Festival Telefèric: el quilòmetre zero musical

L’àrea costanera que s’estén entre el Barcelonès Nord i el Maresme, tradicionalment poc partícip de la ‘festivalitis’ general, compta des de l’any passat amb una cita que va guanyant cos: el Telefèric, que en la seva segona edició passa dels set alsnou concerts amb la missió de “dinamitzar la zona amb propostes autòctones de pop, rock, cançó i rumba”, destaca el seu director artístic, Albert Gil, component de Brighton 64.

Roger Mas obre aquest divendres el programa a Sarau 08911, discoteca de Badalona que acollirà tambéQuimi Portet (30 d’abril), Maika Makovski (3 de maig) i Azucarillo Kings (4). És l’escenari més gran del festival, amb un aforament per a 800 persones. Al restaurant i xiringuito La Donzella de la Costa, també a Badalona i a peu de platja, hi actuaran Los Hermanos Cubero (28 d’abril), Oriol Tramvia (1 de maig) i Diego Cortés (5 de maig). Actuacions aquestes de petit format (un màxim de 200 assistents) i en horari de tarda, com les que acollirà el Panoràmic, a Montgat: Brighton 64 (27 d’abril) i Caïm Riba (4 de maig). Els tres locals es reparteixen l’organització del festival.

Sense diners públics

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

El Telefèric ofereix preus molt populars: Entre 13 i 16 euros per als concerts a Sarau 08911 i entre 8 i 10 euros per als altres (tots, amb consumició inclosa), així com una actuació gratuïta, la de Tramvia. Sent una iniciativa privada, “sense aportacions de diners públics”, ¿com surten els números?. “Ara la prioritat és posicionar tant les sales com el festival, que es descobreixi el Telefèric des de Barcelona i el Maresme”, argumenta Albert Gil, que porta un temps exercint de programador a La Donzella de la Costa.  

En un pla artístic, la mostra es proposa “promoure” el quilòmetre zero musical “en una línia pop oberta i sense manies amb les llengües”, concreta Albert Gil, un veterà de la professió musical que ara, en la seva funció de programador, es manifesta sorprès amb les pretensions econòmiques d’alguns col·legues del gremi, inassumibles pel festival. “Hi ha caixets exagerats, ¡i et diuen que demanis ajuts a la Generalitat perquè els financiïs!”, se sorprèn. “Jo no soc d’‘eixe’ món”.