Les malalties mentals a 10 còmics

Qualsevol patologia o transtorn, com l’alzheimer  (‘Arrugues’, de Paco Roca),l’autisme  (‘Maria i jo’, de Miguel Gallardo), el càncer (‘Que no, que no me muero’ de María Hernández i Javi de Castro, o '17, vivir, revivir, sobreviure’, d’Àlex Santaló),l’epilèpsia  (‘Epilèptic’, de David B), la sida (‘Píldoras azules’, de Frederik Peeters), els desordres alimentaris (‘Yo, gorda’, de Meritxel Bosch), les addiccions, la malaltia de Crohn (‘De tripas y corazón’, de Pozla)... han sigut tractats i disseccionats pel món del còmic, sovint pels mateixos autors de forma autobiogràfica i desdramatitzada. També, com ara demostren Montse Batalla i Xevidom a l’acabat de publicar ‘Manicomio’ (La Cúpula), les malalties mentals, probablement les més estigmatitzades. Són diversos els títols que els últims anys han abordat aquestes malalties des de diferents òptiques. Vet aquí alguns:

MAJARETA. Ellen Forney La Cúpula. L’autora nord-americana descriu la seva experiència i com va canviar la seva vida després de diagnosticar-li un trastorn bipolar. Aquest còmic, en què hi aboca un precís sentit de l’humor, li va servir com a teràpia tant com qualsevol medicament. Forney es planteja fins a quin punt l’art és una conseqüència del dolor, recordant que Vincent Van Gogh, Paul Gauguin o Hermann Hesse també van tenir malalties mentals.

CARA O CRUZ. CONVIVIENDO CON UN TRASTORNO MENTAL. Lou Lubie Norma Entre l’autobiografia i la divulgació mèdica, amb humor i sensibilitat, la jove historietista francesa busca desestigmatitzar els trastorns mentals. Ella en pateix un lligat a les malalties bipolars: una ciclotímia, que li afecta l’ànim. Per a l’autora, és com una petita guineu salvatge que viu al seu cervell, imprevisible, amb qui ha de viure i a qui ha d’intentar domesticar.

PSIQUIÁTRICO 1 y 2. Lisa Mandel Astiberri Basant-se en testimonis de familiars i amics infermers que van treballar als anys 60 a hospitals psiquiàtrics de França, l’autora denuncia els abusos, les humiliacions, la insalubritat, els maltractaments i els tractaments i pràctiques mèdiques de dubtosa eficàcia que eren el pa de cada dia d’aquells centres pertorbadors. 

DIAGNÓSTICOS. Lucas Varela i Diego Agrimbau. La Cúpula. Sis transtorns mentals –l’agnòsia, la claustrofòbia, la sinestèsia, l’afàsia, l’acinetòpsia i la prosopagnòsia– serveixen de fil conductor de sengles històries curtes protagonitzades per dones. Un experiment narratiu del dibuixant Lucas Varela i el guionista Diego Agrimbau que juga amb les claus tradicionals del còmic. Com a exemple, una jove pateix claustrofòbia reclosa en una vinyeta o una investigadora amb poders sinestèsics desxifra les onomatopeies d’una pàgina. 

EL NAO DE BROWN. Glyn Dillon Norma  Mereixedora del Premi Especial del Jurat del Festival d’Angulema, aquesta obra del britànic Glyn Dillon explica la història de Nao, una jove londinenca d’origen japonès que pateix un trastorn obsessiu compulsiu. Intenta tenir una vida normal però les seves obsessions són violentes i macabres, la impulsen a l’homicidi. Per això realitza estranys rituals per autocontrolar-se, entendre’s a si mateixa i expressar el que sent. 

TRÁGAME ENTERA. Nate Powell La Cúpula. Ambiciós còmic, guanyador del Premi Ignatz al millor debut del 2008, que explora les ombres de l’adolescència a través de la història de dos germanastres que naveguen entre l’esquizofrènia i el trastorn obsessiu compulsiu en un ambient de descomposició familiar i malaltia terminal sense saber com comunicar-se amb el món i com afrontar el fracàs amorós. 

LAS VOCES Y EL LABERINTO. Ricard Ruiz Garzón i Alfredo Borés. Sapristi La realitat de l’esquizofrènia recorre les cinc històries personals, i optimistes malgrat la duresa del trastorn, explicades en primera persona, que formaven part del llibre ‘Las voces del laberinto’, de Ruiz Garzón. Les vinyetes de Borés transmeten com la pateix cada malalt i com lluiten i aprenen a viure amb una malaltia que saben que no desapareixerà. 

Notícies relacionades

L'estigma de la malaltia mental, en còmic

Barcelona, capital de la innovació social

ALBERT CONTRA ALBERT. Arnau Sanz. Edicions de Ponent.  El dibuixant barceloní va tenir la valentia de compartir la història del trastorn bipolar que va afligir el seu pare després de l’addicció a les drogues i l’alcohol en un còmic aclaparador i honest en què també parla de si mateix. L’autor, amb només 27 anys, se’n va haver de cuidar, va haver de mantenir la família i reconduir una relació que s’havia deteriorat. 

EL DÍA DE LA VICTORIA. Guillermo Carandini Autoedició També Carandini, com Arnau Sanz a ‘Albert contra Albert’, narra la seva història i la del seu pare, que patia un trastorn bipolar, en aquest còmic autoeditat gràcies al ‘crowdfunding’. Hi mostra els efectes i els estigmes de la malaltia mental i com lluitar contra ella mentre repassa la història de la família des del Perú, Madrid i l’Europa d’entreguerres i la segona guerra mundial.