a viatjar cap enrere.

Aquell fan de cinc anys

Allà hi havia aquest rock alimentat de fonts americanes dels 70, esquitxat per tornades pop. Les guitarres, quatre, en el centre, i les harmonies vocals amb ecos dels Eagles. Lideratge escènic compartit entre Pep Sala, portador de la memòria històrica, i la cara nova, Jonathan Argüelles, cantant solista de veu gustosa i actitud elegant, conscient de fins on podia arribar el seu paper i permetent-se fer bromes sobre la seva joventut i sobre la primera vegada que va veure actuar Sau, quan tenia cinc anys.

La primera part, partint del ‘setlist’ del concert del Palau d’Esports el 1996, va incloure exponents lleugers de la seva primeríssima època (‘Magic whisky’) i insinuacions country-rock (‘L’onze de setembre’, que, com en els vells temps, va cantar Sala) i un primer recordatori de Carles Sabater en ‘Ningú ens mourà d’aquí’. La segona, inspirada per una altra nit important, la de 1992 a la Monumental, la van obrir amb tot un ‘hit’ com va ser ‘Tu encens el meu foc’ i va acabar integrant els pesos pesants del repertori.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Potser no havien sonat mai tan frondosos, amb aquesta formació en la qual conviuen dos guitarristes d’alçada que van formar part de la ‘troupe’ de Sau en èpoques diferents: Jordi Mena (1991-97, músic associat en el passat a Jarabe de Palo i actualment a Bunbury) i Josep Lluís Pérez (1997-99, pioner de la saga que va de Los Rápidos a El Último de la Fila), complementant-se en textures i pinzellades solistes.

Amb tot aquest bagatge musical a sobre, i l’aura emotiva dels èxits, engrandida pel pas del temps, el Liceu es va posar dret a cavall de ‘Me’n torno a Sau’, ‘Si un dia he de tornar’ i ‘És inútil continuar’. Camí d’un ‘Boig per tu’ en què Argüelles es va retirar i va deixar que la veu de Carles Sabater s’apoderés una vegada més de la cançó, amb una rosa vermella col·locada a peu de micro en la seva memòria. Detall ben resolt, amb estil i respecte, talaia d’una nit amb els èxits d’una era.