'Dobles vidas' reflexiona sobre els canvis del món en l'era d'internet

Demà tots celebrarem Sant Jordi, el dia en què els llibres es converteixen en els principals protagonistes de la jornada. Però, ¿com ha canviat el món de l’edició (i les nostres pròpies vides) arran de l’aparició de les noves tecnologies? ¿realment sabem cap on anem? ¿quin serà el futur dels llibres (i l’art en general)? Com a aperitiu a la gran festa de demà sembla oportú començar amb una mica de reflexió i això és el que ens ofereix Dobles vidas, la nova pel·lícula del francès Oliver Assayas (Viaje a Sils María, Personal shopper) protagonitzada per Guillaume Canet (El caso Farewell, El gran baño), Juliette Binoche, Vincent Macaigne (La chica del 14 de juliol, Las inocentes), Nora Hamzawi i Christa Teret (Renoir).

Es tracta d’una comèdia intel·lectual sobre un editor que es resisteix a publicar el nou llibre d’un vell amic mentre intenta adaptar-se als canvis tecnològics que estan arribant al sector. Paral·lelament, descobrim les relacions i les infidelitats dels dos personatges i les seves parelles. El film pretén fer pensar d’una manera intel·ligent, i a la vegada irònica, sobre com està canviant el món amb l’aplicació de les noves tecnologies que estan enfonsant tot el que coneixíem.

El film aborda una gran quantitat de temes

Mitjançant les converses dels personatges ens introduirà a temes com la comparació entre els haikus i els tuits, els blogs i la crítica especialitzada, l’auge dels audiollibres, les edicions digitals, el declivi dels llibres o els diaris, els algoritmes que anticipen els teus gustos, els titulars incendiaris per aconseguir entrades a la teva pàgina, la importància actual delslikes,  l’aparició de nous professionals experts en xarxes o màrqueting per internet, etcètera.

Igualment planteja altres qüestions interessants no només tecnològiques: ¿fins a quin punt és lícit utilitzar les nostres experiències amb altres persones en una obra aparentment de ficció?, ¿per què ens costa tant pagar per un llibre o un diari i no per un ordinador o una connexió a internet?, ¿la cultura es democratitza amb internet o és un instrument per manipular-nos i controlar-nos?, ¿l’auge de les sèries està provocant que els actors s’estanquin en un únic personatge durant anys?, ¿la política actual consisteix en la gestió de la imatge?... I així podríem seguir durant una bona estona.

Creant un món nou

Les respostes a totes aquestes preguntes encara no són gaire clares i si alguna cosa sosté el guió és que hem d’estar una mica preocupats ja que, malgrat les afirmacions i les previsions dels experts, sembla que estan especulant a cegues sobre el que podria ser el futur, ja que ni ells mateixos són capaços d’anticipar cap on anem, ja que la situació és molt canviant. Això sí, si ens posem una mica seriosos també podem concloure que tot això provoca que s’estigui creant un món excessivament mecanitzat, deshumanitzat, sense gairebé contacte personal i on un like al teu Facebook o un tuit semblen més important que un petó.

Una comèdia intel·lectual

És una pel·lícula molt rica quant a la quantitat de qüestions que aborda tot i que ningú s’espanti per la seva profunditat, ja que tot és tractat en un to humorístic i distès, amb embolics amorosos inclosos. L’aparença de comèdia intel·lectual ha provocat que sigui comparada amb el cine de Woody Allen tot i que aquí que ningú esperi rialles. Es veu amb un somriure, però també amb certa preocupació ja que resulta una mica pessimista. En definitiva, un film amb moments divertits però que et congela el somriure, ja que et fa pensar i mostra la incertesa laboral i humana d’aquesta època que ens ha tocat viure.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo