10 guitarristes que van marcar una època

CHUCK BERRY

Amb ell va començar (gairebé) tot: els acords de ‘Maybellene’ (1955) i el ‘riff’ incendiari que obre ‘Johnny B. Goode’ (1958) van convertir el lúdic rock-and-roll del pioner Bill Haley en una cosa més perillosa. Berry va trencar amb els modismes del blues, el jazz o el country, i amb la seva aparatosa Gibson ES-350T va inventar un estil excitant que va inspirar tot el rock que havia de venir.

---

B. B. KING

El gran cavaller del blues, que amb les seves pulcres, elegants i imaginatives digitacions en àlbums com ‘Live at the regal’ (1964) va deixar muts rockers com els Rolling Stones, que se'l van emportar de gira. Riley B. King va desenvolupar recursos tècnics tan personals amb la seva guitarra, batejada com a Lucille, que no van poder arribar a ser imitats ni tan sols pels seus fans més ben dotats.

---

ERIC CLAPTON

Bevent de les fonts del blues, aquest britànic va crear un estilisme blanc amb tècnica i sentiment que va donar lloc a eslògans passats de rosca: «Clapton és Déu». Iniciat en dos alts bressols, The Yardbirds i els Heartbreakers de John Mayall, a cavall del rhythm’n’blues, i consagrat amb el supergrup Cream, el seu segell expressiu es va convertir en un cànon del blues-rock.

---

JEFF BECK

Un altre talent de The Yardbirds, que amb la seva depurada tècnica i sentit innovador va impactar al Londres dels 60. Quan semblava preparat per convertir-se en una estrella del rock dur, va fer un brusc i gairebé definitiu gir cap al jazz rock. Guitarrista de guitarristes, ha desestimat la construcció d’una carrera comercial per concentrar-se en les seves digitacions, influents en el metall.

---

JIMMY PAGE

El tercer fill il·lustre de la saga de The Yardbirds va canalitzar a través de Led Zeppelin la seva ambició de portar la guitarra del blues a un altre estadi, més agressiu encara que compatible amb l’extrema sensibilitat i el registre acústic folk. Heroi de la guitarra dels 70 per excel·lència, tot i que en tensa rivalitat latent amb un altre gran, Ritchie Blackmore (Deep Purple).

---

JIMI HENDRIX

El més revolucionari de la seva generació, alletat igualment pel blues però abocat a una carrera amb si mateix en tots els camps: inventiva, velocitat, agressivitat, experimentació sònica i factor espectacle. Va fer gemegar i renillar el seu Fender Stratocaster com Leo Fender no hauria arribat a imaginar mai, i va esprémer les tècniques de gravació de l’època amb un esperit d’avantguarda.

---

ROBERT FRIPP

L’antiheroi de la seva quinta, discret però ferri líder de King Crimson, tocant assegut amb aspecte de científic abstret. Va trencar amb les escales tradicionals introduint dissonàncies i solucions abstractes, i brindant la seva guitarra Gibson Les Paul als ‘frippertronics’, seqüències superposades a base de ‘loops’ i capes d’efectes. El seu ‘feedback’ a ‘Heroes’, de Bowie, és totèmic.

---

TOM VERLAINE

El primer àlbum de Television, ‘Marquee moon’ (1977), objecte de culte de l’art punk, es va basar en el seu tens diàleg amb el també guitarrista Richard Lloyd al voltant dels bucles psicòtics i les intricades sanefes de guitarra que tant influirien en les successives escenes novaiorqueses. Efectes com la reverberació i el ‘delay’ han format part del seu estil exclusiu.

---

EDDIE VAN HALEN

El guitarrista de Van Halen va deixar bocabadat el públic del hard rock i el heavy metal a cavall dels 70 i 80 amb la seva digitació espectacular, que va explotar la tècnica del ‘tapping’ (tocant les notes als trastos amb la mà dreta) i les vertiginoses carreres de dalt a baix del pal. Exhibicionista, però amb una tècnica aclaparadora, sentiment i voluntat de diversió.

---

Notícies relacionades

Els millors solos de guitarra del rock

El declivi de la guitarra elèctrica

JOAN JETT

El rock-and-roll i el punk rock podien semblar cosa d’homes, però Joan Jett va trencar els preceptes establint, a mitjans dels 70, un tàndem guitarrer matador amb Lita Ford a The Runaways i alçant-se després pel seu compte al capdavant de Joan Jett & The Blackhearts. Estil esquerp i amb resolució, influït per les guitarres de Sex Pistols i The Stooges.