L'OBC estrena 'Gall de foc' amb escolars del Prat de Llobregat

La compositora catalana Mariona Vila va estrenar divendres un encàrrec rebut per l’OBC, el seu ‘Gall de foc’, una obra que mira al famós ‘Oiseau de feu’ (‘Ocell de foc’)d’Igor Stravinsky, peça que, precisament, va tancar el programa d’aquest cap de setmana amb extrema brillantor. Vila, molt lligada a la creació actual i amb una part significativa de la seva producció destinada al públic infantil, va comptar per a la seva nova peça –d’onze minuts de durada i estructurada en quatre parts (‘Expectació’, ‘Ira’, ‘Tristesa’ i ‘Renaixement’)– amb alumnes de l’escola Pepa Colomer del Prat de Llobregat, el projecte pedagògic del qual té en les arts la columna vertebral de la seva oferta educativa. Inserit en la vuitena edició del projecte ‘Et toca a tu’ de l’Auditori i l’OBC –que enarbora la música com a element d’integració en barris amb alts índexs d’immigració–, ‘Gall de foc’ és la segona obra que s’inclou en un programa de temporada de l’orquestra catalana.

Reforçada amb violins, contrabaixos i 25 ukuleles tocats per nens, l’OBC, al costat d’un cor de 50 entusiastes ‘petits cantaires’, va desgranar la peça d’estrena dirigida per un compromès Kazushi Ono, traient llustre al complex accent rítmic de l’obra, fora d’això, gens fàcil per als joves intèrprets que van haver de bregar amb un llibret que portava al limit la línia vocal, forçant fins i tot l’accent de les paraules. L’obra va ser ovacionada per un públic que agraïa la interpretació d’aquesta espiral energètica que va acabar sent aquest ‘Gall de foc’, amb apoteosi final inclosa.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

La primera part de la vetllada es va completar amb la ‘Tercera Simfonia’ de Brahms interpretada amb un bon treball del so per part del director –que va prescindir de partitura–, tot i que sense gaire pulcritud en segons quines entrades, però amb grans intervencions dels diferents solistes i amb un ‘poco allegretto’ molt ben plantejat, carregat de passió.

Un gran contrast es va crear a la segona part, quan el ‘Concert per a violoncel’ de Schumann, pura passió romàntica malgrat la seva modernitat i comptant amb un inspiradíssim Gautier Capuçon com a solista, va compartir espai amb la brillantor i la gosadia de la 'suite’ del ballet ‘L’ocell de foc’ oferta –amb Ono també sense faristol– amb indissimulada extroversió. Abans, Capuçon havia emocionat per l’expressivitat del seu so i pel seu domini tècnic, regalant un ‘Cant dels ocells’ carregat de refilets i interpretat juntament amb la secció de cello de l’orquestra amb un resultat gairebé lacrimogen.