Albert Quesada, dansa contemporània amb ànima 'jonda'

Després d’un primer cap de setmana al màxim de dansa després de la inauguració de la Quinzena Metropolitana, continuen arribant potents propostes nacionals i internacionals a Barcelona i vuit municipis metropolitans més. A partir d’aquest dijous, al Mercat hi recala un altre muntatge inclòs en la Quinzena, ‘Flamingos’, obra de l’inquiet coreògraf Albert Quesada, obsessionat a treure la dansa contemporània d’“aquesta peixera on de vegades se l’ha col·locat”. És la primera producció pròpia del Mercat de les Flors aquesta temporada, que competirà aquests dies amb un ampli ventall de propostes de signe diferent, de carrer i de sala, que inundaran l’àrea metropolitana amb espectacles i activitats de qualitat fins a final de mes.

La Quinzena ha arrencat amb fantàstics resultats el primer cap de setmana: 15.000 espectadors, 7.000 en espectacles de sala i 7.000 en els espectacles de carrer. La mitjana d’assistència ha sigut del 80% en sala amb èxits rotunds amb localitats esgotades en espectacles com el de l’iconoclasta Israel Galván, que va atreure molt públic barceloní al Teatre Zorrilla de Badalona per veure la seva particular versió d’‘El amor brujo’, que va interpretar transformat en fetillera. També l’afinada versió de ‘Carmina Burana’ de Maria Rovira a Sant Cugat i ‘Èxode’, d’Iván Góngora, a l’Hospitalet van triomfar. Aquest últim, per cert, presenta aquest cap de setmana un altre espectacle, ‘El novio’, i també es mantenen les propostes itinerants a l’aire lliure com ara ‘Hippos’, proposta de Zoom-Zoom Teatre que està arrasant entre el públic familiar i ‘Block’, sorprenent espectacle de circ i dansa per a tots els públics dels anglesos Motionhouse & NoFit State.      

Una rara avis

Però tornem a Quesada, creador local associat al Mercat nascut a Barcelona el 1982 amb una àmplia carrera internacional que treballa entre Brussel·les i Barcelona. La seva nova creació, 'Flamingos', promet ser tan original com el camí seguit per aquest coreògraf, que va arribar a la dansa després d’estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i l’Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, MTD, 2003-2004) d’Amsterdam. És un col·laborador habitual de la companyia ZOO-Thomas Hauert i també ha treballat amb Benjamin Vandewalle.

Interessat en la connexió entre música i dansa, així com a acostar la contemporània a un públic ampli, a ‘Flamingos’ intenta traslladar l’esperit del flamenc a la dansa contemporània, una cosa que ja va començar a indagar a ‘UnDosTresUnDos’. “Aquell espectacle era més íntim. Només érem dos ballarins a escena, amb el públic molt a prop, en un escenari petit intentant recrear la màgia que es crea en un ‘tablao’”.

Llavors va creuar música flamenca i dansa contemporània. ‘Flamingos’ no es nodreix tant de la veu i la guitarra, i té una altra dimensió molt més gran. Compta amb vuit ballarins: Blanca Tolsá, Eliott Marmouset, Mario G. Sáez, Miquel Fiol, Katie Vickers, Laila Tafur, Víctor Pérez Armero i Viktoria Andersson. "Cap ha estudiat dansa flamenca, no era el que buscava", aclareix.  Tot i que una de les escollides, originària de Granada, sí que té coneixements musicals del gènere.

“M’interessa traslladar a la dansa contemporània la claredat, la intensitat i el ritme del flamenc”. Quesada busca aquesta connexió espontània, directa i natural que es produeix en el flamenc utilitzant un altre tipus de paràmetres. Un encaix original i difícil en què juga amb una estètica pop i músiques de diferents estils combinant-ho tot amb total llibertat. 

Curiós mix musical

El coreògraf va demanar als ballarins que aportessin a l’espectacle cançons que els impulsessin a ballar, ritmes davant dels quals els fos impossible quedar-se quiets. La banda sonora sorprendrà. Hi ha des de cançons d’Elton John fins a temes de Whitney Houston. ¡Fins i tot una ària d’òpera interpretada per Maria Callas! La proposta té molt de gresca, d’alliberament i de celebració. “‘Flamingos’ és el resultat de col·locar Carmen Amaya enmig d’una escena de John Waters, en la qual l’impuls del flamenc es barreja amb l’imaginari pop”, resumeix el coreògraf. “Anem més enllà de l’estètica flamenca, però hi ha una connexió amb aquest gènere. Ens centrem en la manera de comunicar del flamenc, en aquesta manera de mirar al públic, de tancar les frases i d’improvisar”. I afegeix: “Quan veus un espectacle flamenc no et pares a pensar el que veus. Et deixes portar. Això és el que persegueixo”.

No hi ha una història, ni una trama que lligui les diferents escenes, però sí una evolució, "un viatge", explica. Hi ha un treball de cos, de ritme, de relació amb la música i de veu en una dinàmica que contraposa l’individu davant el grup. “Sempre m’ha interessat com es pot recolzar algú altre, una idea en la qual aprofundeixo combinant solos i moviments grupals”.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Cada intèrpret és un flamenc, una au particular amb la seva pròpia personalitat i el seu propi moviment. “Cada ballarí compta amb un ‘background’ diferent i hi ha gent de diferents cultures. M’interessa destacar aquesta singularitat, però també com passa amb els grups de flamencs quan volen, necessitem connectar i hem desenvolupat un llenguatge comú que ens identifica”.

Per Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, 'Flamingos' és un projecte important per impulsar coreografies de format mitjà i gran poc habitual entre les companyies catalanes, una cosa que la responsable del Mercat intenta promoure mitjançant el projecte Cèl·lula.  Més enllà del públic de la Quinzena Metropolitana, 'Flamingos' aspira a connectar amb els programadors internacionals que assistiran a l’estrena.