Tina Gil, l'Isis de 'La noche fenomenal' de Javier Pérez Andújar

D’escriptors n’hi ha molts, de persones que s’hagin transformat en personatges de novel·la n’hi ha bastants menys. És el cas de Tina Gil, l’Isis de 'La noche fenomenal’, de Javier Pérez Andújar, que escriu sobre la seva amiga a la 'Nota sobre el libro y los personajes’: "D’ella, de la Tina real, he agafat el seu estil i la seva emoció intel·lectual en un acte d’amor, lleialtat i compromís amb la seva carrera artística, que en el seu cas és amb la seva vida." "No és que em vegi reflectida en l’Isis, ¡és que m’ha copiat expressions literalment!", diu Gil. Vegem com ha acabat a les pàgines de 'La noche fenomenal’.

Gil era fan de 'Saló de lectura', programa sobre llibres dirigits per Emili Manzano i emès per BTV entre el 2001 i el 2006. I era especialment fan d’un home que sortia cap al final del programa amb una petita llibreta a la mà de la qual treia històries fabuloses. "A mi m’agrada saber de tot, i aquest col·laborador sempre explicava coses especials –diu Gil. Vaig fer un esforç per memoritzar el seu nom, que no és fàcil: Javier Pérez Andújar".

És cert que a Gil li agrada saber de tot: compareix amb una vella edició d’Alianza d’'Enciclopedia del saber antiguo', de Zolar. 

Al lavabo

I com que li agrada saber de tot es va apuntar a un curs per aprendre a espavilar-se bé a internet i amb eines digitals enfocades a la música, que al cap i a la fi és el que més sap fer. Els amics la van empènyer a obrir-se un perfil a Facebook, on va començar a penjar cançons de les 'Bathroom sessions', batejades així perquè les gravava al lavabo de la casa familiar a Montcada. "És que van començar a ploure nens de la meva germana i només al lavabo hi trobava tranquil·litat. A més, va resultar que era una caixa de ressonància que amplificava la guitarra elèctrica sense necessitat d’endollar-la".

Moment màgic: quan Gil anava a demanar-li amistat per Facebook al tipus de 'Saló de lectura' amb el nom difícil de memoritzar, aquest l’hi va demanar a ella. No és necessari assenyalar que l’amistat va depassar aviat l’àmbit de la xarxa social en qüestió.

Robatori cultural

Gil és membre de l’Associació de Músics del Carrer i del Metro de Barcelona  (AMUC). Ara toca al suburbà, però abans ho va fer als carrers, sobretot de Cerdanyola. "A Dani Roto, un ‘bluesman’ sensacional, el dec haver sobreviscut als carrers. Ell va ser el meu guia". Tot i que el metro "és molt difícil", el carrer ho és molt més. Al metro ha detectat una cosa: "Si d’alguna cosa en pots estar segur, és que una dona amb caçadora de cuir rocker no et donarà res". Allò de la jupa sí que és apropiacionisme cultural, ¡si fins i tot la Laura Borràs en porta! "Qualsevol cosa que tingui esperit lliure, la van robar". Per frases com aquesta va enlluernar Gil Pérez Andújar. O com aquesta: "Jo entenc la cançó de rock and roll com un ou ferrat". ¿Perdó? “Sí, o et surt bé o la llences a les escombraries i tornes a començar".

Gil va passar de viure al passeig de Gràcia a fer-ho a Montcada a finals de la dècada del 1970. Allà va començar a tocar "de tot" amb els nanos del poble, molts d’ells morts a causa de l’heroïna, i escapar-se a Barcelona, on es va introduir "amb 14 o 15 anys" en els primeríssims cercles punks. Els qui freqüentaven el Texas, veritable antre avui conegut com a Sidecar. I al capdavant de Sentido Común la tenim en els primers anys de la dècada del 1980. Tot i que semblava un grup amb possibilitats, no va passar de gravar maquetes. "El punk a Barcelona es va convertir en una secta i em vaig quedar més sola que la una". Final d’etapa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El següent que es va saber de Gil va ser que tenia una banda que es deiaGeneral Básica. Eren els temps del sorgiment 'indie' i el conjunt tornava a apuntar amunt. Mateix final.

Irreductible, Gil mai ha parat de progressar com a música i compositora. "Ara puc dir una cosa que tampoc pot dir gaire gent: soc una artista de rock and roll".