28 escriptores insòlites

¿Quants lectors de literatura fantàstica, de ciència-ficció o terror situarien clàssiques com l’argentina Angélica Gorodischer (Buenos Aires, 1928) o les espanyoles Elia Barceló (1957) o Pilar Pedraza (1951) en el cànon del gènere? ¿Quants hi inclourien autores acceptades en el ‘mainstream’ literari com Cristina Fernández Cubas, Ana María Shua o Cristina Peri Rossi? ¿Qui situaria al mapa Daína Chaviano (Cuba) o Anacristina Rossi (Costa Rica)? Una antologia de relats, ‘Insólitas. Narradoras de lo fantástico en Latinoamérica y España’ (Páginas de Espuma), reuneix 28 escriptores en actiu massa sovint ignoratdes per una triple relegació. La dels gèneres no realistes, la de la producció en llengües no anglesa dins d’aquest àmbit i la de les dones en un territori que fa temps que ha deixat de ser propietat de l’home blanc i anglosaxó (encara que, sense discussió, ho va ser).

“Els gèneres no mimètics, no realistes, sempre han estat en els marges del sistema literari, i dins d’aquests marges la literatura escrita per dones es trobava en els marges d’aquests gèneres. A qualsevol que li preguntem quantes escriptores de ciència-ficció llatinoamericanes, espanyoles o catalanes coneixen, a veure quants noms ens donen”, apunta Teresa López-Pellisa, professora de literatura de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Estudis sobre el Fantàstic de la UAB, responsable de l’antologia que es presenta aquest dijous a la llibreria Gigamesh juntament amb l’escriptor i crític Ricard Ruiz Garzón.

“La prova que aquesta antologia, i d’altres que treballen per normalitzar la presència d’autores que han sigut minoritzades i invisibilitzades, són encara necessàries, és que fins als màxims especialistes en el gènere et reconeixen que n’han llegit cinc o sis de les 28”, lamenta Ruiz Garzón.  

Realitats diverses

Entre les antologitzades, hi ha 10 autores espanyoles i 18 llatinoamericanes (amb un esforç per cobrir tot el continent i contenir la presència de les procedents de focus amb tanta vitalitat com l’argentí). A un costat i un altre de l’oceà aquestes escriptores s’han trobat amb circumstàncies molt diferents. “A Amèrica Llatina la tradició està molt més arrelada en els gèneres no realistes, almenys en països com l’Argentina o Mèxic, i va entrar molt més aviat en el cànon; mentre als anys 30, 40, 50 la narrativa espanyola era preeminentment realista, la literatura fantàstica o de ciència-ficció no entrava al cànon literari”, assenyala López-Pellisa. Tot i que, apunta una de les antologitzades, Sofía Rhei, a Colòmbia, camp fèrtil del realisme màgic, la literatura de gènere fantàstic està, en canvi, absent en les lectures escolars i és minoritària, i “no té ni secció a les llibreries”.

A Espanya, diu Ruiz Garzón, s’està vivint una doble normalització, del gènere i de la presència de la dona: “Hi està havent una irrupció d’autores [l’antologia recull, de l’última fornada, Sofía Rhei, Laura Fernández o l’argentina Mariana Enríquez], investigadores i lectores, i hi ha una generació que consumeix sèries i videojocs, que en el 80-90% tenen fantàstic, i ho viu sense prejudicis”. “Assistim a una naturalització d’aquestes narratives. El gran públic ha consumit ‘La carretera’, ‘Black Mirror’ o ‘El conte de la serventa’ fora de la marca o etiqueta de gènere”, coincideix López-Pellisa. “I la literatura infantil i juvenil ha preparat el terreny perquè unes noves generacions hi estiguin més obertes”, afegeix Rhei.      

L’insòlit

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’antologia s’acull a un concepte, el de l’‘insòlit’, per agrupar sota aquest paraigua diferents definicions de gèneres i subgèneres en els quals els dos antòlegs no acaben d’estar d’acord: el meravellós, la fantasia, la ciència-ficció, el terror sobrenatural...  “El concepte de l’insòlit es maneja per incloure tot el que són els gèneres no realistes, totes les varietats de la narrativa no mimètica”, detalla López-Pellisa. “L’interessant d’aquesta antologia és que inclou autores de totes aquestes categories, o autores que les utilitzen indistintament”, afegeix.

En la selecció dels relats, els antòlegs (prefereixen utilitzar el femení genèric i qualificar-se com a “antòlogues”) s’han inclinat per evitar els més coneguts de cada autor i, amb l’excepció d’alguns com ‘Wekids’, de Laura Gallego, o ‘Loca’, d’Elia Barceló,  seleccionar textos breus. Però el criteri definitiu, sosté Ruiz Garzón, ha sigut triar “28 contes molt bons, i punt”.