Els «temes forts amb contrastos» de Louis Garrel

La segona pel·lícula com a director de l’actor Louis Garrel, ‘Un hombre fiel’, va inaugurar dijous el D’A Film Festival Barcelona.Interpretada per ell mateix i la seva parella sentimental, Laetitia Casta, i coescrita amb el veterà Jean-Claude Carrière, és una pel·lícula sobre les complexitats de les relacions sentimentals, però malgrat obrir-se amb una separació, explicar una mort, un retrobament, el rebuig d’un nen i un amor no correspost, opta per un to suau i inclou escenes gairebé còmiques.

“M’agrada tractar temes forts amb un cert contrast”, explica el director. “Amb Carrière volíem obrir-li a l’espectador portes que potser no tenia presents. Vull que cada espectador tingui la sensació que ell és l’únic que percep cada escena com a divertida o trista, i faig petites trampes per evitar un mateix registre. Una mica en la tradició deCarlo Goldini, de les seves puntuacions humorístiques”. Després de la separació inicial de Marianne i Abel, ella té un fill amb el millor amic de la parella, Paul, però després de la mort d’aquest, Abel torna amb Marianne, s’ha de relacionar amb el nen de 8 anys i retroba la germana de Paul, interpretada per Lily-Rose Depp, la filla de Johnny Depp i Vanessa Paradis.

Garrel és un dels molts actors que ha passat a la direcció: “Jo vinc del teatre i és un gran plaer dirigir els actors. La direcció permet presentar una cosa justa, real, de l’existència. Sempre m’ha agradat molt explicar històries i passar de la veritat a la mentida”. Resulta difícil separar l’experiència personal de les històries que explica. Amb només sis anys, Louis va intervenir en un film del seu pare, Philippe Garrel, titulat 'Les baisers de secours'. La pel·lícula està protagonitzada per la seva mare,Brigitte Sy, el seu avi,Maurice Garrel, i el mateix Philippe.  El seu primer llargmetratge, 'Les deux amis' (2015), el va escriure amb Christophe Honoré, director amb el qual ha treballat regularment com a actor i a qui el D’A dedica una retrospectiva. ‘Un hombre fiel’ té com a guionista Carrière, que ha col·laborat amb el seu pare. Va fer diversos films ambValeria Bruni Tedeschiquan eren parella. 'Les deux amis' està coprotagonitzada per Golshifteh Farahani, amb qui va estar casat, i 'Un hombre fiel’ per la seva actual companya, Laetitia Casta.

Sembla que treballar “en família” és essencial, a més de nodrir-se de la realitat pròpia. “Barrejar la ficció i la vida privada és una cosa que conec molt bé. Quan vaig començar a veure films, als 14 anys”, recorda Louis, “les pel·lícules que em semblaven més autèntiques eren les autobiogràfiques. Després em vaig adonar que no és així, que és molt interessant que la intimitat que poses en un film ens porti a la ficció”. L’entorn familiar ha sigut fonamental en la seva evolució: “No he tingut cap tipus de formació religiosa, però en la relació amb el meu pare, la meva mare, el meu avi, potser sí que m’han influït en la meva aproximació a l’art com si es tractés d’una religió, entenent com a religió el ritual,una manera de celebrar la vida”.

La militància política

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els dos personatges que ha interpretat en els seus films darrere de la càmera es diuen igual, Abel. ¿Casualitat? “M’interessa molt crear un personatge a qui se li pot donar una màscara diferent en cada pel·lícula, i m’agrada repetir els noms”. El film té un personatge sempre present tot i que mai el veiem físicament, Paul. És una decisió important: “Carrière em va dir que no fa falta explicar-ho tot i deixar coses ala imaginació de l’espectador. En un primer moment em vaig plantejar utilitzar una foto de Paul, però vaig optar perquè fos més una presència absent, com un fantasma”.

En la primera meitat de la dècada passada va interpretar dos films sobre el maig del 68, 'Soñadores’, de Bernardo Bertolucci, i 'Les amants réguliers', de Philippe Garrel. Més recentment va encarnar Jean-Luc Godard a ‘Mal genio’, ambientada també en aquella època. Per Louis, “tenia una certa obsessió a recrear aquesta edat d’or de la militància política, però quant al film sobre Godard, m’agradava precisament la idea de la farsa”. L’actor i director cita una frase de Hegel citada per Marx: “La història sempre es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia tràgica, la segona com a farsa”.