Barcelona brinda l'última ovació a Montserrat Caballé

Montserrat Caballé ha passat a l’imaginari col·lectiu popular com una de les més grans de l’òpera, però també per la seva particular fisonomia i per un detall que la feia inconfusible: el seu riure. De caràcter fort i exigent en el seu art, el seu humor prevalia davant de qualsevol contingència a l’escenari, significant-la amb les seves rialles en sobreagut que la identificaven. Aquest detall va ser el que va vertebrar l’homenatge que el Gran Teatre del Liceu va rendir ahir a la nit a la cantant barcelonina morta el passat 6 d’octubre que va omplir el coliseu de la Rambla d’enyorança i admiració.

Per l’escenari van desfilar un grup d’artistes que generosament van oferir el seu art en memòria de la soprano, fonamental en la lírica de l’últim mig segle. Per això mateix, i malgrat que l’homenatge va ser un èxit artístic, es van trobar a faltar grans estrelles per donar a la gala un relleu d’esdeveniment internacional al nivell que la Caballé es mereixia. Tampoc va formar part del programa la filla de la cantant –i del seu marit, el tenor Bernabé Martí–, la soprano Montserrat Martí, estrany quan està realitzant homenatges a la seva mare en diferents teatres d’Espanya; l’explicació podria trobar-se en l’aclaparadora emoció del moment o en què faltava l’ànim per pujar a un escenari que fa anys que no compta amb ella en absolut.

Sí que van oferir el seu talent amics i companys de viatge com Josep Carreras, Jaime Aragall, Juan Pons, José Bros, Carlos Cosías o Begoña Alberdi, deixebles com Saioa Hernández, María Gallego, Jordi Galán o, l’últim, el contratenor Anthony Harutian, sense oblidar guardonats en el concurs de cant que portava el nom de la Caballé com Agostina Smimmero o Penis Pati, ni tampoc al cantant melòdic italià Al Bano, amb qui la cèlebre soprano va interpretar duos 'cros over' en diverses ocasions. Davant de la Simfònica del Liceu hi va haver el mestre Guillermo García Alcalde, sense vinculació amb l’artista.

Les grans absències van voler fer acte de presència a través de missatges en vídeo, com van fer els cantants Plácido Domingo, Roberto Alagna, Juan Diego Flórez, Teresa Berganza, Ainhoa Arteta, Carlos Álvarez i Levy Sekgapane, a més del mestre Zubin Metha, de directors de diferents teatres del món i del ‘regista’ Giancarlo del Monaco.

La Caballé també va ser present amb fragments de gravacions d’algunes de les seves òperes més representatives, incloent-hi la seva fonamental ‘Norma’ de Bellini, com també una àmplia mostra d’obres de Donizetti, Verdi, Puccini, Rossini i Richard Strauss. El guió de l’homenatge, conduït i dirigit per Lluís Pasqual, va comptar amb declaracions de l’artista sobre diversos aspectes de la seva vida i trajectòria recuperats d’entrevistes i reportatges. El director va definir l’espectacle com "una cerimònia laica" i va deixar clar que estava escrit que ell havia de dirigir-la: va explicar que en la reinauguració del Teatre Fortuny de Reus, el 1988, a càrrec de Caballé i Pasqual, ell li va demanar que no morís mai i ella que fos ell qui dirigís la cerimònia del seu funeral. El pacte va quedar segellat fa 30 anys.

Medalla de la ciutat

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Un parell d’hores abans, el Saló dels Miralls del Gran Teatre va acollir l’entrega de la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum que van recollir el vidu i els fills de la cantant de mans de l’alcaldessa, Ada Colau. Malgrat que les medalles sempre s’entreguen al Saló de Cent, Colau es va felicitar perquè aquesta vegada es fes al Liceu. "Ella ho considerava casa seva. El ple de l’ajuntament va decidir atorgar-l’hi per la seva condició de barcelonina universal. És un agraïment al seu llegat i a una carrera extraordinària projectant el nom de la nostra ciutat per tot el món".

Va agrair l’entrega Montserrat Martí: "Quin regal més bonic el dia del seu aniversari –Caballé hauria complert ahir 86 anys–, la medalla de la seva ciutat i al Liceu. Aquí va començar tot. La seva carrera, els seus estudis, el seu èxit. Se celebra el somriure de Montserrat, però també és molt bonic veure com avui la ciutat somriu a la meva mare".