'Vosotros sois mi película': el troleig èpic de Wismichu (i Carlo Padial)

L’escàndol va tenir lloc a l’últimFestival de Sitges. Per primera vegada un certamen espanyol de prestigi programava la pel·lícula d’un youtuber. Era una manera d’obrir la porta a les noves formes d’expressió audiovisual que connecten amb les generacions més joves. Alguns hi van mostrar suspicàcies, però en general, tots els mitjans de comunicació van comprar la notícia: Ismael Prego, més conegut com aWismichu, havia fet una pel·lícula que costava un milió d’euros que es deia ‘Bocadillo’. ¿De què anava? Ningú ho sabia amb exactitud, però tant era, les entrades es van vendre de seguida.

Quan va arribar el dia, es va destapar la veritable naturalesa del projecte: allò no era una pel·lícula, era una broma, setanta minuts de 'loop' en el qual es repetia en bucle una mateixa acció, demanar un bocata vegetal. Indignació, insults, ira... ¿allò era un engany, o hi havia alguna cosa més? ¿El trolejador ens havia trolejat?

Efectivament, hi havia alguna cosa més.Aquella acció es trobava dins d’una altra de més gran: la realització d’un documental que s’encarregaria de registrar el procés de creació de‘Bocadillo’ i en el qual s’abocarien reflexions al voltant de la societat en què vivim i la forma que tenim de relacionar-nos entre nosaltres en el món digital. El responsable d’aquest repte,Carlo Padial, un director que ha utilitzat des de sempre les noves tecnologies com a part integral del seu treball, utilitzant-les gairebé com a eina d’activisme cultural a través d’una visió satírica i subversiva. Tot això és present a ‘Vosotros sois mi película’.

“Tot formava part d’un projecte global, imagina que només hagués projectat ‘Bocadillo’ i ja està.Llavors seria un imbècil”, explica Ismael Prego a EL PERIÓDICO. “A partir d’una idea tan simple com passar una escena en ‘loop’ en una pantalla de cine, volia reflexionar al voltant de moltes coses, entre les quals com n’és de crèdula la nostra societat. N’hi ha prou que algú influent digui qualsevol cosa, perquè tothom pensi que és veritat”.

Per alyoutuber, el món actual ja no es mou pel talent, sinó per les xifres, i per descomptat, per la imatge, pel que cadascú s’encarrega de vendre de si mateix a través de les xarxes socials. Aquestes eren també qüestions que volia posar sobre la taula. ¿Què és veritat i què és mentida? ¿Què és autèntic i què és postureig? “Tot forma part d’un joc que té molt de farsa, la gent pensa que ens coneix, que sap com som perquè ens segueix i veu els nostres vídeos, però és fals, perquè nosaltres decidim què volem mostrar i què no”.

Padial va voler plantejar la pel·lícula com si fos un atracament: un grup de youtubers assalten el cine espanyol. De forma simbòlica, és clar. En aquest sentit, les xarxes socials actuarien com un antagonista. “Cada vegada que l’Isma fa alguna cosa, té un cor col·lectiu que li diu el que està bé o malament. I gairebé sempre està tot malament, perquè la gent està molt emprenyada”. El director reconeix que va descobrir realitats “molt fotudes” al voltant d’aquest fenomen fan que un dia et converteix en un heroi i a l’instant següent en un malvat. “M’ha fet molta por veure certs materials, és com treure el nas al forat negre en què estem ficats”. L’Ismael és conscient que ho deu tot als seus seguidors, peròde vegades se sent com un ninotque només utilitzen per fer-se una foto. “La gent només vol una foto amb tu per posturejar a les xarxes. Jo, quan admiro molt algú, prefereixo xerrar amb aquesta persona abans que demanar-li que posi amb mi”.

Mitjans de comunicació narcotitzats

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La pel·lícula és plena d’idees i de reflexions sobre la forma en què estem construint el nostre present. ¿Cap a on anem? No en tenim ni idea, ni nosaltres ni els youtubers, que, al cap i a la fi, a l’inventar aquesta fórmula, estan construint en temps real aquest nou paradigma. Un dels grans damnificats a la pel·lícula són els mitjans de comunicació, que per aCarlo Padialestan “narcotitzats”; no s’assabenten gaire de res del que està passant perquè tot va massa ràpid. Per això és tan difícil captar tot això en el moment en què passa, i aquest és un dels grans valors de ‘Vosotros sois mi película’, la seva capacitat per parlar del paradigma cultural del present en un moment en què no tenim ni idea de cap a on ens portarà. “No hi ha temps de reflexió per analitzar de quina forma s’ha acabat una era i en comença una altra, així que el més fàcil és prejutjar”.

En qualsevol cas, tant Padial com Prego asseguren que no volien riure’s de ningú, ni de la premsa, ni dels fans, ni del cine com a mitjà d’expressió a través de ‘Bocadillo’. Ells es prenen la broma molt seriosament.