Helen Hester i Nick Srnicek reflexionen sobre el final del treball tradicional

Abans que Helen Hester i Nick Srnicek comencessin a reflexionar sobre l’era posttreball, el seu diàleg hi havia generant tanta expectació que els organitzadors de Kosmopolis van decidir traslladar l’acte a l’auditori del CCCB. Quan el futur ens interpel·la, ens importa. I, haver inclòs una temàtica sobre les transicions del capitalisme al festival de la literatura amplificada, sembla haver sigut tot un èxit.

La parella d’acadèmics arriba al Kosmopolis per exposar el seu estudi ‘La crisi de la reproducció social i el final de la treball tradicional’, que planteja la necessitat de rebutjar la naturalització del treball reproductiu que carreguen les dones –la reproducció, les cures i el manteniment domèstic– i generar una política més feminista.

Partint de la incorporació de la dona al món laboral com un factor amb què l’Estat de benestar no hi comptava, ¿qui s’encarrega ara del treball domèstic, la reproducció i les cures? “Les famílies riques sostenen aquesta situació amb la privatització de la reproducció social contractant, principalment, dones immigrants per treballar com a mainaderes, cuidadores o netejadores”, va explicar l’economista i escriptor Nick Srnicek. “Les dones de les famílies pobres cuiden les famílies riques però, ¿qui s’ocupa de cuidar les famílies pobres?”.

Noves oportunitats

Els investigadors de l’era posttreball que busquen donar una resposta a la pèrdua de llocs de treball, la robotització i a la precarietat laboral, van proposar concebre el final del treball com una oportunitat política. “Nosaltres entenem la crisi del treball i la crisi de les cures com dues cares d’una mateixa moneda”, va explicar Hester. “La nostra proposta de model posttreball inclou tres punts essencials: l’automatització del treball domèstic, una reducció dels nostres estàndards sobre l’àmbit domèstic –tenir una casa neta, passar temps amb els nostres fills, ser hospitalaris amb els nostres convidats...– que ens permeti distribuir el temps segons la nostra voluntat i, finalment, repensar l’organització de la vivenda”, afegeix. L’estudi de Hester i Srnicek proposa revisar l’organització de l’espai domèstic, que associem a la família nuclear convencional. Una de les idees que proposen és la formació de comunitats, on les cures siguin compartides sense distinció de gènere.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Hi ha qui encara situa l’automatització i la robotització del treball al terreny utòpic. No obstant, cada vegada es presenta com una opció més realista que necessita reflexions i debats. ¿Quins treballs desenvoluparem en un futur, quan la majoria del treball tradicional estigui robotitzat? ¿Qui s’encarregarà de la reproducció, les cures i el treball domèstic? ¿Si pensem que el sistema neoliberal està morint, què vindrà després?”. I després de la treball ¿què?

Enmig del torn de preguntes que van des de la renda bàsica universal, passant per l’augment de l’edat de jubilació fins a l’accés a les noves tecnologies, algú reclama l’atenció de la parella. “Intentaré ser breu perquè el meu treball reproductiu em truca insistentment des de la primera fila”, diu fent broma Hester, ja fora del temps establert per al debat i el torn de preguntes. És el nadó de la parella que reclama l’atenció dels seus pares, escenificant la realitat sobre la qual s’ha parlat durant tot l’acte.