Mossos, assassins en sèrie, dimonis guineans i una mica d'independència

En una Barcelona alternativa que sí que s’ha independitzat, i de manera traumàtica, apareixen dues adolescents assassinades, capiculades en un llit d’una casa ocupada al passatge de l’Estació de Sant Andreu, amb les llengües amputades i unes ales tatuades. Fins aquí això seria l’inici d’un 'thriller' amb persecució d’un sagnant assassí en sèrie, rituals macabres i desplegament de vísceres en diferents graus de descomposició. Però Marc Pastor, en la seva última novel·la, 'Els àngels em miren (Amsterdam), posa dos plats més sobre la taula. D’una banda, elements sobrenaturals, amb esperits demoníacs posseïdors d’ànimes del Mbwo, la màgia negra equatoguineana; de l’altra, una descripció tan realista com és possible del funcionament de les unitats d’investigació dels Mossos d’Esquadra, cos a què pertany l’autor. De fet, ens explica, aquests sí que són els dos ingredients principals d’una recepta en què aquesta vegada ha deixat fora els altres dos components habituals dels seus llibres, els viatges en el temps i l’aventura exòtica.

"L’element fantàstic no és subtil, hi és present, però no volia que ho dominés tot; està integrat en un context hiperrealista", explica Pastor. Més John Connolly que Tad Williams. Per entendre’ns: a les cel·les per a detinguts de la comissaria de les Corts hi una una reducció d'un detingut al límit del reglament, que acaba amb paneroles brollant per la boca de la víctima, però també hi fa pudor de peus.

Tot i que a 'Els àngels em miren’ els conjurs dominin voluntats, trenquin lligaments i lliguin o deixin anar llengües, aquesta novel·la, explica Pastor, és "autobiogràfica". Tenia un altre llibre entre mans. "Però el 17 d’agost del 2017 va saltar tot pels aires, a nivell professional, personal i de país. Veient la implicació de tots els companys i que vam fer el treball que s’esperava de nosaltres, per al qual ens estàvem preparant, perquè sabíem que un dia ens tocaria, ens va quedar un sentiment d’orgull. I després venia l’1-O i el 21-D; el cos va ser al centre de tot. Però després de la pujada d’adrenalina ve el que ve. I tenia necessitat d’airejar els dimonis de l’atemptat i d’escriure sobre els Mossos".

Una altra peça en l’univers Corvo

El protagonista de la novel·la és Abraham Corvo, un mosso mulat, fill d’un enviat de TVE a Guinea Equatorial i una dona de l’illa de Fernando Poo, descendent dels Corvo de les seves anteriors novel·les, germanastre de Irene Corvo i Víctor Negro de 'L’any de la plaga' (que aquí tornen a aparèixer). Però no tot es veu a través dels seus ulls: el punt de vista va canviant, seguim la investigació a través de les actuacions dels diferents membres de la seva unitat. "El policia que investiga sol i que és a tot arreu és una traïció a la realitat, tot i que sigui més fàcil per al lector. ¡En la novel·la negra no hi ha torns! ¿A 'CSI' treballen 24 hores? La feina dels Mossos és d’equip", comenta Pastor.

A més de picabaralles entre comandaments i unitats, i els escenaris del seu barri (Sant Andreu) i la zona policial on treballa Pastor (Metropolitana Sud), un altre element de realisme és l’argot policial. Marró zero, sense antecedents. Marró 24, amb 24 detencions a la seva esquena. Vermell, en cerca i captura. ‘Tronchar’, fer una vigilància. Fer un 18, parar per esmorzar o dinar. Els sospitosos, o més que sospitosos, són els "dolents". ¿Així els anomenen? Sí, confirma Pastor.

Notícies relacionades

'Farishta': la clau de les aventures en el temps de Marc Pastor

Aventures tropicals

L’"escenari" de la novel·la és una Catalunya on la DUI va ser efectiva; el director del cos va ser detingut per defensar el Govern; la gent va ocupar el carrer; l’Exèrcit espanyol va ocupar Barcelona i va matar una vintena de manifestants, i la Unió Europea va intervenir i va reconèixer la independència. No és la independència idíl·lica que imaginaven alguns, però a un li queda el dubte de si les responsabilitats queden equitativament repartides."Soc el pitjor 'pitoniso' de la història. Però la novel·la volia que tingués lloc el 2019 i, mentre escrivia, la història canviava cada dues hores, i continua canviant, així que me la vaig inventar. Una ucronia. Tinc la meva ideologia, però no volia que fos una república ideal", respon.

Projectes en pista d’espera

'Els àngels em miren’ acaba, en la seva última pàgina, amb un anunci. "Abraham Corvo tornarà a 'El vol de l’òliba'". Hi haurà continuació, sí. ¿Amb un equip d’investigadors paranormals incrustat a l’interior del cos, com s’insinua? Sí, confirma Pastor. Però aquest llibre s’haurà de posar a la cua: té quatre projectes més al cap: la continuació de la seva novel·la 'Montecristo', el tancament malgaix de la trilogia sobre viatges en el temps iniciada amb 'Bioko' i 'Farishta', una novel·la situada a la Barcelona dels moments previs a la guerra civil en què s’enfrontaran el Malsano de 'La mala dona' amb... una banda de samurais i una altra amb viatges en el temps i un James Bond cowboy homosexual del Midwest ("molt pulp", diu Pastor, i no fa falta que ho juri).